L’estudi “Les Fake d’Economia i Empresa” es presenta a la UdG
L’estudi “Les Fake d’Economia i Empresa”, elaborat per la Comissió de Màrqueting, Comunicació i Projecció de Negoci del Col·legi d’Economistes de Catalunya, ha estat presentat a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona, com a part de la col·laboració d’un grup d’alumnes en aquesta investigació.
En concret, han analitzat durant sis mesos un total de 21 programaris d’intel·ligència artificial per a la detecció de fake news i deepfakes. D’entre aquestes eines, n’han identificat quatre —Vastav, Is Fake IA, GPT Zero i Google Gemini— que concentren les funcionalitats més útils per a la verificació de continguts. Les conclusions de l’anàlisi apunten, però, que Google Gemini és l’eina més completa i fiable per a aquesta tasca, ja que combina capacitat de verificació, raonament crític i un nivell elevat de seguretat davant la desinformació i els deepfakes.
La presidenta de la Seu de Girona, Rosaura Jiménez, ha intervingut en l’acte, que ha inclòs la taula rodona “L’impacte de la desinformació en el teixit econòmic i empresarial de Girona”.
El debat, moderat per Eva Olivares, vicepresidenta d’AENTEG, ha comptat amb la participació de Pere Cornellà, president de PIMEC Girona; Maria Rosa Agustí, presidenta de l’AGE; Xavier Pi, periodista i delegat de l’Agència Catalana de Notícies a Girona; i Elisabet Valentí, consultora en finances personals, fiscals i patrimonials. El rector de la UdG, Josep Calbó, ha fet la cloeda.
L'estudi, liderat pel presidenta de la Comissió de Màrqueting, Víctor Bottini, es va presentar públicament el 12 de maig. Aquest treball pioner conclou que la suplantació de personalitats (33%), els anomenats "quiosquets financers" (23%) i els continguts de fiscalitat enganyosa (13%) són les principals formes de desinformació en l'àmbit econòmic i empresarial. D'altra banda, posa de manifest la creixent sofisticació dels continguts falsos i el seu impacte en la presa de decisions econòmiques de la ciutadania i de les empreses, i alerta que aquestes pràctiques poden generar pèrdues econòmiques, confusió i riscos reputacionals.