Informaciones en RSS CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-05-17T22:40:51 --><p>La Seu de Tarragona del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha participat en una sessió exclusiva del Diari de Tarragona, en el marc del format <em>Off the record</em>, una proposta amb aforament molt reduït pensada per afavorir el contacte directe entre professionals i equips dels mitjans de comunicació.</p><p> </p><p>Durant la trobada, una vintena de persones col·legiades han pogut conversar amb Natàlia Rodríguez, directora del Diari de Tarragona; Rafael Servent, responsable de l'àrea d'informació econòmica, i Carlos Amil, director comercial i de màrqueting. La sessió ha permès conèixer de primera mà el funcionament intern del diari i visitar-ne les instal·lacions, en un ambient proper i participatiu.</p><p> </p><p>El format <em>Off the record</em> s'adreça a organitzacions i associacions vinculades al món de l'economia i l'empresa, amb la voluntat de generar un espai d'intercanvi útil i enriquidor. En aquesta ocasió, les persones assistents han pogut plantejar preguntes, resoldre dubtes i compartir propostes i demandes d'informació, continguts editorials i serveis.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=2d2e9b3d-c575-427e-b05a-6c97f23f3048 Fri, 15 May 2026 00:00:00 +0200 2026-05-14T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-05-13T11:45:08 --><p>La <strong>Comissió de Màrqueting, Comunicació i Projecció de Negoci</strong> ha presentat l'estudi <a href="http://www.coleconomistes.cat/MAILS/DOCS/CEC_Estudi dels Fake d'Economia i Empresa Versió.pdf"><strong>Les Fake d'Economia i Empresa</strong></a>, un document realitzat a partir de l'anàlisi de 100 casos reals detectats en entorns digitals.</p><p> </p><p>Aquest treball pioner conclou que la suplantació de personalitats (33%), els anomenats &quot;quiosquets financers&quot; (23%) i els continguts de fiscalitat enganyosa (13%) són les principals formes de desinformació en l'àmbit econòmic i empresarial. D'altra banda, posa de manifest la creixent sofisticació dels continguts falsos i el seu impacte en la presa de decisions econòmiques de la ciutadania i de les empreses, i alerta que aquestes pràctiques poden generar pèrdues econòmiques, confusió i riscos reputacionals.</p><p> </p><p>L'estudi ha estat presentat en roda de premsa pel degà, <strong>Carles Puig de Travy</strong>, el president de la Comissió, <strong>Víctor Bottini</strong>, i <strong>Helena Garcia Mostazo</strong>, en representació del grup d'estudiants de la <strong>Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona</strong> (UdG) que ha analitzat programaris d'intel·ligència artificial per identificar fake i deepfakes.</p><p> </p><p>Puig de Travy ha destacat que &quot;la desinformació econòmica no és només un problema comunicatiu, sinó un risc real per a la presa de decisions de la ciutadania. Cal reforçar la confiança amb informació rigorosa i contrastada.&quot; En aquest sentit, el degà ha anunciat la creació de l'<strong>Observatori de les Fake d'Economia i Empresa</strong> per disposar d'un estat de l'evolució dels casos a través d'enquestes als col·legiats i les col·legiades, i habilitant un canal de denúncies. A més, des d'aquest Observatori es posaran en marxa accions per impulsar l'educació econòmica i facilitar la contrastació i verificació de la informació.</p><p> </p><p>El president de la Comissió de Màrqueting, Comunicació i Projecció de Negoci ha remarcat que &quot;aquest estudi neix amb una voluntat pràctica: identificar les principals tipologies de fake i oferir pautes d'alerta i eines concretes perquè professionals i ciutadania puguin detectar-les i evitar-les&quot;.</p><p> </p><p>De la seva banda, Garcia Mostazo ha explicat que el grup de la UdG ha analitzat 21 programaris d'IA. Quatre concentren les funcionalitats més útils per a la verificació de continguts: Vastav, Is Fake IA, GPT Zero i Google Gemini. Però és aquest últim el més complet i fiable per a aquesta tasca, ja que combina capacitat de verificació, raonament crític i un nivell elevat de seguretat davant la desinformació i els deepfakes. &quot;Cap eina d'intel·ligència artificial substitueix completament el criteri humà ni l'assessorament professional, sinó que poden ajudar com a primer filtre per detectar senyals d'alerta, però no com una garantia absoluta&quot;, ha assenyalat.</p><p> </p><p>Davant l'increment de continguts falsos en l'àmbit econòmic i empresarial, el Col·legi d'Economistes de Catalunya fa una crida a reforçar els mecanismes de verificació i educació financera, i proposa les següents línies d'actuació:</p><ul><li>Fomentar la verificació sistemàtica de la informació econòmica, contrastant les dades amb fonts oficials i organismes reguladors com la CNMV o el Banc d'Espanya.</li><li>Impulsar l'ús d'eines de verificació digital, incloses solucions basades en intel-ligència artificial, com a suport -i no substitut- del criteri professional.</li><li>Reforçar l'educació financera i digital de la ciutadania per identificar pràctiques com la suplantació d'identitat o els &quot;quiosquets financers&quot;.</li><li>Promoure la consulta de professionals acreditats abans de prendre decisions econòmiques rellevants</li><li>Establir canals àgils de denúncia i col-laboració amb institucions per detectar i frenar continguts fraudulents.</li></ul><p><br /><strong>Acte amb Daniel Lacalle i els Mossos d'Esquadra</strong></p><p>En el marc de la presentació de l'estudi, la Comissió de Màrqueting, Comunicació i Projecció de Negoci també ha organitzat un acte per explicar i debatre com combatre aquest tipus de desinformació.</p><p> </p><p>Bottini ha explicat als assistents els detalls de l'estudi, acompanyat dels membres de la Comissió <strong>Carme Casablanca</strong> i <strong>Alfred Pumares</strong>.</p><p> </p><p>Durant l'acte han intervingut els alumnes de la UdG, així com l'economista <strong>Daniel Lacalle</strong>, víctima de suplantació d'identitat, i <strong>Javier Quesada</strong>, cap de la Unitat Central d'Estafes i Mitjans de Pagament dels Mossos d'Esquadra, que ha donat eines i consells per evitar caure en aquest tipus d'estafes.</p><p> </p><p>Consulta l'estudi <strong>Les Fake de l'Economia i l'Empresa</strong> <a href="http://www.coleconomistes.cat/MAILS/DOCS/CEC_Estudi dels Fake d'Economia i Empresa Versió.pdf">aquí</a>.</p><p> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=24fcb312-ff70-4442-b39e-aeefc153ab01 Tue, 12 May 2026 00:00:00 +0200 2026-05-11T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-05-08T09:45:45 --><p>Un centenar d'auditors i auditores de tot Catalunya s'han aplegat a Girona en el marc de la <strong>VIII Jornada d'Auditoria i Comptabilitat - Memorial Xavier Amargant</strong>, una cita que s'ha consolidat com un punt de trobada imprescindible per al sector de l'auditoria i la comptabilitat a Catalunya. Al llarg de dos dies, professionals i despatxos del sector han compartit coneixement, experiències i reflexions en un entorn únic, i han abordat les novetats més importants d'aquestes disciplines, principalment les relacionades amb l'ús de la IA. La jornada, organitzada per la Seu de Girona del Col·legi d'Economistes de Catalunya, ha coincidit, com és habitual, amb una nova edició de Girona, Temps de Flors.</p><p> </p><p>L'acte ha estat inaugurat per l'alcalde de Girona, <strong>Lluc Salellas</strong>; el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, <strong>Carles Puig de Travy</strong>; i la presidenta de la seu gironina de l'entitat, <strong>Rosaura Jiménez</strong>. La cloenda ha anat a càrrec del president del Consejo General de Economistas (CGE), <strong>Miguel Ángel Vázquez Taín</strong>, i del president del Registro de Economistas Auditores del CGE, <strong>Emilio Álvarez</strong>.</p><p> </p><p>L'alcalde de Girona ha destacat en la seva benvinguda la tasca de les i els professionals de l'auditoria i la comptabilitat, i ha subratllat la seva aportació al funcionament de la ciutat. &quot;Els economistes auditors sempre estan presents, encara que moltes vegades no són del tot visibles, generant pensament crític per millorar la nostra ciutat&quot;, ha explicat. Salellas ha remarcat que &quot;manca posar en valor l'aportació del sector auditor i fer més visible la feina que fan els despatxos professionals&quot;, sobretot en un context en el qual la &quot;IA ha arribat per ajudar a millorar&quot;, però en qualsevol cas &quot;no pot substituir el contacte humà&quot;.</p><p> </p><p>De la seva banda, el degà ha afirmat que &quot;Girona simbolitza molt bé el que representa l'auditoria: tradició, rigor, transformació, innovació i capacitat de reinventar-se&quot;. Puig de Travy també ha assenyalat que, &quot;en un moment econòmic complex, marcat per l'evolució de la inflació, les incerteses geopolítiques, els canvis tecnològics i un entorn regulador exigent, l'auditoria, la comptabilitat i, en definitiva, l'economia són garants de la confiança en els mercats&quot;.</p><p> </p><p>La presidenta de la seu gironina dels economistes ha celebrat que aquesta jornada arribi a la vuitena edició, gràcies a &quot;la curiositat, les ganes de compartir coneixement i l'interès de fer créixer la professió&quot;.</p><p> </p><p>La ponència inaugural ha anat a càrrec de Santiago Durán, president de l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), abordant l'impacte de l'ús de la intel·ligència artificial al sector i els riscos derivats de la seva aplicació, com l'impacte en l'escepticisme professional, el biaix a través de les eines, la potencial pèrdua de privacitat i confidencialitat sobre les dades, i la seva aplicació potencialment poc ètica o inapropiada.</p><p> </p><p>Durant la jornada, també s'han abordat qüestions d'actualitat que incideixen de manera directa en la professió. Entre els temes tractats, hi ha hagut la figura de l'auditor i l'auditora en els processos de reestructuració, amb una mirada sobre la funció, l'abast, els límits i els riscos; conclusions i matching de proves d'auditoria; el paper del Pla d'Acció en el Sistema de Gestió de Qualitat, i com transformar deficiències en oportunitats; així com l'actiu invisible, és a dir, com la intel·ligència artificial i la ciberseguretat configuran un nou paradigma reputacional.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=4d7f0f11-5e42-40a2-9123-752dfafb38f9 Fri, 08 May 2026 00:00:00 +0200 2026-05-07T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-05-06T15:55:09 --><p>En el marc del cicle <strong>Joves i Inversió</strong>, impulsat per la <strong>Comissió de Joves Economistes</strong>, s'ha celebrat l'acte <strong>Criptomonedes: oportunitat o bombolla?,</strong> que ha omplert l'auditori del Col·legi d'Economistes de Catalunya de joves interessats en la matèria. La sessió ha estat coorganitzada amb l'<strong>Institut d'Estudis Financers - Barcelona Finance School</strong> (IEF-BFS) i l'associació d'estudiants <strong>Pompeu Consulting Club</strong>.</p><p> </p><p><strong>Ferran Piqué</strong>, president de la Comissió de Joves Economistes i membre de la Junta de Govern de l'entitat, ha subratllat en la benvinguda a l'acte el valor de tractar la inversió i les criptomonedes en un entorn de rigor com el del Col·legi d'Economistes, especialment en un context on proliferen la desinformació i els falsos experts.</p><p> </p><p>Tot seguit, <strong>Ferran Teixes</strong>, economista i director general de l'IEF - BFS, ha destacat la complementarietat dels ponents de la taula rodona, que combinava perfils acadèmics amb professionals amb experiència directa en la inversió en criptoactius.</p><p> </p><p>El panell ha estat integrat per <strong>Luz Parrondo</strong>, professora de la UPF - Barcelona School of Management i membre de la Comissió de Transformació Digital del Col·legi; <strong>Francesco Spinoglio</strong>, professor de finances descentralitzades (DeFi) de la Barcelona Finance School i ESADE; i <strong>Victoria Gago</strong>, coCEO de l'European Blockchain Convention i del Digital Assets Forum. La moderació ha anat a càrrec d'<strong>Eloi Noya</strong>, director acadèmic de la Barcelona Finance School.</p><p> </p><p>Els ponents han centrat bona part de les seves intervencions en el bitcoin, referint-s'hi preferentment com a criptoactiu més que no pas com a criptomoneda. Han coincidit a assenyalar que ha anat consolidant-se com un possible valor refugi digital, especialment en entorns inflacionaris. Durant el debat, també s'han abordat qüestions com l'autocustòdia, l'ús d'exchanges o la tokenització. L'ethereum també va ser objecte d'anàlisi, tot i tenir un paper més secundari.</p><p> </p><p>Com a conclusió, els experts han remarcat la importància d'entendre bé els actius financers abans de prendre decisions d'inversió i d'avaluar-ne l'adequació al perfil de cada inversor.</p><p> </p><p>L'acte s'ha acabat amb la intervenció de <strong>Begoña Castro</strong>, presidenta del Grup de Treball d'Assessorament en Inversions Financeres del Col·legi, que ha insistit en la necessitat de &quot;formar-se i informar-se&quot;, així com de recolzar-se en professionals qualificats i assessors regulats. Castro ha dedicat les seves últimes paraules a recordar una idea clau del primer acte del cicle: &quot;Cal gestionar les finances personals com si fossin les d'una empresa solvent, controlant els riscos i ajustant les expectatives&quot;.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=8d0791e6-9ebb-477b-949d-004e5c288a0e Wed, 06 May 2026 00:00:00 +0200 2026-05-05T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-05-05T11:25:21 --><p>El <strong>Col·legi d'Economistes de Catalunya</strong> (CEC) i el <strong>Col·legi d'Actuaris de Catalunya</strong> (CAC) han signat un conveni estratègic que uneix dues professions complementàries en l'anàlisi del risc, la previsió econòmica i la presa de decisions rigoroses. Aquest acord permetrà desenvolupar projectes conjunts de formació, recerca i debat tècnic que beneficiïn els col·legiats i col·legiades de les dues entitats i enforteixin la seva contribució al progrés del país.</p><p> </p><p>L'acord, signat pel degà del CEC, <strong>Carles Puig de Travy</strong>, i el president del CAC, <strong>Antonio López López</strong>, prioritza l'organització conjunta de conferències, jornades d'estudi i activitats formatives sobre temes d'interès com la gestió del risc, la sostenibilitat financera i les polítiques públiques. També fomentarà l'intercanvi d'informació, la millora de la legislació comuna i la participació transversal del CAC en les comissions i publicacions del CEC, posant a disposició les seves instal-lacions per facilitar aquestes iniciatives.</p><p> </p><p>El degà del CEC, Carles Puig de Travy, ha destacat la importància d'aquest pas. &quot;Aquest conveni és important perquè ens permet sumar coneixement i experiència entre dues professions que comparteixen una mateixa vocació de servei al país. La col·laboració entre economistes i actuaris ens ha de permetre impulsar més i millor formació, generar reflexió tècnica de qualitat i oferir respostes més sòlides als reptes presents i futurs de la societat i del teixit productiu&quot;. </p><p> </p><p>Per la seva banda, el president del CAC, Antonio López López, ha subratllat: &quot;Aquesta aliança ens ofereix un marc excel·lent per aportar la nostra expertesa en la gestió quantitativa del risc i l'anàlisi de dades. En l'entorn socioeconòmic actual, la suma d'esforços entre economistes i actuaris és fonamental per dissenyar eines de previsió fiables que afavoreixin la sostenibilitat financera i aportin un valor afegit real tant al teixit empresarial com al conjunt de la societat&quot;.</p><p> </p><p>Amb una durada inicial d'un any prorrogable tàcitament, l'acord compta amb una Comissió de Seguiment que es reunirà un mínim d'un cop l'any per garantir el seu desplegament. Estarà formada per <strong>Toni Detrell Elias</strong>, director general del CEC, i <strong>Dídac Leiva Portolés</strong>, gerent del CAC.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=9b50821d-46d3-4681-a5eb-c54f16eabf2f Tue, 05 May 2026 00:00:00 +0200 2026-05-04T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-04-30T13:23:34 --><p>La seu de Girona del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha acollit la presentació del llibre <em><strong>43 maneres de fer més (i millors) diners a l'empresa</strong></em>, de l'economista <strong>Oriol López</strong>, en un acte celebrat en la llibreria Abacus Cooperativa. La sessió, moderada per la presidenta de la Seu, <strong>Rosaura Jiménez</strong>, ha girat al voltant de com millorar la gestió empresarial des d'un enfocament pràctic i aplicat.</p><p> </p><p>L'obra recull 43 propostes concretes i contrastades orientades a millorar la tresoreria, incrementar la rendibilitat i reforçar el lideratge dins de l'empresa. Amb un estil directe, el llibre es presenta com una eina útil per a facilitar la presa de decisions eficients, abordant de manera clara qüestions que sovint es perceben com a complexes en l'àmbit empresarial.</p><p> </p><p>Durant la conversa, s'ha posat especial èmfasi en la importància de la relació amb els diferents actors de l'empresa, especialment amb els clients. López ha destacat la necessitat de mantenir un contacte constant i de qualitat, subratllant que escoltar activament el client és clau per a detectar oportunitats de millora i creixement.</p><p> </p><p>Així mateix, s'ha abordat la diferència entre bons i mals clients, assenyalant la conveniència de prescindir d'aquells que no aporten valor o generen ineficiències. En aquest sentit, s'ha destacat una gestió més estratègica de les relacions comercials com a palanca per a millorar la rendibilitat global del negoci.</p><p> </p><p>El diàleg també ha girat entorn del lideratge empresarial, on s'ha remarcat la importància d'aprendre a delegar i superar barreres habituals com la por de pujar preus.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=2a93aa5d-108f-4cd9-991f-9045be556b1c Thu, 30 Apr 2026 00:00:00 +0200 2026-04-29T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-04-30T15:35:14 --><p>Les <strong>Comissions de Transformació Digital i Economia Financera</strong> han celebrat la jornada <strong>Euro digital i sobirania de pagaments: una infraestructura estratègica per a Europa</strong>, dedicada a analitzar el paper emergent de l'euro digital com a peça clau per reforçar l'autonomia estratègica europea en l'àmbit dels sistemes de pagament. La sessió ha posat el focus en els reptes que planteja la creixent digitalització del diner i la dependència d'infraestructures globals no europees.</p><p> </p><p>En la seva benvinguda, la presidenta de la Comissió de Transformació Digital, <strong>Dolors Mateu</strong>, ha destacat la importància d'impulsar debats que permetin entendre el futur dels sistemes de pagament i el paper d'Europa en aquest escenari. En aquest context, s'ha subratllat que el desenvolupament d'un euro digital pot contribuir a garantir la sobirania, la resiliència i l'eficiència del sistema financer europeu.</p><p> </p><p>L'acte ha comptat amb la participació de <strong>José Manuel Marqués</strong>, director del Departament d'Infraestructures de Mercat i Innovació del Banco de España; <strong>Albert Salvany</strong>, consultor en finances i tecnologia, i expert en actius digitals; <strong>Ramon Rubio</strong>, soci de Consultoría en Allyon ETL; i <strong>Sandra Jódar</strong>, directora de Planificació Estratègica del Servei d'Estudis a Caixabank.</p><p> </p><p>Els ponents han aportat una visió plural des del regulador, el sector financer i l'àmbit dels criptoactius. Durant el debat s'han abordat les implicacions econòmiques, reguladores i tecnològiques de l'euro digital, així com el seu impacte potencial sobre el sistema bancari, les empreses i la ciutadania.</p><p> </p><p>La taula rodona, moderada per <strong>Luz Parrondo</strong>, directora del máster en Comptabilitat i Direcció Financera de la UPF, ha posat de manifest els reptes i oportunitats associats a aquesta nova infraestructura monetària. Entre els aspectes destacats, s'ha incidit en la necessitat de garantir la convivència entre el diner digital i els sistemes actuals, així com en el paper que pot jugar l'euro digital per millorar la seguretat i l'eficiència dels pagaments dins la Unió Europea.</p><p> </p><p>La jornada s'ha clos amb la intervenció de <strong>Carme Garcia Jarque</strong>, presidenta de la Comissió d'Economia Financera i membre de la Junta de l'entitat, qui ha remarcat la importància de continuar generant espais de reflexió sobre la transformació del sistema financer.</p><p> </p><p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" src="https://www.youtube.com/embed/xuXhEbN_R2E?si=urTsI-Np0l8QUxjJ" title="YouTube video player" width="560">&amp;</iframe> </p><p> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=90ebee78-13ff-4c22-9143-c42d3f8a616b Thu, 30 Apr 2026 00:00:00 +0200 2026-04-29T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-04-29T15:42:55 --><p>Les Comissions d'<strong>Economia i Sostenibilitat</strong> i d'E<strong>conomia Territorial i Urbana</strong> del Col·legi d'Economistes de Catalunya, en col·laboració amb la <strong>Càtedra d'Habitatge Digne i Sostenible de la Barcelona School of Management - Universitat Pompeu Fabra</strong> (BSM-UPF), han organitzat l'acte <em>Construcció Industrialitzada. Liderant la Transformació Sostenible del Sector. Competitivitat i ESG</em>. Aquesta iniciativa ha permès analitzar com la innovació constructiva pot respondre als reptes ambientals i econòmics d'un sector estratègic per a Catalunya.</p><p> </p><p>El degà de l'entitat, <strong>Carles Puig de Travy</strong>, ha donat la benvinguda als i les assistents, contextualitzant la importància de l'acte: &quot;Parlar de construcció industrialitzada és parlar d'un canvi profund de paradigma. Passem d'un model molt artesanal, fragmentat i sovint imprevisible, a un model industrial, planificat, digitalitzat i altament eficient. Això té implicacions ambientals, econòmiques, socials i professionals. Necessitem construir més, però sobretot necessitem construir millor, més ràpid i amb menys impacte&quot;.</p><p> </p><p>L'eix central de la jornada ha estat la presentació de l'estudi <a href="https://fundacionmetropolitanhouse.org/wp-content/uploads/2025/05/Impactes_construccio_industrializada_CatedraHabitatgeDS.pdf"><strong>Impactes de la construcció industrialitzada des d'una triple perspectiva: econòmica, mediambiental i social</strong></a>, elaborat per la Càtedra d'Habitatge Digne i Sostenible de la BSM-UPF, a càrrec de <strong>Ramon Bastida</strong>, coautor director de la Càtedra.</p><p> </p><p>L'estudi posa en evidència que el sector de la construcció representa el 4,5% del PIB català i genera nombrosos llocs de treball, però alhora és responsable del 35% dels residus i entre el 5-12% de les emissions de CO2 a Europa.</p><p> </p><p>La construcció industrialitzada -basada en elements prefabricats a fàbrica i assemblats a obra- ofereix avantatges clau com la reducció dels temps d'execució, la millora de la qualitat i precisió, condicions de treball més segures, major flexibilitat en el disseny i una gestió optimitzada de la cadena de subministrament. Aquestes virtuts la converteixen en una solució idònia per augmentar la competitivitat i reduir l'impacte ambiental del sector.</p><p> </p><p>La presentació ha donat pas a una taula rodona moderada per <strong>Ana Garcia Molina</strong>, presidenta de la Comissió d'Economia i Sostenibilitat i membre de la Junta de Govern de l'entitat. Hi han participat <strong>Sander Laudy</strong> (soci de B01 arquitectes), <strong>Toni Sáez</strong> (director d'Innovació i Sostenibilitat del Grup PMP), <strong>Jordi Marí</strong> (CEO de Metropolitan House Iberia) i <strong>Javier Luna</strong> (direcció tècnica Fundació Salas).</p><p> </p><p>L'acte ha estat clausurat per <strong>José Manuel Martínez</strong>, director general de la BSM-UPF, que ha destacat la col·laboració entre acadèmia i professió econòmica per accelerar models constructius sostenibles.</p><p> </p><p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" src="https://www.youtube.com/embed/_IH-qb2jMxU?si=KiYDnXXhqkyp8fgh" title="YouTube video player" width="560">&amp;</iframe> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=9037a529-649d-4c9c-945f-58a8db6fe6de Wed, 29 Apr 2026 00:00:00 +0200 2026-04-28T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-04-28T15:25:09 --><p>La Seu de Lleida del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha acollit la conferència <strong>&quot;Les pensions a la cruïlla&quot;</strong>, a càrrec del periodista <strong>Mariano Guindal</strong>, que ha analitzat els reptes del sistema públic de pensions espanyol. L'acte ha generat un debat profund moderat per Marialba Zaragoza, presidenta de la Seu de Lleida.</p><p> </p><p>Guindal és periodista econòmic i escriptor, i ha desenvolupat gran part de la seva carrera al diari La Vanguardia. Especialista en qüestions fiscals, laboral i de Seguretat Social, és conegut pel seu discurs crític i rigorós sobre les polítiques públiques i la seva sostenibilitat econòmica.</p><p> </p><p>El periodista ha alertat sobre la sostenibilitat del sistema, destacant que el deute de la Seguretat Social ja supera els 136.000 milions d'euros i continua creixent, agreujat per l'impacte de la inflació en la revalorització de les prestacions. Ha criticat les pujades generalitzades de pensions, especialment les més altes, sense tenir en compte el context macroeconòmic ni el sacrifici de la classe mitjana treballadora.</p><p> </p><p>El conferenciant també ha assenyalat el conflicte intergeneracional que s'està generant, amb el risc que les generacions més joves es vegin obligades a sostenir un sistema on els pensionistes cobren, en proporció, més que els treballadors en actiu. Ha destacat que Espanya té una de les taxes de substitució més generoses de la UE, però que aquesta &quot;generositat&quot; actua com un fre per al desenvolupament econòmic si no es reformen profundament les bases del sistema.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=cca98480-fb16-45cd-8ff2-6d3ed0e25a51 Tue, 28 Apr 2026 00:00:00 +0200 2026-04-27T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-04-27T12:49:23 --><p>La <strong>Seu de Tarragona</strong> i la <strong>Comissió de Joves Economistes</strong> han organitzat dissabte 25 d'abril la <strong>1a Sortida Cultural a les Terres de l'Ebre</strong>, una activitat que ha aplegat més d'una vintena de participants a la localitat d'Ulldecona. La majoria dels assistents eren col·legiats i col·legiades de Tarragona, tot i que també n'han participat de vinguts de les seus de Barcelona i Girona.</p><p> </p><p>La iniciativa s'ha plantejat com una jornada per combinar el coneixement de la realitat econòmica de les Terres de l'Ebre amb visites culturals i gastronomia, tot fomentant alhora la relació entre membres de l'entitat en un ambient distès i informal.</p><p> </p><p>La jornada s'ha iniciat amb una introducció a càrrec de <strong>Ferran Bel</strong>, membre del Comitè Executiu de la Seu de Tarragona, que ha exposat les principals magnituds econòmiques del territori. En aquest sentit, ha posat de manifest que les Terres de l'Ebre concentren aproximadament l'1,9% de la població de Catalunya i al voltant del 2% del seu PIB. A nivell sectorial, s'ha destacat el pes del sector primari (4,8% del VAB) i del sector industrial (34% del VAB), ambdós amb una presència superior al de la mitjana de l'economia catalana.</p><p> </p><p>Tot i això, es tracta d'un territori amb una clara especialització productiva. D'una banda, el sector primari hi té un pes molt superior a la mitjana catalana, tant pel rellevant paper de l'agricultura centrada en productes com l'arròs, l'oli d'oliva i els cítrics com pel de la pesca, així com una activitat agroalimentària associada. De l'altra, es va destacar el paper estratègic de les Terres de l'Ebre en l'àmbit energètic, ja que generen prop del 70% de l'energia elèctrica de Catalunya, especialment a través de les centrals nuclears i altres infraestructures energètiques.</p><p> </p><p>Així mateix, s'ha remarcat que aquesta especialització també comporta certes vulnerabilitats, com la dependència de sectors concrets i la limitada diversificació del teixit productiu. En aquest context, s'han posat sobre la taula alguns dels principals reptes del territori: l'inferior índex de productivitat respecte de la resta de Catalunya, les taxes d'atur, el despoblament i l'envelliment de la població, la dificultat per retenir i atraure talent jove, la necessitat de millorar les infraestructures i la connectivitat -tant física com digital- i el repte d'impulsar noves activitats econòmiques que permetin generar més valor afegit.</p><p> </p><p>Tot seguit, ha començat el programa cultural amb la visita al castell medieval d'Ulldecona, un conjunt històric emblemàtic que ha permès als participants conèixer l'evolució del territori al llarg dels segles. Posteriorment, s'han pogut apreciar les pintures rupestres dels Abrics de l'Ermita de la Pietat, amb representacions d'art llevantí d'una antiguitat de milers d'anys i declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 1998, així com el seu centre d'interpretació.</p><p> </p><p>La jornada ha seguit amb un dinar a l'entorn de l'ermita de la Pietat, on s'ha posat en valor la gastronomia local i ha afavorit l'intercanvi d'impressions en un ambient proper i distès.</p><p> </p><p>A la tarda, l'activitat ha clos amb una valoració molt positiva per part dels i les assistents, tant pel contingut de la jornada com per l'oportunitat de generar vincles personals entre col·legiats i col·legiades.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=7751e85c-45ab-4e4f-9df4-3d53a13a81f6 Mon, 27 Apr 2026 00:00:00 +0200 2026-04-26T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-04-27T12:23:41 --><p><strong>EconomistesBAN</strong>, la xarxa d'inversors privats del <strong>Col·legi d'Economistes de Catalunya</strong>, i el <strong>Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR)</strong> han signat un acord per reforçar la transferència del coneixement i impulsar la nova recerca per tal que es puguin esdevenir en projectes emprenedors.</p><p> </p><p>La col·laboració posa el focus en les fases inicials, quan el risc és més alt i el suport expert -estratègic i de connexió amb l'ecosistema inversor i empresarial- és més determinant.</p><p> </p><p>EconomistesBAN impulsa el finançament i el creixement de projectes empresarials connectant inversors privats amb iniciatives emprenedores d'alt potencial. Amb una trajectòria consolidada, la xarxa promou un entorn d'inversió professionalitzat, basat en el rigor en l'anàlisi, l'orientació estratègica i l'acompanyament especialitzat.</p><p> </p><p>En l'àmbit d'innovació, el VHIR compta amb una activitat consolidada i gestiona actualment un volum rellevant de projectes en diferents etapes de maduració, des de la captació i el desenvolupament fins a la transferència i l'arribada al mercat. Aquest model d'innovació s'orienta a necessitats clíniques no resoltes i persegueix un impacte tangible en salut, amb retorn social i econòmic responsable.</p><p> </p><p>La signatura d'aquest conveni s'inscriu en l'enfortiment d'un ecosistema emprenedor de salut cada vegada més rellevant a Catalunya, un sector estratègic i en clara fase de maduració. En aquest context, és clau continuar impulsant la recerca i assegurar que el coneixement generat es tradueixi en resultats tangibles: noves solucions, nous projectes i startups capaces d'arribar al mercat, en un entorn que el 2025 va assolir un rècord de 517 milions d'euros d'inversió en startups i scaleups de salut.</p><p> </p><p><strong>Pol Font</strong>, president d'EconomistesBAN, destaca que &quot;aquest conveni reforça el nostre compromís d'aportar criteri, rigor i acompanyament als projectes emprenedors amb potencial del sector salut. Volem connectar talent i innovació amb inversors privats i contribuir a fer avançar iniciatives amb valor afegit i impacte real&quot;.</p><p> </p><p><strong>Rafael Navajo</strong>, director d'Innovació i Desenvolupament de Negoci del VHIR, posa en relleu que &quot;aquest conveni reforça el pont entre la recerca biomèdica i el teixit inversor. Ens permetrà donar visibilitat a les spin-offs i projectes innovadors sorgits del nostre entorn, facilitant la seva presentació davant d'una xarxa qualificada de business angels i contribuint així a incrementar la captació d'inversió en fases inicials, un moment clau per a la seva consolidació i creixement&quot;.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=ea478a8e-8c01-4e01-9fbf-533c09ea3e29 Mon, 27 Apr 2026 00:00:00 +0200 2026-04-26T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-04-24T14:46:09 --><p>El ministre d'Indústria i Turisme, <strong>Jordi Hereu</strong>, ha visitat el Col·legi d'Economistes de Catalunya, en el marc de la seva participació en el cicle <strong><em>Converses del degà</em></strong> de l'entitat, <strong>Carles Puig de Travy</strong>, amb qui ha conversat sobre les conseqüències derivades de la guerra a l'Orient Mitjà, els reptes que enfronten els sectors i les perspectives de creixement en termes industrials i de turisme.</p><p> </p><p>Hereu ha defensat la resiliència de l'economia espanyola davant l'impacte de la guerra, però ha advertit que les repercussions es prolongaran durant mesos encara que la pau arribi demà. El ministre ha incidit en què els preus energètics i l'abastament dels recursos són ara mateix una de les prioritats d'actuació del govern. Ha assenyalat que, en aquesta nova conjuntura, l'Àsia està patint més les tensions associades al tancament de l'estret d'Ormuz, però això no allunya les dificultats que pugui comportar si la guerra s'estén en el temps pels lligams que Catalunya i Espanya tenen amb els països asiàtics.</p><p> </p><p>En aquest sentit, les mesures anticrisis aplicades pel govern està tenint un resultat positiu, segons ha valorat Hereu, qui ha destacat que Catalunya i Espanya tinguin més sobirania estratègica en termes energètics que altres països. &quot;Però formem part d'un club que es diu Unió Europea i els problemes dels nostres socis són també els nostres problemes&quot;, ha dit. El ministre també ha reflexionat que &quot;un conflicte per on passa una quarta part del petroli mundial i un terç del gas, expressa la ingenuïtat per part de qui va emprendre aquest conflicte bèl·lic&quot;.</p><p> </p><p>A setmanes de l'inici de la temporada alta, el turisme és un dels sectors més vulnerables a la volatilitat que genera el nou context geopolític, amb una incidència en l'economia global generalitzada. Espanya va rebre l'any passat 97 milions de visitants i va registrar 135.000 milions d'euros en ingressos. Enguany, ha reconegut que probablement el país creixerà una mica menys del previst, però que li &quot;preocupa més&quot; els ingressos derivats dels turistes.</p><p> </p><p>En aquest sentit, Hereu ha dit que confia que l'actractiu turístic del país compensi la probable restricció de la mobilitat aèria per l'augment del preu del querosè i la disminució de les reserves, i ha advocat per diversificar l'oferta i desestacionalitzar.</p><p> </p><p><strong>Indústria i reindustrialització</strong><br />En relació amb la nova Llei d'Indústria i Autonomia Estratègica que impulsa el Ministeri d'Indústria i Turisme, ha explicat que és una palanca que permetrà millorar la productivitat, i ha apostat per la reindustrialització a través de la transformació transversal dels sectors, posant en el centre innovació i talent. &quot;Voleu més productivitat? Aproveu la Llei d'Indústria&quot;, ha dit a un auditori ple de gom a gom.</p><p> </p><p>Hereu ha reivindicat que és moment d'actualitzar la llei vigent de 1992 perquè el país i el sector han canviat en aquests gairebé 35 anys i ha apel·lat a la responsabilitat dels partits polítics. &quot;Espero que un dia la política estigui a l'altura d'aquesta visió i d'aquestes necessitats&quot;, ha remarcat.</p><p> </p><p>El ministre ha assegurat que Espanya és &quot;el nou gran motor del sud d'Europa&quot;, però s'ha de fer molta pedagogia per comunicar els avanços de la indústria i acompanyar les pimes i micropimes en els seus processos de digitalització, amb l'objectiu d'atraure talent jove.</p><p> </p><p>L'acte ha estat presentat per l'exdegà <strong>Valentí Pich</strong> i moderat per l'economista <strong>Ariadna Bellver</strong>. Abans de l'inici, Hereu ha firmat en el llibre d'honor del Col·legi i ha compartit moments amb l'expresident <strong>José Montilla</strong>; el president de Saba, <strong>Salvador Alemany</strong>, l'exdegà <strong>Oriol Amat</strong>; la presidenta de la Comissió d'Economia Industrial, <strong>Carme Poveda</strong>; o el president de la Comissió d'Economia del Turisme, <strong>José Rodríguez Pousa</strong>.</p><p> </p><p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" src="https://www.youtube.com/embed/g2IiN7EJ5ds?si=1Hw1b9RoUvsigc1w" title="YouTube video player" width="560">&amp;</iframe> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=c213514f-3d65-43de-9b7f-3c830c0b4853 Fri, 24 Apr 2026 00:00:00 +0200 2026-04-23T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-04-24T12:10:41 --><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya, a través de la Comissió de Fiscalistes | REAF Catalunya, ha celebrat una presentació institucional de la Campanya de la Renda 2025, una tradició que es repeteix any rere any. </p><p> </p><p>A l'acte han participat <strong>Isidoro García Millán</strong>, delegat especial de l'Agència Estatal d'Administració Tributària a Catalunya; <strong>Francisca Cardador</strong>, cap de la Dependència Regional de Gestió Tributària de l'AEAT a Catalunya; i <strong>Jaume Saura</strong>, cap de la Dependència Regional d'Informàtica de l'AEAT a Catalunya. <strong>Josep Cid</strong>, membre del comitè ampliat de la Comissió de Fiscalistes | REAF Catalunya, n'ha estat el moderador.</p><p> </p><p>La campanya de la Renda va arrencar el 8 d'abril, amb una bateria de novetats que van des de deduccions per als treballadors amb salari mínim fins a una major pressió fiscal sobre grans patrimonis, a més de canvis rellevants per a aturats, víctimes de la dana i incendis, i els qui paguen per Bizum, criptomonedes o inverteixen en pisos turístics.</p><p> </p><p><strong>Deducció per als qui cobren el salari mínim</strong><br />La nova deducció estatal per a perceptors del salari mínim interprofessional (SMI) pot aconseguir fins a 340 euros, segons l'import que percebin. L'objectiu del Govern és alleujar la càrrega fiscal dels treballadors amb rendes més baixes, especialment aquells que es troben en el llindar dels 15.000 euros anuals. La mesura se suma a altres deduccions autonòmiques i reforça el missatge de &quot;protecció al treball&quot; en el Pressupost.</p><p> </p><p><strong>Els aturats no estan obligats a presentar la declaració</strong><br />Un dels canvis més notables és que els aturats ja no tenen l'obligació de presentar la declaració només per percebre la prestació, sempre que no superin els límits generals d'ingressos previstos en la llei. La mesura alleuja la càrrega administrativa als qui no generen altres tipus de rendiments i reduirà el nombre d'autodeclaracions en les quals, en molts casos, Hisenda ja ajustava l'import de la prestació de manera automàtica.</p><p> </p><p><strong>Els grans estalviadors pagaran més</strong><br />El Govern ha endurit la pressió fiscal sobre els grans patrimonis, amb un control més estricte d'ingressos, rendes i operacions que no es corresponen amb el declarat. L'Agència Tributària reforça la verificació de comptes bancaris, dipòsits, inversions i altres actius, amb l'objectiu de combatre l'evasió i la subdeclaración de rendes del capital. La consigna és que els qui més ingressos i estalvis generen assumeixin una part proporcionalment major en l'esforç fiscal.</p><p> </p><p><strong>Pagaments per Bizum, criptomonedes i pisos turístics</strong><br />L'Agència Tributària reforça la fiscalitat associada a noves formes de pagament i actius. Els pagaments realitzats a través de Bizum o altres sistemes de transferències instantànies queden sota el focus de la supervisió, especialment quan es repeteixen operacions d'una certa quantia entre particulars. D'altra banda, les operacions amb criptomonedes continuen sent plenament declarables com a guanys o pèrdues patrimonials, amb un seguiment més precís de les plataformes. En l'àmbit del lloguer de pisos turístics, s'insisteix en l'obligació de declarar totes les rendes generades, amb el risc de sancions en cas d'ocultar ingressos o no complir amb la normativa fiscal i urbanística.</p><p> </p><p><strong>Ajudes per la dana i els incendis, exemptes en l'IRPF</strong><br />Les ajudes econòmiques concedides per la dana i els incendis, tant per part d'Administracions públiques com d'entitats sense ànim de lucre, estaran exemptes de tributar en l'IRPF. Aquesta mesura busca evitar que les persones més afectades per aquests desastres hagin d'afrontar a més una càrrega fiscal sobre les ajudes que reben per a recompondre la seva situació econòmica i patrimonial. L'exempció s'aplica a les compensacions directes lligades a danys materials, pèrdues d'ingressos i despeses derivades de l'emergència.</p><p> </p><p>La campanya tancarà el 30 de juny.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=b188a820-feb7-4e24-8451-5f07ffe703be Fri, 24 Apr 2026 00:00:00 +0200 2026-04-23T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-04-23T11:18:40 --><p>La <strong>Comissió d'Economia Catalana</strong> ha organitzat la conferència <em><strong>Balanç provisional i impacte dels Fons Next Generation EU a Catalunya</strong></em>&quot;, amb la participació com a ponent d'<strong>Aleix Cubells</strong>, director general de Fons Europeus i Ajuts d'Estat de la Generalitat. L'acte ha estat presentat pel degà, <strong>Carles Puig de Travy</strong>, i moderat per <strong>Josep Reyner</strong>, president de la Comissió. La sessió s'ha plantejat com un espai de reflexió per fer un primer balanç d'un dels principals instruments de política econòmica europea dels darrers anys.</p><p> </p><p>En la seva intervenció, Cubells ha situat els fons Next Generation EU en el seu context: un programa extraordinari, dotat amb més de 800.000 milions d'euros a escala europea, orientat no només a la recuperació postpandèmia sinó també a impulsar transformacions estructurals en àmbits com la digitalització, la transició energètica o la cohesió social. En el cas espanyol, el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) concentra la major part dels recursos, amb més de 100.000 milions d'euros assignats.</p><p> </p><p>Pel que fa a Catalunya, el balanç provisional mostra una elevada capacitat de captació. A finals de 2025, s'havien captat prop de 9.900 milions d'euros, dels quals gairebé 9.000 milions ja estaven compromesos a beneficiaris finals. Aquesta xifra situa Catalunya com la comunitat autònoma amb major volum de fons rebuts en termes absoluts. Les empreses han estat el principal col-lectiu beneficiari, concentrant més de la meitat dels recursos, amb una distribució que combina una forta presència de pimes -en nombre- amb un pes rellevant de les grans empreses en volum d'ajuts.</p><p> </p><p>En relació amb la gestió, s'ha destacat la complexitat del model, amb múltiples canals d'arribada dels fons (convocatòries, licitacions, assignacions directes) i una governança compartida entre administracions. La Generalitat ha gestionat més de 4.000 milions d'euros, amb una distribució sectorial àmplia però amb especial incidència en àmbits com la transició ecològica, l'habitatge, l'educació o la digitalització. El grau de mobilització dels recursos és elevat, amb més del 75% dels fons assignats ja resolts, tot i que amb diferències segons les polítiques.</p><p> </p><p>Des del punt de vista de l'impacte, la valoració és encara necessàriament provisional. Segons s'ha exposat a la conferència, els fons estan contribuint tant a la recuperació macroeconòmica com a la transformació de sectors clau i al reforç de la resiliència del sistema productiu. Tanmateix, molts dels efectes esperats -- especialment els de caràcter estructural -- tenen una maduració lenta, fet que obliga a mantenir una anàlisi prudent i a continuar aprofundint en els mecanismes d'avaluació.</p><p> </p><p>La sessió ha ofert una mirada cap al futur, destacant la necessitat de consolidar les transformacions iniciades i, alhora, preparar-se per al proper cicle pressupostari europeu (2028-2034). En aquest sentit, s'ha subratllat que, més enllà del volum de recursos mobilitzats, el veritable repte és assegurar que aquests fons deixin un llegat durador en termes de productivitat, competitivitat i cohesió econòmica i social.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=48c70c7f-de0a-4c91-a121-fd7b18ab2410 Thu, 23 Apr 2026 00:00:00 +0200 2026-04-22T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-04-22T17:01:57 --><p>La seu de Lleida del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha celebrat la <strong>XVI Jornada Concursal</strong>, una cita de referència en l'àmbit mercantil i concursal, organitzada en coordinació amb la Comissió de Mercantil, Concursal i Experts Judicials. La sessió ha estat inaugurada per la presidenta de la seu, <strong>Mª Alba Zaragoza</strong>, i el president de la Comissió, <strong>Jordi Albiol</strong>, i ha girat al voltant de quatre taules de debat.</p><p> </p><p>La primera ha comptat amb les intervencions d'<strong>Álvaro Lobato</strong>, magistrat del Tribunal d'Instància de Barcelona. Secció Mercantil. Plaça nº 2; <strong>Marta Bergadà</strong>, advocada i sòcia directora de Bergadà Abogados; i <strong>Cristian Valcárcel</strong>, advocat, soci del Departament de Concursal de RCD i coautor de la Guia de la 2ª oportunitat&quot;, editada pel REFOR. Tots tres han parlat de les noves resolucions del Tribunal Suprem en relació a la segona oportunitat, el pla de pagaments i la guia judicial sobre la exoneració del passiu insatisfet. <strong>Juli Vilagrasa</strong>, membre del Comitè Executiu de la Seu de Lleida, ha estat l'encarregat de moderar la taula.</p><p> </p><p>La segona sessió ha abordat el prepack concursal i la venda de la unitat productiva, amb temes de debat clau com la valoració de l'oferta, la successió d'empresa i la subrogació de treballadors, i la figura del PER. En ella han participat <strong>Carlos Nieto</strong>, magistrat del Tribunal d'Instància de Madrid. Secció Mercantil. Plaça nº 16; <strong>Judit Fajula</strong>, economista, sòcia d'Ast Concursal Law SLP, i membre del REFOR; i <strong>Pere Vilella</strong>, economista, auditor de comptes, soci de FTI &amp; Partners, i membre del REFOR. <strong>Sílvia Castro</strong>, membre de la Comissió Mercantil, Concursal i Experts Judicials, ha estat la moderadora.</p><p> </p><p><strong>César Suárez</strong>, magistrat del Tribunal d'Instància de Barcelona. Secció Mercantil. Plaça nº 6; <strong>José Carlos Cuevas</strong>, economista, soci de Crowe, membre del REFOR, president de la Comissió de Comptabilitat i Finances del CEMAD; i <strong>Francesc Lacasa</strong>, economista, auditor de comptes, soci d' AMG Abogados, membre del REFOR, han estat els ponents de la tercera taula sobre plans de reestructuració, durant la qual han debatut sobre la formació de classes i la valoració de l'empresa en funcionament, i han fet un repàs a la jurisprudència recent. <strong>Albert Jover</strong>, secretari de la Seu de Lleida, ha fet de moderador.</p><p> </p><p>El magistrat del Tribunal d'Instància de Lleida. Secció Mercantil. Plaça 1, <strong>Eduardo M. Enrech</strong>, ha encapçalat la última sessió sobre el reglament de l'administració concursal, amb temes de debat com la classificació del procediments concursals, la retribució i el compte de garantia aranzelària. També han participat en aquesta taula la presidenta de la Seu de Lleida del Col·legi d'Economistes de Catalunya, <strong>MªAlba Zaragoza</strong>, que també és advocada, administradora concursal i sòcia del Bufet Assessor Lleida, S.L., així com <strong>Luis Alberto Mir</strong>, advocat i soci d'Advocats Centre Gestor S.L.P. <strong>Joan Turmo</strong> ha fet de moderador.</p><p> </p><p>En la cloenda han intervingut <strong>Zaragoza</strong>, <strong>Enrech</strong> i <strong>Alfred Albiol</strong>, economista, advocat, professor titulat emèrit de Dret Mercantil de la UB, responsable de formació i publicacions de REFOR-CGE i vocal de la Junta de Govern del Col-legi d'Economistes de Catalunya. </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=8470a2dc-624c-44af-8eed-36bd4e0aae5c Wed, 22 Apr 2026 00:00:00 +0200 2026-04-21T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-04-22T16:33:46 --><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha acollit la presentació del llibre <strong><em>Dos agriculturas, las dos necesarias</em></strong>, de <strong>Francesc Reguant</strong>, president de la Comissió d'Economia Agroalimentària de l'entitat.</p><p> </p><p>L'obra, editada per Cajamar, fa una reflexió sobre els reptes que enfronta l'agricultura a l'hora d'alimentar al planeta sense destruir-lo, en un món sacsejat pel canvi climàtic, la concentració empresarial i la inestabilitat geopolítica.</p><p> </p><p>Durant la presentació, l'autor ha proposat un marc analític original que distingeix entre una agricultura competitiva i potencialment sostenible, i una agricultura en dificultat, però amb funcions socials, territorials i mediambientals insubstituïbles. Ambdues són necessàries i mereixen polítiques específiques.</p><p> </p><p>Així, el llibre examina les singularitats de la intensificació sostenible, l'agroecologia, l'eficiència digital, la cooperació i la integració com a estratègies per a produir més amb menys.</p><p> </p><p>Durant l'acte han intervingut el degà, <strong>Carles Puig de Travy</strong>, i el director territorial de Catalunya i Balears de Cajamar, <strong>Martín Tomás</strong>, i el director general de Sostenibilitat de Cajamar, <strong>Roberto García</strong>, ha fet una breu ponència titulada &quot;Una mirada estratègica sobre l'Alimentació&quot;.</p><p> </p><p>Posteriorment, ha tingut lloc un debat al voltant del futur de l'agricultura i l'alimentació amb <strong>Montserrat Cardona</strong>, empresària agrorural i impulsora del projecte MONOA; <strong>Jordi Ciuraneta</strong>, empresari Agrari i exconseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya; <strong>David Coll</strong>, president de Pimec Agroalimentària de PIMEC; i <strong>Montserrat Lligadas</strong>, dinamitzadora agroterritorial del Consell Comarcal del Baix Llobregat. La moderació ha anat a càrrec del secretari general del Col·legi d'Economistes de Catalunya, <strong>Àngel Hermosilla</strong>.</p><p> </p><p>El director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat de Catalunya,<strong> Ramón Armengol</strong>, ha fet la cloenda.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=ed4d5d76-8d0e-4793-b57e-b3b3f3b466c9 Wed, 22 Apr 2026 00:00:00 +0200 2026-04-21T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-04-22T13:39:54 --><p>Les <strong>Comissions de Fiscalistes i de Comptabilitat</strong> (CEC-ACCID) del Col·legi d'Economistes de Catalunya han organitzat la sessió <strong><em>Tresoreria i actius afectes en les empreses familiars</em></strong>. </p><p><br />La jornada ha estat presentada per <strong>Arnau Farré</strong>, president de la Seu de Tarragona i vicepresident de la Comissió de Fiscalistes, i ha comptat amb la intervenció de <strong>Carme Jover</strong>, presidenta de la Comissió de Fiscalistes, i d'<strong>Oriol Amat</strong>, catedràtic de la UPF-Barcelona School of Management, exdegà de l'entitat i membre de la Comissió de Comptabilitat.</p><p> </p><p>Els dos ponents han ofert una anàlisi rigorosa de temes com la qualificació de la tresoreria i dels actius financers en les empreses familiars, els criteris econòmics per a la seva afectació a l'activitat i les implicacions fiscals en IRPF, Impost sobre el Patrimoni i Impost sobre Successions i Donacions.</p><p> </p><p>L'auditori del Col·legi s'ha omplert d'assistents, que han tingut una participació molt activa, confirmant així l'interès i la rellevància d'aquesta temàtica entre els professionals del sector.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=841fd49e-96b6-484d-85b7-2b8b836b3714 Tue, 21 Apr 2026 00:00:00 +0200 2026-04-20T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-05-05T12:07:33 --><p>Una representació del <strong>Col·legi d'Economistes de Catalunya</strong> ha visitat les instal·lacions a Cerdanyola del Vallès d'<strong>Eurecat</strong>, el principal centre tecnològic de Catalunya i la segona organització de recerca privada del sud d'Europa, un actor clau per entendre fins on pot arribar el potencial innovador del país.</p><p> </p><p>La trobada, impulsada conjuntament per les <strong>Comissions d'Economia Industrial i Economia de la Igualtat i la Diversitat</strong>, ha posat el focus en el paper de la tecnologia com a palanca de competitivitat i transformació empresarial.</p><p> </p><p>Durant la visita, la delegació ha pogut conèixer de la mà del seu director general i col·legiat, <strong>Xavier López</strong>, algunes xifres que dimensionen l'activitat d'Eurecat: 74 milions d'euros d'ingressos el 2025, 850 treballadors i més de 3.200 empreses col·laboradores, a més de 230 patents.</p><p> </p><p>També s'ha remarcat el seu impacte en la transferència de coneixement i la connexió amb el teixit productiu, un element especialment rellevant en un ecosistema com el català, on centres tecnològics, universitats, empreses i administració han d'anar alineats per multiplicar resultats.</p><p> </p><p>La visita ha permès conèixer projectes punters com la robòtica avançada, les bateries de sodi com a alternativa al liti, la reutilització i el reciclatge de bateries i l'electrònica impresa sense cables, amb solucions innovadores que obren noves oportunitats industrials. Aquests són exemples que mostren com la recerca aplicada pot traduir-se en solucions concretes amb impacte econòmic, ambiental i social.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=a4baf8ad-9c9f-4439-9885-5ed8a8e616bc Mon, 20 Apr 2026 00:00:00 +0200 2026-04-19T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-04-20T16:56:13 --><p>La Fundació Economia i Empresa ha celebrat el seu primer acte, &quot;La Catalunya que volem&quot;, posant de manifest la capacitat d'assolir consensos per fer avançar la societat catalana.</p><p> </p><p>El president d'honor de la FEE, <strong>Salvador Alemany</strong>, ha remarcat en les seves paraules de benvinguda que l'objectiu principal de la Fundació en la seva nova etapa és &quot;fer de Catalunya un país millor&quot;. En un món &quot;marcat per la geopolítica i amb un insòlit creixement del bel·licisme global&quot;, aquest tipus de diàlegs són més necessaris que mai, ha explicat. En la mateixa línia s'ha pronunciat el president de la FEE, <strong>Oriol Amat</strong>, qui ha emfatitzat que &quot;el progrés no neix del soroll, sinó de la capacitat de crear acords sòlids&quot;, malgrat el moment de &quot;gran complexitat i incertesa&quot; que vivim.</p><p> </p><p>La consellera d'Economia i Finances de la Generalitat, <strong>Alícia Romero</strong>, ha demanat deixar el curtterminisme i tenir una mirada de mig i llarg recorregut a l'hora d'afrontar els reptes que té Catalunya al davant. &quot;Si fixéssim la nostra atenció en el que ens uneix, avançaríem molt més ràpid&quot;. La consellera ha enumerat 10 prioritats de consens: productivitat i innovació, cohesió social, capital humà, teixit empresarial, finançament, reforma de l'administració, habitatge, infraestructures, col-laboració públicoprivada i digitalització sostenible.</p><p> </p><p><strong>Model de finançament i infraestructures amb impacte transformador</strong><br />Els exconsellers <strong>Antoni Castells</strong> i (2003-2010) i <strong>Jaume Giró</strong> (2021-2022), i l'exconsellera <strong>Natàlia Mas</strong> (2022-2024) han reiterat la necessitat que el nou model de finançament autonòmic respecti el principi d'ordinalitat i en la necessitat que Catalunya recapti tots els impostos, en un debat moderat per <strong>Aurora Catà</strong>, consultora independent i patrona de la FEE. Mas ha demanat que &quot;l'IRPF no es pot tornar a posar en un calaix&quot; i que s'han de mantenir les negociacions per aconseguir la gestió pròpia, mentre que Giró ha sostingut que &quot;l'Agència Tributària de Catalunya encara no està preparada per a recaptar tot l'IRPF perquè necessita més gent&quot;.</p><p> </p><p>Els tres exconsellers han lamentat el baix nivell d'execució de les inversions previstes i han reconegut necessari prioritzar inversions en infraestructures amb impacte econòmic i social transformador, com Rodalies i el Corredor Mediterrani.</p><p> </p><p>D'altra banda, han defensat el desplegament d'energies renovables, de manera ordenada i en coherència amb les particularitats del territori. En aquest sentit, Castell ha demanat &quot;coratge&quot; per tirar endavant aquest projecte. &quot;Si volem fer inversió en tema energètic, hem de tenir el coratge de parlar de temes que no són populars a l'inici: si volem descarbonitzar, no es poden eliminar les nuclears; si volem renovables, hem de construir molts camps eòlics&quot;, ha dit.</p><p> </p><p><strong>Reforçar els pilars del benestar i solucionar el problema de l'habitatge</strong><br />L'exconsellera de Justícia <strong>Lourdes Ciuró</strong>(2021-2022), l'exconseller de Drets Socials Carles Campuzano (2022-2024) i el president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), <strong>Ciriaco Hidalgo</strong>, han reiterat la necessitat de reforçar els pilars del benestar, la cohesió social i la integració, posant la demografia com a eix central de qualsevol política de futur.</p><p> </p><p>En un debat moderat per <strong>Felipe Campos</strong>, CEO d'Aigües de Barcelona i patró de la FEE, Campuzano ha posat el focus en la necessitat de reduir l'abandonament escolar prematur, impulsant l'escolarització de 0 a 3 anys, les beques batxillerat i les escoles de segona oportunitat. Ciuró ha destacat la necessitat que empreses i patronals s'impliquin en la integració de persones que no tenen la possibilitat d'accedir al sistema educatiu formal, mentre que Hidalgo ha remarcat la importància de disposar de recursos per poder assolir polítiques de mitjà i llarg termini.</p><p> </p><p>En el camp de la salut, tots tres han consensuat la importància d'apostar per polítiques preventives que evitin la fragmentació i fomentar la coordinació entre departaments.</p><p> </p><p>En relació amb el problema de l'habitatge, els ponents han reconegut que és estructural per la llarga trajectòria de desatenció i han apostat per ampliar l'oferta a través de la col-laboració públicoprivada. Ciuró ha demanat un Pacte Nacional per l'Habitatge per generar seguretat jurídica en el marc regulador, en el qual participin tots els agents socials. Hidalgo ha apuntat que la solució a aquesta crisi és també &quot;una qüestió de reequilibri territorial&quot;, i Campuzano ha assenyalat que part de la resposta passa per la rehabilitació del parc actual, no únicament construint habitatge nou.</p><p> </p><p><strong>Àngels Fitó</strong>, rectora de la UOC, vicedegana del Col·legi d'Economistes de Catalunya i patrona de la FEE, ha afirmat en la cloenda de l'acte que &quot;totes les qüestions plantejades durant la Jornada són propostes per generar una agenda de país amb temes que poden comptar amb acords amplis&quot;.</p><p> </p><p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" src="https://www.youtube.com/embed/g-Ry7F-03BY?si=DdccoBsJyYmmUqQ7" title="YouTube video player" width="560">&amp;</iframe> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=e160185f-66d7-4f80-a891-f006bad7e556 Mon, 20 Apr 2026 00:00:00 +0200 2026-04-19T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-04-17T14:52:41 --><p>EL Col·legi d'Economistes de Catalunya ha creat l'Observatori del Dret i la Justícia (ECOIURIS) per estudiar l'impacte de la regulació legal i el funcionament de la justícia en els diferents sectors econòmics.</p><p> </p><p>La regulació legal té en efecte una repercussió directa en l'economia. Per exemple, la crisi de l'habitatge ja figura entre les principals preocupacions de la ciutadania, però també en la regulació del comerç minorista, el turisme, la mobilitat, etc.</p><p> </p><p>En el cas de la justícia, la durada i els costos dels processos judicials, la predictibilitat de les resolucions i l'eficàcia de l'execució són, entre d'altres, factors clau pel desenvolupament de l'economia.</p><p> </p><p>En aquesta línia, el Banc Mundial té en compte l'eficiència del sistema judicial en l'elaboració dels seus informes anuals <em>Doing Business</em>.</p><p> </p><p>Malgrat la indiscutible importància del tema, la incidència econòmica del dret i la justícia a través de l'anàlisi econòmic del dret és un terreny encara poc explorat a casa nostra, probablement pel fet de que el seu estudi requereix coneixements interdisciplinaris tant jurídics com econòmics.</p><p> </p><p>Per a impulsar els estudis sobre la matèria, el Col·legi d'Economistes de Catalunya ha acordat la creació de l'Observatori Econòmic del Dret i la Justícia, la Comissió Executiva del qual ha pres possessió aquest matí.</p><p> </p><p>L'òrgan directiu de l'Observatori està format pels següents economistes:</p><ul><li><strong>President</strong>: Prof. Dr. <strong>Jaume Alonso-Cuevillas</strong>, Economista, Advocat i Catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona. Membre de la Comissió de Normativa Professional del CEC.</li><li><strong>Vicepresident</strong>: Dr. <strong>Alfred Albiol</strong>, Economista, Advocat, exresident del Col·legi Oficial de Titulats Mercantils de Barcelona, Doctor en Dret i Professor de Dret Mercantil de la Universitat de Barcelona.</li><li>Prof. Dr. <strong>Oriol Amat</strong>, Economista, Catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, exdegà del CEC i exrector de la UPF.</li><li><strong>Lluís Bigas</strong>, Economista, Advocat i expresident de la Seu del Col·legi d'Economistes de Catalunya de Girona.</li><li><strong>Irene Espeleta</strong>, Economista, Auditora i Advocada. Membre de la Comissió de Normativa Professional del CEC.</li><li><strong>Josep Puigverd</strong>, Economista, Auditor i Advocat. President de la Fundació Ergon.</li><li><strong>Nieves Rabassó</strong>, Economista, Advocada i Vocal de la Junta de Govern del CEC. Presidenta de la Comissió de Relacions Laborals i Gestió de Capital Humà del CEC, que actuarà com a Secretària.</li><li><strong>Judith Vilardell</strong>, Economista i Advocada, que actuarà com a Secretària executiva.</li></ul><p> </p><p>Entre els estudis que l'Observatori es proposa abordar properament, cal destacar el relatiu a l'impacte de la regulació del preu dels lloguers al mercat immobiliari.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=36b40dec-a066-4d61-baa7-62aae4ac810a Fri, 17 Apr 2026 00:00:00 +0200 2026-04-16T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-04-19T20:58:19 --><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya, a través de la seva xarxa de business angels <strong>EconomistesBAN</strong>, ha participat en la tercera edició del <strong>Fòrum d'Inversió en Salut Tricol·legial</strong>, una iniciativa compartida amb el Col·legi de Metges de Barcelona i el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya per connectar talent emprenedor i inversió en un sector amb un alt potencial de creixement.</p><p> </p><p>La trobada ha reunit emprenedors i emprenedores, persones inversores i professionals dels àmbits econòmic, mèdic i tecnològic, en un espai pensat per donar visibilitat a projectes innovadors del camp de la salut i facilitar-ne l'accés al finançament.</p><p> </p><p>En aquesta edició, sis iniciatives seleccionades entre una vintena de propostes han pogut donar a conèixer les seves solucions davant d'un auditori amb interès en projectes amb capacitat d'impacte i escalabilitat.</p><p> </p><p>Des de la visió del Col·legi d'Economistes de Catalunya, aquest fòrum posa en valor un element clau per a qualsevol projecte emergent: la capacitat de convertir una bona idea en un model de negoci viable. En aquest sentit, EconomistesBAN aporta experiència inversora i criteri econòmic en un entorn on la innovació sanitària necessita no només coneixement científic i tecnològic, sinó també finançament i una estratègia sòlida de creixement.</p><p> </p><p>El fòrum també ha servit per compartir experiències amb empreses que ja han recorregut bona part d'aquest camí i per reforçar el paper dels col·legis professionals com a agents tractors de connexió entre emprenedoria, inversió i innovació. Amb aquesta col·laboració, la nostra entitat reafirma el seu compromís amb l'impuls de projectes amb valor afegit i amb la promoció d'un ecosistema econòmic i empresarial més competitiu i transformador.</p><p> </p><p>L'exdegà <strong>Anton Gasol</strong> ha participat en el fòrum en representació del Col·legi d'Economistes de Catalunya, juntament amb la presidenta del Col·legi de Metges, <strong>Elvira Bisbe</strong>, i el degà d'Enginyers, <strong>Narcís Armengol</strong>, amfitrió de l'acte. </p><p> </p><p>El fòrum també ha comptat amb una taula rodona en la qual han participat <strong>Lluís Chico</strong>, de Neos Surgery; <strong>Eva Gubern</strong>, de Predictheon; <strong>Naia Jiménez</strong>, de Nimble Diagnostics; i <strong>Marc Font</strong>, d'Inbrooll.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=49ba5625-b686-447d-8de1-fd3968de0216 Fri, 17 Apr 2026 00:00:00 +0200 2026-04-16T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-04-16T16:37:17 --><p>La Comissió d'Economia Social ha organitzat l'acte <strong>La cronificació de la pobresa, el cas de la pobresa infantil. Mesures aplicables, el seu resultat i propostes de futur</strong>, una trobada durant la qual s'ha analitzat la situació que es viu a Catalunya, els factors que ens han portat aquí i les mesures que s'han d'activar per revertir-ho.</p><p> </p><p>Avui, gairebé el 25% de la població està en risc de pobresa o exclusió social, fins a afectar més de dos milions de persones a Catalunya. La situació dels infants és encara més alarmant: prop del 36% viuen en aquest escenari. Aquesta xifra supera la mitjana europea, i evidencia una fractura social i una pèrdua de potencial econòmic per al conjunt del país.</p><p> </p><p>Després d'uns anys de certa millora, la pobresa ha empitjorat per primer cop en cinc anys, segons dades recents publicades per l'Idescat, malgrat un context en què l'economia avança, es crea ocupació i els grans indicadors macroeconòmics evolucionen positivament. El creixement, per si sol, ja no garanteix una millor distribució de les oportunitats ni una reducció automàtica de les desigualtats. Quan la precarietat laboral, les dificultats d'accés a l'habitatge i un sistema de protecció insuficient es combinen, la pobresa deixa de ser un problema de conjuntura per convertir-se en un problema estructural.</p><p> </p><p>&quot;La pobresa és el resultat de la manca de decisions i ha de ser corregida amb polítiques més valentes, coherents i ben coordinades&quot;, ha assenyalat el degà <strong>Carles Puig de Travy</strong>, en el marc de l'acte. &quot;Per reduir la pobresa, i en concret la pobresa infantil, hem de generar ocupació de més qualitat, amb salaris dignes que permetin sostenir projectes de vida estables, i abordar amb decisió la crisi de l'habitatge. Invertir en infància és la política pública amb més retorn econòmic i social a llarg termini&quot;.</p><p> </p><p>La presidenta de la Comissió, <strong>Maite Soler</strong>, ha remarcat per la seva banda que &quot;la cronificació de la pobresa infantil reflecteix, en bona part, que les mesures adoptades fins ara no han estat prou eficaces i que, en alguns casos, no han tingut la voluntat política necessària per revertir el problema amb la intensitat requerida&quot;.</p><p> </p><p>Durant l'acte, <strong>Marta Garcia</strong>, membre de la Vocalia de pobresa de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), ha presentat la <a href="https://acciosocial.org/incidencia/informes-insocat/radiografia-insocat-2026/">Radiografia INSOCAT 2026 sobre la pobresa</a> que ha elaborat la institució. D'altra banda, <strong>Sergio Porcel</strong>, cap de l'Àrea de Cohesió Social i Urbana de l'institut Metròpoli de la UB, ha exposat els resultats de l'informe <a href="https://www.institutmetropoli.cat/ca/estudi/infancies-desiguals-ciutat-barcelona-condicions-vida-poblacio-infantil-enlla-pandemia/">Infàncies desiguals a la ciutat de Barcelona. Condicions de vida de la població infantil més enllà de la pandèmia</a>, de l'Institut Metròpoli de la UB.</p><p> </p><p>Posteriorment s'ha celebrat un debat amb la participació d'<strong>Elena Costas</strong>, doctora en Economia i sòcia de KSNET; <strong>Sonia Fuertes</strong>, comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona; i <strong>Guillem Vidal</strong>, director de l'Oficina de la Renda Bàsica Universal de la Generalitat de Catalunya; moderat per <strong>Lluís Torrens</strong>, economista i exsecretari d'Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.</p><p> </p><p>El president de la Taula del Tercer Sector Social, <strong>Xavier Trabado</strong>, ha fet la cloenda.</p><p> </p><p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" src="https://www.youtube.com/embed/w0hfqcNbU_g?si=wQtwZrObVZe57SO-" title="YouTube video player" width="560">&amp;</iframe> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=2d6f69c5-6406-4e89-a9d6-cf5c870d476e Thu, 16 Apr 2026 00:00:00 +0200 2026-04-15T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-04-22T13:53:59 --><p>En els processos de reestructuració de plantilles, moltes de les decisions més rellevants no són únicament jurídiques, sinó econòmiques, financeres i estratègiques. Amb aquest plantejament, la Comissió de Relacions Laborals i Gestió de Capital Humà ha organitzat la sessió <strong><em>Qüestions crítiques en la reestructuració de plantilles: decisions econòmiques, riscos i costos associats</em></strong>.</p><p> </p><p>En ella han participat l'economista <strong>Pablo Arroquia</strong>, president del foro Centro de AIME (Asociación Interim Management España), i <strong>Jaime Noguerales</strong>, subdirector de Política Pressupostària del SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal), amb la moderació de la presidenta de la Comissió, <strong>Nieves Rabassó</strong>.</p><p> </p><p>Els ponents han abordat que determinats riscos, com els costos no previstos, els impactes sobre la viabilitat de l'empresa o els efectes diferits en fases posteriors del procés, poden aparèixer quan l'expedient està correctament plantejat des del punt de vista legal.</p><p> </p><p>Torna a veure la sessió.</p><p> </p><p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" src="https://www.youtube.com/embed/UG4a4AnrUvc?si=O9ui_VKw-k80exBN" title="YouTube video player" width="560">&amp;</iframe><br /></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=87e267db-b360-44e1-8540-8b8c8ed1296d Tue, 14 Apr 2026 00:00:00 +0200 2026-04-13T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2026-04-10T14:48:45 --><p>El secretari d'Empresa i Competitivitat, <strong>Jaume Baró Torres</strong>, ha estat el convidat d'una nova edició del cicle <strong>&quot;Converses del degà&quot;</strong>, <strong>Carles Puig de Travy</strong>, moderat per <strong>Carme Poveda</strong>, on s'han abordat alguns dels principals reptes econòmics i empresarials del moment. Durant la trobada, Baró ha defensat la necessitat de disposar d'un full de ruta clar per orientar l'acció del Govern en matèria econòmica al llarg de la legislatura.<br /></p><p><br />En aquest sentit, ha remarcat el pla &quot;Catalunya Lidera 2025-2030&quot;, que ha definit com un marc estratègic per impulsar el progrés econòmic basat en la productivitat, la resiliència, la igualtat d'oportunitats i el reequilibri territorial. El programa, segons ha explicat, també aposta pel consens i el diàleg com a eines clau per definir prioritats i lideratges.<br /></p><p><br />Pel que fa a l'estructura productiva, Baró ha destacat el pes rellevant del sector serveis, en especial el turístic, i una base industrial manufacturera diversificada, amb una presència destacada dels àmbits agroalimentari i químic. En aquest context, ha remarcat la importància d'identificar els vectors en què Catalunya pot aportar valor diferencial dins de la Unió Europea, especialment en un escenari marcat per la necessitat d'avançar cap a una autonomia estratègica més gran. La descarbonització ha subratllat, serà un factor clau de competitivitat per a les empreses europees, i ha instat a actuar amb decisió en aquest àmbit.<br /></p><p><br />En matèria de productivitat, el secretari ha assenyalat que, tot i l'evolució positiva de l'ocupació i les exportacions, cal posar el focus en l'impacte real sobre les persones. En aquest sentit, ha defensat l'impuls de polítiques de dimensionament empresarial, recordant que les empreses de més mida acostumen a ser més productives. També ha advocat per dotar les pimes d'eines per millorar la seva eficiència, com ara la digitalització o la descarbonització, i ha apuntat que abordar factors com l'absentisme pot contribuir igualment a millorar la productivitat.<br /></p><p><br />Un altre dels punts destacats ha estat el posicionament de Catalunya, i especialment de Barcelona, en l'àmbit de les startups. Baró ha advertit que el repte principal és aconseguir escalar aquests projectes, per a la qual cosa considera clau comptar amb empreses consolidades que puguin actuar com a motor de creixement.<br /></p><p><br />En relació amb la internacionalització, ha remarcat que, malgrat un context global canviant, hi ha noves oportunitats derivades de l'obertura de mercats i l'establiment d'acords amb països i regions d'interès. Per això, ha defensat la necessitat d'acompanyar les empreses en la seva sortida a l'exterior i de fomentar que cada vegada més companyies esdevinguin exportadores regulars.<br /></p><p><br />Pel que fa al turisme, Baró ha apuntat que el 2026 es preveu com un any positiu per al sector, i ha assegurat que la Generalitat en fa un seguiment acurat per anticipar-ne els efectes i oportunitats.<br /></p><p><br />Finalment, ha destacat la importància del Pacte Nacional per a la Indústria 2026-2030 (PNI), que ha qualificat de més participatiu i consensuat que els anteriors. El pacte s'articula al voltant de tres grans vectors: la resiliència, la productivitat i la descarbonització, i es caracteritza per la seva flexibilitat. Segons ha explicat, és fonamental garantir l'alineament entre diferents conselleries amb l'objectiu compartit de reforçar el paper de la indústria. En aquest sentit, ha reconegut que encara cal fer més esforços per apropar el discurs industrial a la societat i fer valdre l'atractiu del sector.</p><p> </p><p>Podeu visionar l'acte complet de la sessió en aquest <a href="https://youtu.be/K58T4LMiFpc">enllaç</a>.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=1b1652ea-2974-447b-a3cd-5144b63d99df Fri, 10 Apr 2026 00:00:00 +0200 2026-04-09T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-04-09T17:04:32 --><p>La presidenta de la Seu de Girona, <strong>Rosaura Jiménez</strong>, ha mantingut una reunió de treball amb el president del Partit Popular a Girona, Daniel Pérez, i amb Santi Rodríguez, secretari general del PP a Catalunya i diputat al Congrés dels Diputats.</p><p> </p><p>Durant la trobada s'ha parlat del finançament autonòmic i d'algunes qüestions fiscals pendents, com el recurs relacionat amb l'impost sobre el patrimoni. També s'han abordat alguns dels debats més actuals com la crisi de l'habitatge, així com possibles millores en la seva fiscalitat, entre les quals s'ha posat sobre la taula la situació de l'IVA que no poden deduir els promotors d'habitatge de lloguer.</p><p> </p><p>La reunió també ha permès intercanviar impressions sobre qüestions de caràcter més local, com el nou Campus de Salut Trueta i l'aeroport de Girona-Costa Brava, dos projectes considerats rellevants per al desenvolupament econòmic i territorial de la demarcació.</p><p> </p><p>A més, s'ha subratllat la necessitat de reduir la burocràcia i simplificar tràmits per afavorir l'activitat econòmica i facilitar la relació de les empreses i les persones professionals amb l'Administració.</p><p> </p><p>En la trobada també hi han participat el vicepresident de la Seu de Girona, <strong>Lluís Bigas</strong>, i <strong>Laura Casanovas</strong>, vocal del Comitè Executiu.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=f0c62802-aac7-49d5-b614-97ad8a0c2fe5 Wed, 08 Apr 2026 00:00:00 +0200 2026-04-07T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-30T13:16:13 --><p>EconomistesBAN, la xarxa d'inversors privats del Col·legi d'Economistes de Catalunya, i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona han signat un conveni de col·laboració amb l'objectiu de fomentar i impulsar projectes innovadors, diferencials i d'alt valor afegit, així com facilitar l'accés a finançament i a coneixement especialitzat per a iniciatives empresarials amb potencial de creixement.</p><p> </p><p>La signatura d'aquest conveni marca un pas concret en la construcció d'un ecosistema emprenedor més sòlid a Catalunya. El Consorci de la Zona Franca de Barcelona i el Col·legi d'Economistes de Catalunya sumen capacitats per acompanyar els emprenedors en el moment més crític: les fases inicials, quan el risc és més elevat, el finançament més escàs i l'orientació professional més determinant.</p><p> </p><p>És precisament aquí on EconomistesBAN concentra el seu treball, connectant projectes en fase primerenca amb inversors i professionals capaços d'avaluar-ne el potencial i contribuir al seu creixement. L'objectiu compartit és que més projectes amb base sòlida superin les primeres etapes i es converteixin en empreses que generin talent, ocupació i valor per al territori.</p><p> </p><p>Blanca Sorigué, directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, afirma que &quot;aquest acord reforça el compromís del Consorci de la Zona Franca de Barcelona amb l'impuls de l'emprenedoria i la generació d'oportunitats en sectors estratègics, com és el cas de la indústria 4.0 i la nova economia. La col·laboració amb EconomistesBAN és un pas decisiu per donar suport a iniciatives amb potencial real de creixement. Estem convençuts que aquesta aliança tindrà un impacte positiu en el desenvolupament econòmic del territori&quot;.</p><p> </p><p>Pol Font, president d'EconomistesBAN, destaca que &quot;aquest conveni reforça el nostre compromís d'aportar criteri, rigor i acompanyament als projectes emprenedors amb potencial. A través d'EconomistesBAN, volem connectar talent i innovació amb inversors privats, aquest conveni permetrà accelerar iniciatives amb valor afegit i impacte real sobre l'economia productiva&quot;.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=07319b1f-efb1-4772-8f60-83b3e064c0b0 Mon, 30 Mar 2026 00:00:00 +0200 2026-03-29T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-27T12:29:19 --><p>Els i les economistes de Catalunya preveuen una desacceleració progressiva de l'economia per l'impacte de la guerra a l'Orient Mitjà. Així ho desprenen els resultats de l'<strong>Enquesta de Situació Econòmica - Hivern 2026</strong>, presentada aquest divendres pel degà, Carles Puig de Travy, i el seu director tècnic, Xavier Segura.</p><p> </p><p><strong>Perspectives econòmiques: l'impacte de la guerra a l'Orient Mitjà</strong><br />El sondeig s'ha dut a terme entre el 27 de febrer i el 13 de març, període que coincideix amb les primeres setmanes del nou conflicte a l'Orient Mitjà. Aquest representa des del seu inici un element disruptor de l'economia global, amb un impacte clar en les butxaques de les famílies amb l'augment dels preus dels carburants, el gas, els aliments i altres matèries primeres com els fitosanitaris. L'abast de la seva repercussió i l'efecte en altres sectors serà proporcional al temps que es prolongui.</p><p> </p><p>En aquest context, gairebé la meitat dels enquestats considera que l'economia catalana està igual que fa un any, quan el país es preparava per a l'impacte de l'entrada en vigor del paquet d'aranzels anunciat pel govern dels Estats Units. Però l'optimisme del col-lectiu economista cau més de 10 punts i el pessimisme puja més de 8 punts en relació amb l'anterior sondeig. Les previsions per a la resta de l'any anuncien una moderació en el ritme de creixement de l'economia.</p><p> </p><p>L'Índex de Confiança, que engloba la percepció dels membres de l'entitat i té en compte diversos factors que incideixen en la situació econòmica, confirma la diagnosi anterior, en retrocedir lleugerament respecte de l'última enquesta: 5,62 per a l'economia catalana i 5,49 per a l'economia espanyola en una escala de 10. Les estimacions indiquen que l'Índex de Confiança continuarà reculant a mesura que avança l'any i s'aproparà al 5,43 per la catalana i al 5,26 per l'espanyola. En el sondeig de la passada tardor, es van situar en 5,79 i 5,59 respectivament.</p><p> </p><p>D'altra banda, avui s'ha donat a conèixer la inflació del mes de març, que recull un primer impacte econòmic de la guerra. L'indicador avançat de l'Índex de Preus al Consum (IPC) de l'INE reflecteix un augment anual d'un 3,3%, la qual cosa representa una pujada significativa respecte del 2,3% del mes de febrer, impulsada principalment per l'augment dels preus dels combustibles. El degà del Col·legi, Carles Puig de Travy, avisa que &quot;cal esperar que els costos derivats d'aquest conflicte es vagin traslladant progressivament a totes les cadenes de valor i als preus al consum, fent que la inflació escali com a mínim durant la primavera&quot;. A més, apunta que &quot;les mesures implementades pels governs espanyol i català segurament ajudaran a suavitzar aquest impacte sobre l'economia, les empreses i les llars&quot;, però demana &quot;prudència a les autoritats estatals i comunitàries en el desplegament d'altres mesures que poden tenir una incidència negativa sobre la marxa del conjunt de l'economia, com puguin ser, per exemple, una pujada dels tipus d'interès&quot;.</p><p> </p><p>A l'hora de desglossar els principals problemes actuals de l'economia catalana recollits a l'Enquesta de Situació Econòmica, el <strong>dèficit en infraestructures i comunicacions</strong> sorgeix com la qüestió prioritària a abordar, amb un 45,1%, just per sobre del <strong>dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat</strong> com l'altre gran tema a resoldre, amb un 44,6%, en sintonia amb les anteriors edicions de l'Enquesta de Situació Econòmica. Per darrera se situen les <strong>dificultats d'accés a l'habitatge</strong> (31,1%), la <strong>baixa productivitat </strong>(25,4%) i la <strong>manca de reformes estructurals</strong> (24,6%). </p><p> </p><p><strong>El problema de Rodalies</strong> <br />El dèficit en infraestructures i comunicacions ha augmentat 13 punts en aquesta edició de l'enquesta respecte de l'anterior, a causa del caos viscut a Rodalies a principis d'any, amb un descarrilament a la línia R1 i un accident mortal a la línia R4 que van tornar a posar al descobert les deficiències de la xarxa i van obligar a suspendre el servei durant diversos dies.</p><p> </p><p>Els constants problemes que experimenta aquesta infraestructura estratègica representen un fre directe a la productivitat, la competitivitat i la cohesió social del país, amb costos econòmics diaris milionaris i un deteriorament de la qualitat de vida i de confiança institucional. </p><p> </p><p>En aquest context, els i les economistes <strong>suspenen el funcionament del servei</strong>, atorgant-li un 1,9 en una escala de 10. I denuncien com a causes fonamentals d'aquest deteriorament el material obsolet a la xarxa ferroviària i manca d'inversió (95,6% respectivament). A més, atribueixen la responsabilitat al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, Adif i Renfe, i, en menor, grau a la Generalitat de Catalunya.</p><p> </p><p>Per revertir aquesta situació i millorar el servei de Rodalies, reclamen més inversió i manteniment (88,3%), i renovar la xarxa (72,8%), a banda d'accelerar el traspàs de la gestió a la Generalitat (34,7%) i dissenyar un pla d'actuació a curt, mitjà i llarg termini, que inclogui una auditoria de seguiment del seu compliment d'execució (33,9%).</p><p> </p><p>En el cas concret de l'àrea metropolitana de Barcelona, la zona més afectada pels problemes de Rodalies al concentrar la gran majoria de trajectes diaris per motius laborals i d'estudi, 8 de cada 10 economistes de la demarcació considera que el mal funcionament del servei afecta molt negativament el desenvolupament econòmic i social de la província. </p><p> </p><p>En el cas de la demarcació de Girona, que també ha dedicat la seva pregunta exclusiva de l'Enquesta de Situació Econòmica a la qüestió de Rodalies, el grau de perjudici de les incidències ferroviàries és igualment elevat, però en menor mesura: 6 de cada 10 economistes opinen que els problemes derivats del mal funcionament de la xarxa tenen un impacte rellevant en l'economia de les comarques gironines.</p><p> </p><p>Malgrat l'anterior, destaca l'escepticisme del conjunt de la comunitat col·legial davant la proposta de creació del Consorci d'Inversions Estat-Generalitat, pensat per resoldre, entre altres qüestions, els problemes crònics que arrossega Rodalies a Catalunya, mitjançant l'elaboració d'un Pla Pluriennal d'Inversions, el seguiment de l'execució de les inversions i la coordinació dels ens estatals inversors. Un 52,3% dels enquestats afirma que aquest instrument no contribuirà a solucionar el problema, mentre que un 32,4% opina que serà d'utilitat.</p><p> </p><p><strong>Nou model de finançament</strong><br />Els membres del Col·legi també s'han pronunciat sobre la proposta de nou model de finançament autonòmic, que planteja augmentar els recursos per a les comunitats mitjançant una cessió més gran d'impostos estatals com l'IRPF i l'IVA, actualitza els criteris de repartiment per ajustar-los a la població i a les necessitats de despesa social, i introdueix un fons climàtic i mecanismes addicionals de solidaritat, entre altres qüestions.</p><p> </p><p>L'enquesta revela una divisió d'opinions, amb un 33,7% dels enquestats que valora negativament el nou model i un 30,1% que el valora positivament. Un 28,5% manté una posició neutral. <br />Entre les millores més significatives que proposa el nou model assenyalades per la comunitat col·legial, destaquen el respecte del principi d'ordinalitat (46,4%), el reconeixement de la singularitat del territori (43,3%) i l'increment de la cessió de l'IRPF i l'IVA a les comunitats autònomes (42,5%). A més distància, però amb un pes rellevant, apareixen altres millores com el recàlcul de la població ajustada (28,0%) i l'eliminació del sistema de bestretes (16,8%).</p><p> </p><p>Aquest patró posa de manifest que els economistes valoren especialment aquelles mesures que reforcen l'autonomia financera i la capacitat de decisió de les comunitats autònomes, per sobre d'altres iniciatives de caràcter més específic o complementari.</p><p> </p><p><strong>Pesta porcina</strong><br />El brot de pesta porcina africana que afecta Catalunya, localitzat principalment en porcs senglars al Parc de Collserola (Barcelona) i municipis propers, no té un impacte sobre la salut humana, però sí que amenaça greument el sector porcí pel risc d'entrar a les granges i afectar exportacions i preus.</p><p> </p><p>Un 40,7% dels enquestats aprova les accions del Govern per fer front al brot, mentre que un 21,2% les rebutja i un 29,0% es mostra neutral. Entre les mesures impulsades per la Generalitat, a més de les operatives, hi ha un paquet de fins a 20 milions d'euros per al sector, amb recursos específics per compensar possibles pèrdues i garantir que la crisi no comprometi la viabilitat de les explotacions ni la seva capacitat exportadora. Aquest paquet s'afegeix a una línia de crèdits de 50 milions d'euros de l'Institut Català de Finances (ICF) per a empreses del sector que puguin necessitar ajuda financera urgent.</p><p> </p><p><strong>Demarcacions</strong><br />Com és tradicional, l'Enquesta de Situació Econòmica dedica una pregunta exclusiva per a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, en la qual es pronuncien els col·legiats i les col··legiades de cada demarcació.</p><p> </p><p>En aquesta edició, com ja s'ha vist, els i les economistes de Barcelona i Girona han decidit pronunciar-se sobre l'impacte dels problemes crònics de Rodalies a les seves demarcacions.</p><p> </p><p>Lleida i Tarragona s'han posicionat sobre la repercussió de l'acord entre la Unión Europea i MERCOSUR (integrat per l'Argentina, Paraguai, Uruguai i Brasil). Aquest acord, que entrarà en vigor al maig, crea un mercat de més de 700 milions de consumidors, amb la reducció progressiva de barreres aranzelàries i administratives entre ambdós blocs, facilitant l'exportació de productes industrials europeus (com vehicles, maquinària, químics i medicaments) i la importació de productes agrícoles i materials de MERCOSUR (com carn, soja, liti i altres matèries primeres).</p><p> </p><p>El sector agrícola europeu rebutja l'acord perquè considera que permet l'entrada massiva de productes agrícoles de països amb normes ambientals, sanitàries i laborals menys exigents que les europees, la qual cosa amenaça la seva rendibilitat.</p><p> </p><p>En el cas de la província de Lleida, més de la meitat dels enquestats es mostra en contra de l'acord pel seu impacte en el sector agroalimentari lleidatà. En concret, un 32,1% el considera negatiu i un 25,0% molt negatiu.</p><p> </p><p>Un 10,7% dels enquestats afirma que tindrà una repercussió limitada o positiva. D'altra banda, destaca el 28,6% dels participants en el sondeig que opten per no posicionar-se. </p><p> </p><p>En el cas de Tarragona, els i les economistes de la demarcació tenen opinions diferents sobre l'impacte de l'acord en la competitivitat i els ingressos dels diferents sectors econòmics de les comarques de la província.</p><p> </p><p>En el cas del sector agroalimentari, la percepció és àmpliament negativa: un 70,4% considera que serà desfavorable, mentre que només un 3,7% el veu de manera positiva i un 7,4% es manté neutral. Aquest resultat evidencia un consens molt ampli sobre els possibles efectes adversos de l'acord en aquest àmbit. En canvi, en el sector químic predomina una visió més positiva, amb un 37,0% d'opinions favorables, davant d'un 11,1% de valoracions negatives i un 25,9% de posicions neutrals.</p><p> </p><p>De manera similar, en el sector turístic també s'observa una percepció relativament favorable o neutra, amb un 33,3% de valoracions positives i un 44,4% de neutrals, mentre que només un 7,4% anticipa un impacte negatiu.</p><p> </p><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya realitza l'Enquesta de Situació Econòmica des del 2001, tres cops l'any: hivern, primavera i tardor. En l'edició Hivern 2026 han participat 386 persones.</p><p> </p><p><a href="http://www.coleconomistes.cat/MAILS/DOCS/Informe CEC Enquesta de Situació Econòmica - Hivern 2026.pdf">Consulta l'informe complet de l'Enquesta de Situació Econòmica - Hivern 2026</a></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=cdbf78e4-42a2-4ce9-a938-ae7b72139591 Fri, 27 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-26T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-26T14:15:02 --><p>La Seu de Girona del Col·legi d'Economistes de Catalunya i la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) han organitzat la jornada <strong>&quot;El Campus de Salut de Girona: motor de transformació urbana, econòmica i social&quot;</strong>, en el marc de la SAC - Setmana de l'Arquitectura i la Construcció de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona.</p><p> </p><p>La cita ha permès analitzar l'impacte del nou campus, que es configura com una de les actuacions estratègiques més rellevants per al futur de la demarcació. La integració en un únic àmbit del nou hospital Josep Trueta, equipaments assistencials, docents i de recerca ha de permetre millorar l'atenció sanitària, reforçar el teixit universitari i científic i generar noves oportunitats per al teixit empresarial vinculat a la salut i a la innovació.</p><p> </p><p>Aquest projecte té, a més, una clara dimensió urbana perquè redefineix espais, connexions i usos del sòl entre Girona i Salt, i obre la porta a un model de ciutat més cohesionat, accessible i orientat a les persones.</p><p> </p><p>La presidenta de la Seu de Girona, <strong>Rosaura Jiménez</strong>, i el president de la Demarcació de Girona del COAC, <strong>Marc Riera</strong>, han insistit en aquest missatge durant la benvinguda a l'acte, que ha girat entorn a tres temes.</p><p> </p><p>La primera taula, <strong>&quot;El planejament urbanístic per la implantació del nou Campus de Salut&quot;</strong>, ha comptat amb <strong>Josep de Solà-Morales</strong>, cap de Planejament i Gestió Urbanística de l'Ajuntament de Girona, i <strong>Andrea Llusent</strong>, directora de l'Àrea de Territori de l'Ajuntament de Salt. S'hi han abordat els aspectes clau de la modificació urbanística necessària per fer possible el nou campus, el seu encaix en els plans municipals i la manera com el projecte contribueix a articular urbanísticament els dos municipis.</p><p> </p><p>La segona taula, <strong>&quot;Procés i interpretació sobre l'avaluació econòmica i financera de la Modificació Puntual del PGOU número 83 - Campus de Salut Josep Trueta&quot;</strong>, ha estat a càrrec d'Alberto Laidler, economista i redactor de l'estudi de viabilitat econòmica del projecte. En aquesta intervenció s'han explicat els criteris utilitzats per valorar la sostenibilitat econòmica i financera de la transformació, el calendari d'inversions i els retorns esperats, posant l'accent en la necessitat d'un marc sòlid que garanteixi l'execució del projecte en el temps.</p><p> </p><p>La tercera taula, <strong>&quot;L'impacte econòmic del nou Campus de Salut a Girona i Salt&quot;</strong>, ha comptat amb la participació d'<strong>Anna Garriga</strong>, professora titular de l'Àrea de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica de la Universitat de Girona, i ha estat moderada per Marc Riera. S'hi ha analitzat el potencial del nou Campus com a motor de creació d'ocupació qualificada, atracció de talent, dinamització del sector serveis i impuls de l'activitat empresarial vinculada a la salut, la recerca i la tecnologia, així com el seu efecte tractor sobre altres sectors de la demarcació.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=635cdaca-e94b-4e83-853b-e7bf224153ab Thu, 26 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-25T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-26T17:09:27 --><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha renovat el seu conveni de col·laboració amb 13 despatxos professionals que patrocinen la Comissió d'Auditoria, consolidant un vincle estratègic que enforteix el sector.</p><p> </p><p>Gràcies al suport generós d'aquests col·laboradors, és possible organitzar activitats d'alt nivell com la Jornada Tècnica d'Auditoria, un referent consolidat a Catalunya per al debat professional i la formació contínua.</p><p> </p><p>Aquest compromís compartit reflecteix la col·laboració exemplar entre l'entitat i els principals actors del sector de l'auditoria, i reafirma el rol de la Comissió com a espai clau per avançar en l'excel·lència professional i la innovació en aquest àmbit estratègic.</p><p><br />El degà, <strong>Carles Puig de Travy</strong>, ha presidit l'acte amb representants dels següents despatxos són:</p><ul><li><strong>Adade auditores, s.a.</strong></li><li><strong>Alca serviaudit, s.l.</strong></li><li><strong>Alpha audit, s.l.</strong></li><li><strong>Auditia international, s.l.p.</strong></li><li><strong>Bnfix pich auditores, s.l.p.</strong></li><li><strong>Cabedo abogados y economistas asociados, s.l.p.</strong></li><li><strong>Cabrera auditors</strong></li><li><strong>Clever business solutions, s.l.</strong></li><li><strong>Crowe auditores españa, s.l.p.</strong></li><li><strong>Dinamic auditors, s.l.p.</strong></li><li><strong>Equifond auditores, s.l.</strong></li><li><strong>Ilo auditors, s.l.p.</strong></li><li><strong>Zenit auditores y consultores, s.l.p.</strong></li></ul><p> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=a311c3d8-37fe-431f-bfeb-3a005617e6d9 Wed, 25 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-24T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2026-03-25T09:57:03 --><p>Amb motiu de la diada de Sant Jordi 2026, el Col·legi d'Economistes de Catalunya vol donar suport a la seva comunitat, promocionant a través dels seus canals de comunicació els llibres dels col·legiats, col·legiades i membres associats de l'entitat publicats entre el 23 d'abril de 2025 i el 23 d'abril de 2026.</p><p> </p><p>Les persones interessades en participar en aquesta promoció han d'enviar un correu electrònic a l'adreça <strong>santjordi@coleconomistes.cat</strong> amb la següent informació:</p><p> </p><p><strong>Nom, Cognom1, Cognom2<br />NIF/NIE<br />E-mail<br />Títol del llibre<br />Autor-a<br />Breu biografia de l'autor-a<br />Editorial<br />Data d'edició<br />ISBN<br />Breu ressenya<br />Imatge de la portada en format jpg, jpeg o png.</strong></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=67b1c637-ee0c-4828-9fec-9187f9a106cc Wed, 25 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-24T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-27T13:42:31 --><p>La Seu de Tarragona del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha participat a la III Jornada d'Orientació Professional i Sortides Laborals organitzada per la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili (URV), una trobada que connecta estudiantat amb empreses, institucions i col·legis professionals del territori.</p><p> </p><p>En representació de la Seu hi ha intervingut Lídia Vives, consellera del Comitè Executiu i membre de la Comissió de Joves Economistes del Col·legi, que ha compartit amb les persones assistents la seva experiència i visió sobre el futur de la professió.diaridigital.</p><p> </p><p>Aquestes jornades d'orientació tenen per objectiu acostar el món professional a l'aula, donant a conèixer els diferents itineraris de carrera vinculats a l'economia i l'empresa, així com les competències més valorades per les organitzacions. Al llarg de la sessió, l'estudiantat pot interactuar amb professionals de diversos àmbits, conèixer sortides laborals possibles i resoldre dubtes sobre pràctiques, ocupabilitat i especialització.</p><p> </p><p>La intervenció de Lídia Vives s'ha centrat a presentar què és el Col·legi d'Economistes de Catalunya, quines funcions desenvolupa i quins avantatges té formar-ne part per a les persones que estan acabant els seus estudis en economia o disciplines afins. Ha destacat serveis com la formació contínua, la borsa de treball, les activitats de networking, el suport a l'emprenedoria i l'acompanyament en els primers anys de trajectòria professional. </p><p> </p><p>La participació del Col·legi en aquesta jornada reforça el seu compromís de servir de pont entre el món acadèmic i el món professional, facilitant el contacte directe entre estudiantat i persones col·legiades i contribuint a orientar vocacions i trajectòries en l'àmbit de l'economia. D'aquesta manera, la institució consolida el seu rol com a agent de referència al territori, al servei del talent jove i del teixit econòmic de Tarragona.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=16309eec-bc5a-40a7-8372-4b0a1889449d Tue, 24 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-23T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-27T12:40:37 --><p>L'Associació Intercol·legial de Col·legis professionals, de la qual forma part el Col·legi d'Economistes de Catalunya, ha acordat la creació de la Comissió Intercol·legial de Cultura de la Mediació, amb l'objectiu de promoure la resolució pacífica de conflictes per a la prevenció de litigis i la millora de la gestió de controvèrsies en tots els àmbits (dret, educació, salut, educació social, treball social, empresa, etc.) i entre tots els sectors professionals.</p><p>  </p><p>Les finalitats d'aquesta nova Comissió de La Intercol-legial són promoure i difondre la cultura de la mediació entre els professionals dels diferents sectors, fomentar la formació contínua dels professionals en tècniques de mediació i resolució de conflictes, coordinar accions conjuntes entre col·legis professionals per afavorir la implementació i l'ús de la mediació en diferents sectors i incidir en les polítiques públiques per aconseguir un major reconeixement normatiu i institucional de la mediació així com un major coneixement entre la ciutadania.</p><p> </p><p>Aquesta nova Comissió també facilitarà la coordinació d'esforços mitjançant la posada en marxa d'un espai de treball compartit interdisciplinar per a l'intercanvi d'experiències, la unificació de criteris i l'establiment de bones pràctiques entre professionals de diferents disciplines.</p><p>  </p><p>La Comissió estarà oberta a la participació de membres de totes les corporacions professionals associades i la seva presidència ha estat assignada a l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) representada pel secretari de l'ICAB i director del Centre ADR ICAB Mediació, Carles García Roqueta.</p><p>  </p><p>El president de la Comissió considera que &quot;la col·laboració transversal i interdisciplinar entre col·legis professionals pot afavorir un enfocament global i coherent de la mediació i per això, una cultura basada en el diàleg, és essencial per a la convivència democràtica entre els professionals&quot;. </p><p> </p><p>L'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, que representa més de 100 col·legis professionals amb més de 250.000 col·legiats i col·legiades de tots els àmbits professionals, va néixer amb la voluntat de reforçar la projecció social dels col·legis professionals, impulsar iniciatives d'interès comú, actuar com a interlocutora amb les Administracions i estudiar qüestions que afecten el col·lectiu, independentment del sector al qual pertanyin. El 28 d'abril de 2021, La Intercol·legial va complir 10 anys.</p><p>  </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=ae870f0f-9415-4834-b14d-79dc1c2c3b0c Tue, 24 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-23T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-26T17:48:08 --><p>La seu de Lleida ha acollit una sessió informativa amb la regidora d' Economia de l'Ajuntament de Lleida per conèixer les noves eines municipals destinades a la captació d'inversions i l'acceleració de l'activitat econòmica a la ciutat.</p><p> </p><p>Durant la trobada, s'han destacat dos pilars fonamentals de l'estratègia de creixement local. </p><p> </p><p>D'una banda, l'oficina Invest in Lleida &amp; Talent, que actua com a finestreta única per acompanyar les empreses en la seva implantació i creixement a la ciutat. Fins a la data, l'oficina ja ha iniciat l'acompanyament de diversos projectes empresarials amb un impacte significatiu en la inversió i l'ocupació local.</p><p> </p><p>De l'altra, l'Ordenança d'Impuls Econòmic per a Projectes d'Interès Estratègic Local. És una normativa pionera que permet reduir a la meitat els terminis dels tràmits municipals (passant de 90 a 45 dies aproximadament) per a aquelles iniciatives que compleixin criteris de sostenibilitat, innovació i creació d'ocupació.</p><p> </p><p>La presidenta de la Seu de Lleida, Marialba Zaragoza, ha valorat positivament aquestes mesures, que aporten seguretat jurídica i agilitat al teixit empresarial, elements clau per a la competitivitat del territori.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=7747fca6-28bb-4fc4-a1c9-278e6ebdb1c1 Mon, 23 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-22T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-26T16:33:24 --><p>Un grup d'alumnes de l'Institut Miquel Martí i Pol de Cornellà de Llobregat ha visitat la Seu de Barcelona del Col·legi d'Economistes de Catalunya en el marc de la <strong>Global Money Week</strong>, de la mà de l'<strong>Institut d'Estudis Financers</strong>.</p><p> </p><p>La Global Money Week és una iniciativa internacional anual impulsada per l'OCDE per a conscienciar sobre la importància de l'educació financera des d'edats primerenques. Celebrada al març en més de 170 països, promou que nens, nenes i joves adquireixin coneixements, habilitats i comportaments necessaris, com ara estalviar, invertir i entendre l'impacte de les seves decisions financeres en un entorn segur i pròsper.</p><p> </p><p>L'activitat s'ha centrat en una sessió didàctica i pràctica dirigida a alumnes de batxillerat, amb l'objectiu de desmitificar l'economia i mostrar-los com aquesta disciplina els pot preparar per al futur laboral i personal.</p><p> </p><p>El secretari general, <strong>Àngel Hermosilla</strong>, els ha ofert una introducció accessible i motivadora sobre què és l'economia, les seves aplicacions pràctiques i les sortides professionals que ofereix: des de l'anàlisi econòmica i la consultoria fins a la gestió financera, l'emprenedoria o la política econòmica. Ha destacat la diversitat de rols que poden assumir els economistes en empreses, institucions públiques, organitzacions internacionals i el tercer sector.</p><p> </p><p>També ha explicat el rol del Col·legi com a pont essencial entre el món acadèmic i el professional, especialment per a les persones que estan acabant els estudis relacionats amb l'economia. Ha detallat els serveis que ofereix -des de formació contínua, borsa de treball, networking, suport a l'emprenedoria i espais de debat- i com l'entitat acompanya els joves professionals des dels primers passos fins a consolidar la seva carrera, oferint eines i oportunitats per desenvolupar el seu talent en un mercat laboral cada vegada més competitiu.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=8639d25f-a81b-4ce2-823e-444281b9c9bd Mon, 23 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-22T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-19T12:16:03 --><p>La Comissió d'Economia i Finances de l'Esport ha visitat el Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès, una instal·lació de referència en l'esport d'elit al nostre país.</p><p> </p><p>La delegació, encapçalada per la presidenta de la Comissió, M. Paz Corominas, ha estat rebuda pel director del centre, Ramon Terrassa, i per Josep Escoda, responsable de Relacions Internacionals i Desenvolupament d'Innovació.</p><p> </p><p>Durant la trobada, l'equip del CAR ha explicat la missió i la visió del centre, així com les principals fites assolides des de la seva creació. Tot i que el CAR va néixer l'any 1987, arran de l'atorgament dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, com a entitat de caràcter privat, actualment és un organisme de titularitat i gestió pública que ofereix un servei essencial per al desenvolupament de l'esport d'elit.</p><p> </p><p>El centre acull esportistes de prop de 40 disciplines esportives i ofereix un model d'atenció integral que combina entrenament, alimentació, residència, escola i serveis sanitaris. Gairebé 500 joves esportistes utilitzen els serveis del CAR, dels quals uns 250 viuen en règim d'internat i més de 200 són externs. El finançament prové principalment de la Generalitat de Catalunya, del Consell Superior d'Esports i dels ingressos generats per les pròpies activitats del centre.</p><p> </p><p>La visita ha permès conèixer de primera mà les instal·lacions esportives més emblemàtiques, ubicades en un edifici de 37.000 m² inaugurat l'any 2010. En aquest espai s'hi concentren, entre d'altres, una àrea aquàtica amb tres piscines (per a natació, waterpolo i salts), una sala d'escalada, una sala de gimnàstica esportiva, diversos gimnasos de preparació física i trampolins, així com sales específiques per a taekwondo, tenis de taula i altres usos polivalents, totes equipades amb tecnologia d'última generació.</p><p>Aquesta sortida ha estat una oportunitat per aprofundir per reforçar el vincle entre el Col·legi d'Economistes de Catalunya i el món de l'esport d'alt rendiment, un àmbit on la planificació, l'eficiència i la inversió a llarg termini són tan decisives com el talent dels i les esportistes.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=ac909508-dc38-440b-baa6-83f3ffea2d19 Thu, 19 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-18T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-19T15:52:36 --><p>La Seu de Girona del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha celebrat la <strong>I Jornada Fiscal</strong>, un acte que ha tingut una gran acollida entre els i les professionals del sector.</p><p> </p><p>La Jornada ha estat inaugurada per <strong>Juli Fernández</strong>, secretari general del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, que ha explicat en detall la proposta del nou finançament autonòmic, <strong>Joan Martí</strong>, director dels Serveis Territorials d'Economia, i la presidenta de la Seu de Girona, <strong>Rosaura Jiménez</strong>.</p><p> </p><p>L'acte, organitzat a l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Girona (ICAG), ha tingut tres ponències d'alt nivell tècnic. <strong>Xavier Suñé</strong>, president del Tribunal Econòmic-Administratiu Regional (TEAR) de Catalunya, ha abordat el concepte d'utilitats, un terme que engloba qualsevol benefici patrimonial rebut pel soci d'una societat per la seva condició de soci, analitzant exemples pràctics com l'ús de béns o els préstecs als socis.</p><p> </p><p><strong>Antonio Durán-Sindreu</strong> ha parlat dels béns no afectes i la tresoreria ociosa, així com en estratègies de defensa davant la inspecció, tot destacant la inseguretat jurídica que envolta aquestes qüestions.</p><p> </p><p>Finalment, <strong>Joaquín Arroyo</strong>, vocal del TEAC, ha parlat de la situació actual i el criteri d'aquest òrgan en relació amb el règim FEAC i les possibles conseqüències de les seves resolucions.</p><p> </p><p>El debat posterior ha tingut una gran qualitat i rigor, amb una participació molt activa dels assistents.</p><p> </p><p>Gràcies als nostres patrocinadors Lefebvre i Solitium Control Group, així com als membres de la Seu de Girona, que han contribuït de manera decisiva a l'èxit de la Jornada.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=2c848a32-1505-43cb-8b1a-c8cbe108695c Thu, 19 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-18T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-18T13:41:51 --><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya lamenta les circumstàncies que han portat a prendre la decisió del Govern de retirar el projecte de Pressupostos de la Generalitat per al 2026. Aquesta mesura allarga la incertesa institucional i retarda la capacitat de respondre a les necessitats urgents de la ciutadania en un moment clau per al país.</p><p> </p><p>No obstant això, el Col·legi confia que els grups parlamentaris seran capaços de deixar de banda els seus interessos particulars i arribar a un acord al més aviat possible pel bé de tots els catalans i totes les catalanes.</p><p> </p><p>El degà de l'entitat, <strong>Carles Puig de Travy</strong>, insisteix en la urgència d'aprovar nous pressupostos, tal com va fer el passat dilluns quan el Col·legi va fer públic el document <a href="https://www.coleconomistes.cat/MAILS/DOCS/CEC_PER%20QU%C3%83%CB%86%20DEMANEM%20PRESSUPOSTOS%20DE%20LA%20GENERALITAT%202026.pdf"><strong>&quot;Per què demanem Pressupostos de la Generalitat 2026&quot;</strong></a>. En ell, exposa dotze raons clau que insten el Parlament de Catalunya a validar sense dilació nous pressupostos, la principal llei econòmica anual del Parlament de Generalitat.</p><p> </p><p>&quot;En un context d'incertesa global, disposar de nous pressupostos aprovats és fonamental per generar estabilitat institucional, promoure la confiança de la societat, oferir garanties al teixit productiu, reforçar l'estat del benestar i fomentar el progrés econòmic i social del país. Cal actuar amb la màxima celeritat perquè Catalunya no perdi més oportunitats i pugui respondre als seus reptes econòmics i socials ja&quot;, afirma.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=e295ac56-d6a6-45ed-bc4c-7a6ff411d780 Wed, 18 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-17T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-18T14:46:47 --><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya, mitjançant la seva xarxa d'inversors privats EconomistesBAN, i l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC) han subscrit un conveni de col·laboració amb l'objectiu d'afavorir el desenvolupament de projectes emprenedors i promoure activitats que reforcin l'ecosistema innovador del país.</p><p> </p><p>Aquest acord permet establir un marc estable de cooperació entre ambdues institucions, orientat a fomentar la cultura emprenedora, la innovació tecnològica i la transferència de coneixement entre startups, agents econòmics i professionals vinculats al sector.</p><p> </p><p>EconomistesBAN té per objecte impulsar el finançament i el creixement de projectes empresarials mitjançant la connexió entre inversors privats i iniciatives emprenedores amb alt potencial de creixement. Amb una trajectòria consolidada de 14 anys, la xarxa ha creat un espai d'inversió professional, que combina l'anàlisi rigorosa amb una orientació estratègica clara i un acompanyament expert als projectes en què participa.</p><p> </p><p>Per la seva banda, l'ITeC, entitat privada sense ànim de lucre dedicada a la generació i transferència de coneixement per a la millora de la competitivitat del sector de la construcció, a través del Barcelona ConTech Hub, impulsa la innovació tecnològica en el sector de la construcció i dona suport a l'activitat de les startups especialitzades en tecnologia aplicada a la construcció.</p><p> </p><p>Amb la signatura d'aquest acord, ambdues parts reafirmen el seu compromís amb la innovació, la professionalització i el desenvolupament sostenible del sector, posant el coneixement i els recursos de les dues institucions al servei d'un ecosistema emprenedor més competitiu i col·laboratiu.</p><p> </p><p><strong>Pol Font</strong>, president d'EconomistesBAN, subratlla que l'acord posa en valor la capacitat del Hub per detectar i activar iniciatives ConTech, mentre que l'expertesa dels economistes aporta rigor en l'anàlisi, la valoració i l'estructuració del finançament. En aquesta col·laboració, EconomistesBAN hi suma la seva xarxa d'inversors especialitzats i el seu coneixement en la cerca de capital perquè els projectes puguin escalar amb garanties i orientació a resultats. Això ens permet connectar el talent emprenedor del sector amb inversors que, a més de recursos econòmics, aporten experiència i visió estratègica per accelerar la innovació en la construcció.<br /></p><p><strong>Francisco Diéguez</strong>, director general de l'ITeC, destaca que &quot;aquest acord ens permet reforçar encara més el nostre compromís amb la innovació i el suport a l'emprenedoria en el sector de la construcció&quot;.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=45e02d91-1960-495d-9077-964c42912211 Wed, 18 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-17T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-17T17:05:08 --><p>Els secretaris generals de CCOO i UGT a Catalunya, <strong>Belén López Sánchez</strong> i <strong>Camil Ros</strong>, han estat els convidats d'una nova edició del cicle <strong><em>&quot;Converses del degà&quot;</em></strong>, <strong>Carles Puig de Travy,</strong> i moderada per Ariadna Belver.</p><p> </p><p>Els representants sindicals han fet una crida al diàleg perquè els grups parlamentaris recolzin els Pressupostos de la Generalitat proposats per al 2026 i han defensat l'acord educatiu signat fa setmanes amb el Govern com un avanç decisiu per millorar les condicions del sector.</p><p> </p><p>Belén López ha apel·lat directament &quot;a la responsabilitat dels governants&quot;, afirmant que els comptes públics són &quot;la política social clau per oferir serveis essencials&quot; i ha recordat els reptes pendents del país: educació, sanitat, infraestructures, habitatge i mobilitat, entre altres. Per la seva banda, Camil Ros els ha definit com &quot;l'arquitectura d'un govern&quot;, insistint que &quot;hi ha d'haver pressupostos, encara que un hi estigui en contra&quot;, perquè és la via per avançar.</p><p> </p><p>Lligat als pressupostos, ambdós han valorat positivament la proposta de nou model de finançament autonòmic, perquè aporta més recursos, respecta l'ordinalitat, guanya en transparència i garanteix més autonomia financera. &quot;És millorable, però representa un avanç clar&quot;, han apuntat.</p><p> </p><p>López i Ros també han defensat l'acord educatiu amb la Generalitat perquè respon a dues grans reivindicacions: millora salarial del personal docent i laboral, i desplegament de l'escola inclusiva mitjançant la baixada de ratios i un pes major per als alumnes amb necessitats especials. La secretària general de CCOO s'ha referit a &quot;l'infrafinançament històric&quot; del sector català i ha qualificat els 2.000 milions addicionals que contempla l'acord com &quot;un salt qualitatiu, un punt en el camí per reclamar més&quot;. En aquest context, ha rebutjat la postura d'USTEC-Stes, assenyalant que &quot;no és el sindicat majoritari en l'educació, sinó el col·lectiu dels docents públics&quot;. Ros ha afegit que l'acord garanteix millors condicions i ha denunciat que la inversió en sanitat i educació a Catalunya es manté des de fa anys &quot;per sota de la mitjana espanyola&quot;.</p><p> </p><p>En relació amb el conflicte d'Orient Mitjà, López i Ros s'han mostrat favorables a un escut social com el desplegat amb els aranzels estatunidencs, però aposten per &quot;mesures escalonades i quirúrgiques&quot; segons l'afectació sectorial o general. Han expressat preocupació per la possible inflació, l'impacte al sector primari i la dependència del transport marítim.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=1fadf673-6143-46b4-9ea6-c9c3157a7298 Tue, 17 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-16T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-16T16:24:52 --><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha fet públic un document en el què fa una crida urgent a la responsabilitat compartida per aprovar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2026.</p><p> </p><p>Els darrers anys evidencien una trajectòria pressupostària decebedora i l'actual risc d'una nova pròrroga és objecte de gran preocupació per part de la societat catalana i, en especial, pel teixit econòmic i empresarial.</p><p> </p><p>Catalunya afronta un escenari complex marcat per reptes globals -conflictes geopolítics, canvi climàtic, envelliment demogràfic, transformació digital- i necessitats apressants -habitatge, mobilitat, sanitat, educació- . En aquest context, seria lamentable no aprofitar l'oportunitat d'aprovar la principal llei econòmica anual del Parlament de Generalitat, regulada segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la Constitució espanyola.</p><p> </p><p>En el document <strong>&quot;Per què demanem Pressupostos de la Generalitat 2026&quot;</strong>, el Col·legi d'Economistes de Catalunya exposa dotze raons clau que insten el Parlament de Catalunya a aprovar sense dilació els nous comptes públics. Aquests, que ascendeixen a 49.162 milions d'euros, representen el camí per donar resposta a les necessitats de la ciutadania, reforçar l'estat del benestar i fomentar el progrés econòmic i social del país.</p><p> </p><p>El Col·legi subratlla l'ample consens socioeconòmic existent: sindicats i patronals que han recolzat als pressupostos, demostrant que la seva aprovació és tècnicament viable. En aquest sentit, reclama una tramitació ràpida al Parlament, acompanyada de mecanismes rigorosos d'avaluació de polítiques públiques per garantir-ne l'eficàcia, la transparència i el màxim retorn social dels recursos públics. D'altra banda, anima a tots els grups parlamentaris a deixar de banda els seus interessos particulars per mantenir un diàleg obert i presentar les esmenes que considerin adequades perquè els pressupostos s'adaptin a la realitat actual de la societat catalana.</p><p> </p><p>&quot;Els pressupostos són la principal eina de política pública per donar resposta als grans reptes econòmics i socials del país. En un context d'incertesa global, disposar d'uns comptes aprovats aporta estabilitat institucional i genera confiança tant en el conjunt de la societat com en el teixit productiu&quot;, assenyala el degà, <strong>Carles Puig de Travy</strong>.</p><p> </p><p><a href="http://www.coleconomistes.cat/MAILS/DOCS/CEC_PER QUÈ DEMANEM PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT 2026.pdf">Consulta el document complet: <strong>&quot;Perquè demanem Pressupostos de la Generalitat 2026&quot;</strong></a></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=91d86e22-6fad-4a4c-8b85-e2d81bb62a86 Mon, 16 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-15T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-13T13:54:30 --><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha acollit el divendres 13 de març la presentació de l'informe <strong>&quot;Radiografia del mercat de l'habitatge 2007-2025 amb dades del notariat&quot;</strong>, en un acte conjunt amb el Col·legi Notarial de Catalunya.</p><p> </p><p>L'estudi conclou que les empreses acceleren la seva sortida del mercat residencial a Catalunya. El 2025, les persones jurídiques van vendre 12.010 habitatges més dels que van comprar, una diferència que confirma una tendència de desinversió i que apunta a un traspàs progressiu d'habitatge cap a compradors particulars.<br />Aquest fenomen també s'observa al conjunt d'Espanya i a la ciutat de Barcelona, amb especial intensitat aquest darrer any. A nivell estatal, el 2025 les persones jurídiques van vendre 45.108 habitatges més dels que van adquirir, mentre que a Barcelona les vendes van superar les compres en 1.705 operacions.</p><p> </p><p>El degà, <strong>Carles Puig de Travy</strong>, ha destacat la importància d'analitzar el mercat immobiliari a partir d´informació sòlida i sèries llargues de dades. &quot;L'habitatge és avui un dels principals reptes econòmics i socials de Catalunya i per abordar-lo necessitem prendre decisions amb dades rigoroses i menys eslògans. Els notaris tenen una posició privilegiada per entendre el mercat de l'habitatge perquè són presents en el moment en què es formalitzen les operacions.&quot; Puig de Travy també ha subratllat que &quot;pel col·lectiu economista, és especialment valuós disposar d'una sèrie llarga per entendre com evolucionen els mercats en tot el cicle econòmic i com interactuen factors financers, demogràfics i institucionals&quot;.</p><p> </p><p>Per la seva banda, el degà del Col·legi Notarial de Catalunya, <strong>José Alberto Marín</strong>, ha assenyalat que &quot;els notaris convertim la voluntat de les persones i de les empreses en certesa; els contractes en seguretat i el mercat en un sistema fiable. Gràcies a l'Índex Únic Informatitzat, on recollim les dades de totes les escriptures notarials, tenim, des de fa més de vint anys, una base de dades fefaent i imprescindible per a la lluita contra la corrupció, el terrorisme, el frau fiscal i el blanqueig de capitals&quot;.</p><p> </p><p>L'informe també aprofundeix en l'anàlisi de les compres d'habitatge fetes per empreses tal com ha explicat el director del Centre Tecnològic del Notariat, <strong>Albert Martínez Lacambra</strong>. El 2025, les persones jurídiques van representar el 10,7% de les compres d'habitatge a Espanya, percentatge que s'eleva al 12,3% a Catalunya i al 13,8% a Barcelona. &quot;Hem establert un indicador que permet observar amb més precisió com a part dels habitatges que venen les empreses són absorbits per compradors particulars&quot;, ha assenyalat Lacambra. El 2025 les adquisicions realitzades per persones físiques a Espanya van equivaldre a gairebé el 7% de les vendes efectuades per persones jurídiques, percentatge que puja a l'11,93% a Catalunya i arriba a l'11,54% a Barcelona.</p><p> </p><p>A la introducció de l'acte, <strong>Valentí Pich</strong>, membre de la Junta de Govern i exdegà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, ha afirmat que &quot;per fer polítiques públiques en habitatge es necessita capacitat de gestió i una avaluació constant i sense dades, això no es pot fer. Les dades que avui es presenten són concloents, fruit d'una gran tasca de recopilació i anàlisi&quot;.</p><p><br />En aquest context, l'informe també examina l'accés dels joves al mercat de l'habitatge i posa de manifest el creixent pes del suport familiar. Els compradors de 18 a 30 anys representaven el 2025 a Catalunya un 12,84% del total, molt per sota del 24,75% del 2007. Al conjunt d'Espanya, la xifra es redueix fins al 9,63%. Una via per pal·liar aquesta situació són les donacions d'habitatges de pares a fills, que a Espanya han augmentat de manera significativa en els darrers anys, passant de 19.042 operacions el 2019 a 30.535 el 2025. A Catalunya, aquestes donacions gairebé s'han duplicat en el mateix període, en passar de 1.483 a 2.921 operacions.</p><p> </p><p><strong>Preus a l'alça i pes del crèdit hipotecari</strong><br />L'augment de donacions de pares a fills es produeix en un context de preus a l'alça i d'una forta dependència del finançament hipotecari per accedir a l'habitatge. Pel que fa a l'evolució dels preus, les dades del notariat mostren que el preu mitjà €/m² de l'habitatge plurifamiliar -pisos nous i de segona mà- gairebé ha recuperat els nivells de la bombolla immobiliària.</p><p> </p><p>A Catalunya, el preu mitjà de l'habitatge plurifamiliar va arribar el 2025 als 2.628 €/m², després de créixer prop d'un 70% des dels mínims registrats el 2013. El volum de compravendes de pisos a Catalunya també confirma una fase de creixement: 91.430 operacions el 2025, superant les registrades el 2007 (89.643). A la província de Barcelona, el preu mitjà el 2025 es va situar en 3.017 €/m², mentre que a Barcelona ciutat va arribar als 4.587 €/m², el nivell més alt de tota la sèrie històrica analitzada.</p><p> </p><p>Les dades de l'informe reflecteixen també el pes que continua tenint el finançament hipotecari en el mercat de compravenda d'habitatge. A Espanya, el 2025 es van formalitzar 438.415 hipoteques per a l'adquisició d'habitatge, amb un import mitjà de 174.949 euros. A Catalunya se'n van signar 80.511, amb un import mitjà de 191.215 euros. En el cas de Barcelona ciutat, l'import mitjà de les hipoteques per a adquisició d'habitatge va arribar als 249.181 euros, amb 23.512 operacions formalitzades.</p><p> </p><p>En termes de finançament, gairebé un 61% de les compravendes d'habitatge a Espanya es van realitzar amb hipoteca, percentatge que a Catalunya s'eleva fins al 71,2%. Una altra dada que mostra el pes del crèdit és que el percentatge mitjà de finançament sobre el valor de l'habitatge es va situar en el 72,5% a Espanya i en el 73,7% a Catalunya.</p><p> </p><p>La cloenda de l'acte ha anat a càrrec del president de la Comissió d'Economia Territorial i Urbana del Col·legi d'Economistes de Catalunya, <strong>Joan Ràfols</strong>, qui ha afirmat que, &quot;en un moment en què l'accés a l'habitatge és una de les màximes preocupacions dels ciutadans, l'aportació de dades fidedignes sobre l'evolució del número de compravendes, dels preus, de la tipologia dels compradors, territorialment desagregades, constitueix una aportació molt valuosa per un debat seriós sobre el tema&quot;.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=d9075ec0-4ad9-4118-8154-cd996f2fa6d1 Fri, 13 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-12T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-13T11:48:17 --><p><br />La Comissió d'Economia de la Igualtat i la Diversitat del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha organitzat un acte commemoratiu del <strong>Dia Internacional de la Dona</strong>, que ha combinat anàlisi rigorosa de la crisi de l'habitatge des d'una perspectiva de gènere i la presentació de la segona edició del llibre <em><strong>Economistes i Empresàries Catalanes referents</strong></em>.</p><p> </p><p><strong>Ester Oliveras</strong>, presidenta de la Comissió, ha començat l'acte destacant que &quot;la perspectiva de gènere no és un complement, sinó una eina d'anàlisi imprescindible si volem entendre bé la realitat econòmica i social&quot;. Ha subratllat que les dades mostren incidències diferents segons el gènere en vulnerabilitat residencial, precarietat laboral o monoparentalitat, i ha alertat sobre la invisibilització femenina, un procés que redueix o dilueix les aportacions de les dones, sovint de manera subtil o fins i tot autoinfligida per entorns que penalitzen l'exposició femenina.</p><p> </p><p>La primera taula, <strong>&quot;La crisi de l'habitatge: una anàlisi amb perspectiva de gènere&quot;</strong>, ha abordat com aquest problema impacta de manera desigual segons el gènere, especialment en dones en situacions de vulnerabilitat econòmica, monoparentalitat, precarietat laboral o envelliment. <strong>Rosaura Jiménez</strong>, moderadora de la taula i presidenta de la Seu de Girona, ha emfatitzat que &quot;és fonamental fer actes que girin al voltant de problemàtiques socioeconòmiques enfocades al col·lectiu de la dona, perquè només així fem visibles les desigualtats estructurals&quot;. Ha afegit que &quot;el Col·legi d'Economistes de Catalunya té un compromís ferm amb aquests temes, impulsant debats que combinin rigor econòmic i sensibilitat social&quot;. En el debat han participat <strong>Natàlia Martínez</strong>, directora d'Aliances i Comunicació de la Fundació Hàbitat3; <strong>Jaume Fornt</strong>, subdirector general de Promoció d'Habitatge Protegit i Sòl Residencial Associat de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya; i <strong>Marta Bàrbara</strong>, directora de la Fundació Maria Raventós.</p><p> </p><p>La conversa ha ofert una mirada multidimensional sobre la crisi de l'habitatge, combinant anàlisi social, polítiques públiques i experiència sobre el terreny, amb l'objectiu de contribuir a un debat imprescindible per avançar cap a solucions més justes, inclusives i eficaces.</p><p> </p><p>La segona part de l'acte ha estat dedicada a la presentació de la segona edició del llibre <em><strong>Economistes i Empresàries catalanes referents</strong></em>, elaborat en col·laboració amb l'Observatori Dona Economia Empresa (ODEE). <strong>Carme Poveda</strong>, presidenta de la Comissió d'Economia Industrial del Col·legi i directora de l'ODEE, ha introduït els perfils que formen l'obra, dones que han marcat el desenvolupament econòmic de Catalunya. Posteriorment ha tingut lloc una taula rodona amb <strong>Albert Carreras</strong>, director d'ESCI-UPF i col·legiat de Mèrit del Col·legi; <strong>Josep Pont</strong>, exCEO del Grup Borges; i <strong>Eduard Arruga</strong>, expresident de la Societat Catalana d'Economia i impulsor del llibre), amb la moderació d'<strong>Ester Oliveras</strong>.</p><p> </p><p>La cloenda ha anat a càrrec de <strong>Miquel Morell</strong>, vicepresident de la Comissió d'Economistes en Economia Territorial i Urbana del Col·legi d'Economistes de Catalunya, qui ha donat pas a <strong>Lídia Guillén</strong>, secretària d'Habitatge del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya.<br /></p><p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" src="https://www.youtube.com/embed/VFYPdYa04Ao?si=DE9EOWiGSgDh_m0a" title="YouTube video player" width="560">&amp;</iframe> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=f404d8a0-9822-4898-b35d-3bf318d7aa9a Thu, 12 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-11T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-09T17:00:00 --><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya se suma una vegada més a la commemoració del <strong>Dia Internacional de la Dona</strong> reafirmant el seu compromís amb una societat més justa, en la qual la igualtat de gènere sigui una realitat efectiva i no només un propòsit formal.</p><p> </p><p>El 8 de març és una jornada de reivindicació, però també d'autocrítica i de responsabilitat compartida. Ens interpel·la com a persones, com a professionals i com a institucions a eliminar bretxes, estereotips i barreres visibles i invisibles que encara limiten les oportunitats de moltes dones.</p><p> </p><p>En l'àmbit de l'economia i de l'empresa, la presència i el lideratge de les dones és imprescindible per construir un teixit productiu més competitiu, innovador i inclusiu. Per això, una de les línies prioritàries del Col·legi és visibilitzar les dones economistes: reconèixer-ne les trajectòries, donar veu a les seves aportacions i incrementar-ne la presència en ponències, comissions, òrgans de govern i espais de referència. &quot;La igualtat també es construeix decidint qui parla, qui opina i qui representa la professió en l'esfera pública&quot;, subratlla el degà, Carles Puig de Travy.</p><p> </p><p>Aquest compromís es concreta, de manera especial, en la tasca de la Comissió d'Economia de la Igualtat i la Diversitat, que treballa per identificar àrees clau on encara cal avançar: bretxa salarial, sostre de vidre, corresponsabilitat en les cures, presència de dones en posicions directives o incorporació de la perspectiva de gènere en l'anàlisi econòmica. A partir d'aquest diagnòstic, la Comissió impulsa propostes, reflexions i espais de debat que ajuden a orientar millor l'acció col·legial i professional.</p><p> </p><p>La vicedegana, Àngels Fitó, assenyala que &quot;cada 8 de març ens recorda que l'economia també té gènere. Les dones continuen cobrant menys, assumeixen una part més gran dels treballs de cures i troben més barreres per accedir a posicions de lideratge o per emprendre&quot;. Aquestes desigualtats, assenyala, no són inevitables ni naturals, sinó el resultat d'estructures econòmiques i socials que encara cal transformar: &quot;una economia veritablement moderna no es pot permetre desaprofitar el talent, la capacitat i la contribució de la meitat de la població&quot;.</p><p> </p><p>Des del Col·legi, aquest compromís es tradueix també en polítiques internes d'igualtat de gènere: promoure la participació equilibrada en actes i òrgans, revisar procediments i dinàmiques per fer-los més inclusius, i oferir formació i eines perquè la igualtat no sigui només un principi, sinó una pràctica quotidiana. La institució continuarà posant la igualtat de gènere al centre de la seva agenda, convençut que només amb aquesta mirada podrà contribuir, de veritat, a una economia al servei d'una societat més lliure, més justa i més inclusiva.</p><p> </p><p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" src="https://www.youtube.com/embed/FcDcjWHKHN8?si=QecsQ3qEqEPIYjeG" title="YouTube video player" width="560">&amp;</iframe> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=28d26972-09e5-44b3-8ba9-68ad11b220db Mon, 09 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-08T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-09T15:56:52 --><p>La Comissió de Joves Economistes ha particitat a una nova trobada del Grup Eulàlia, que en aquesta ocasió s'ha celebrat a la seu de PIMEC el dijous 5 de març.</p><p> </p><p>El Grup Eulàlia és una aliança creada fa 2 anys entre joves de diverses entitats històriques a la ciutat de Barcelona: Col·legi d'Economistes de Catalunya, PIMEC Joves, Cercle d'Economia, Ateneu Barcelonès, Circulo Ecuestre, Cercle del Liceu, Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, Il·lustre Col·legi de Procuradors de Barcelona.</p><p> </p><p>La trobada ha portat per títol <em><strong>Tecnologia, talent i aliances: claus per al futur de Barcelona</strong></em>. L'acte s'ha iniciat amb una inspiradora conferència a càrrec de l'economista i vocal de la Junta de Govern del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Ramon Tremosa, al voltant del talent. L'ha seguit una taula rodona entre diversos emprenedors i experts en el tema, i finalment, un aperitiu per fer <em>networking</em> entre els assistents.</p><p> </p><p>La pertinença a aquest projecte és una ocasió excepcional per tenir un espai de trobada periòdic adreçat únicament als membres de les entitats que en formen part per poder tractar temes d'interès comú vinculats a la ciutat de Barcelona.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=c16b9085-3fe7-41dd-840e-37a4bf10013b Fri, 06 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-05T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-12T17:26:16 --><p>La Seu de Lleida del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha celebrat la <strong>VI Jornada Dona Professional</strong> en el marc del Dia Internacional de la Dona, amb un debat profund i inspirador sobre el paper de les dones en l'àmbit econòmic i empresarial.</p><p> </p><p>Les ponents Rosa Tous Oriol (TOUS Jewelry), Carmina Chia (Grupo Vall Companys), Carla Mas Santacreu (Mas Advocats i Economistes) i Yasmina Vilagrasa (Consell Econòmic i Social de Lleida) han compartit experiències i visions sobre el lideratge femení, posant en valor el talent, la capacitat de transformació i els reptes que encara afronten les dones en el món professional.</p><p> </p><p>Durant l'esdeveniment, s'ha destacat la contribució decisiva de les dones al creixement econòmic i empresarial del país, tant des de la direcció d'organitzacions com des de l'emprenedoria i la innovació. Les ponents han reforçat la idea que incorporar la mirada i el lideratge femení no és només una qüestió de justícia social, sinó també un factor clau de competitivitat i progrés per al teixit productiu.</p><p> </p><p>L'acte ha comptat amb la col·laboració de diverses entitats: la Universitat de Lleida, la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la UdL, l'Il·lustre Col·legi d'Advocacia de Lleida i la Delegació de Lleida de l'Ilustre Colegio de Graduados Sociales de Barcelona.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=c79da069-89ec-451a-aab4-853e65327093 Fri, 06 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-05T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-09T16:09:40 --><p><br />La Comissió d'Economia Agroalimentària ha organitzat el 4 de març una nova edició del &quot;Dinar-col·loqui Què mengem?, dedicada en aquesta ocasió a l'anàlisi d'aliments, les seves ombres i realitats, dades i informació, que ha estat conduïda per Josep Mestres, expert amb una dilatada experiència pràctica i docent en aquest àmbit.</p><p> </p><p>Durant la sessió s'ha exposat que els plans de control tenen una visió limitada i que cal donar més protagonisme al coneixement del processos complets i el seu control. No s'ha de confondre les dades (ombres) amb la realitat. Els assajos donen una informació excel·lent, sempre que se sàpiga llegir. Hem avançat molt, però cal continuar avançant en millorar l'eficàcia dels controls.</p><p> </p><p>Cal distingir bé entre dades i informació. Tenim una infinitat de dades que ens consta analitzar adequadament a fi d'aconseguir una informació útil per a la presa de decisió. Sovint ens falta aquesta anàlisi i aquí la intel·ligència artificial ens podria ajudar. En aquesta punt, Francesc Reguant, president de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col-legi d'Economistes, ha intervingut per parlar del seu article &quot;La falsa ànima de la IA&quot;, publicat recentment al diari digital econòmic Via Empresa.</p><p> </p><p>Hem de tenir en compte que un determinat bacteri acostuma a tenir una distribució heterogènia dins d'un lot de fabricació. Quan més petit sigui el grau de contaminació d'aquest bacteri, major haurà de ser el nombre de mostres i la grandària d'aquestes a emprar, a fi de poder afirmar amb un cert grau de confiança (per exemple, del 95%) que l'aliment controlat està lliure d'aquest bacteri o que, si hi és present, està per sota d'un nivell determinat. La distribució de les dades analítiques segueix generalment una campana de Gauss.</p><p> </p><p>Una cosa bàsica, si volem cercar i evitar les possibles causes de contaminacions, són les auditories que s'han de fer del procés de fabricació. Idealment aquestes auditories s'han de fer in situ i efectuades sense previ avís a fi que s'ajustin a les condicions habituals de fabricació.<br />Durant el col·loqui els participants han exposat diverses situacions reals que han sorgit en contaminació d'aliments. Un dels més recents ha estat la produïda en diversos fabricants mundials de llets per a lactants, llets de continuació i aliments per a usos mèdics especials destinats a lactants per la toxina <em>Cereulida</em>, produïda per fermentació del <em>Bacillus cereus</em>, en un oli ric en àcid araquidònic que és un àcid gras Omega 3 de cadena llarga que s'acostuma a utilitzar com un dels molts ingredients de les llets infantils. La disponibilitat d'aquest ingredient és molt limitada, només de la Xina i dels EUA i en aquest cas de contaminació provenia de la Xina.</p><p> </p><p>Aquesta edició del dinar-col·loqui tenia capacitat per a 20 persones. Les places es van exhaurir dues setmanes de la trobada.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=c7e8d4ea-029e-435b-a435-e8027c33ca87 Thu, 05 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-04T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-09T16:19:29 --><p>La Seu de Lleida del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha participat a la Fira UdL Treball 2026 de la Universitat de Lleida, el gran punt de trobada entre l'estudiantat i l'ecosistema professional del territori, encapçalada per la seva presidenta, Marialba Zaragoza.</p><p> </p><p>En aquesta 12a edició, marcada per l'eix &quot;Talent + Oportunitats + IA&quot;, la presència del Col·legi ha reforçat el compromís d'acompanyar els futurs i futures professionals de l'economia, apropant-los qui som, què fem i com podem ser al seu costat al llarg de tota la seva trajectòria.</p><p> </p><p>Des del nostre estand, hem compartit amb els estudiants orientació professional sobre el salt al mercat de treball, hem explicat les possibilitats de networking que ofereix una xarxa de més de 7.000 col·legiats i col·legiades, i hem donat a conèixer els serveis col·legials:</p><ul><li>formació especialitzada</li><li>borsa de treball</li><li>suport a l'emprenedoria </li><li>espais de debat sobre l'actualitat econòmica. </li></ul><p> </p><p>La participació a la Fira UdL Treball ens permet, alhora, enfortir el vincle amb la universitat i contribuir a millorar l'ocupabilitat dels joves del territori.</p><p>?</p><p>El Col·legi d'Economistes de Catalunya agraeix a la Universitat de Lleida l'organització d'una jornada tan dinàmica i necessària, així com a tots els i les estudiants que es van aturar al nostre estand per conversar, interessar-se pel Col·legi i explorar noves oportunitats professionals.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=2349276c-a2c3-4328-a8c5-5af707c2b468 Wed, 04 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-03T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-11T18:52:06 --><p>La Seu de Tarragona ha organitzat el 3 de març la II Jornada Psicologia i Economia de debat organitzada pel Col·legi d'Economistes de Catalunya i el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.</p><p> </p><p>La sessió, titulada <em><strong>Psicologia Econòmica, cervell, diners i poder; finances personals i sortides professionals</strong></em>, ha girat al voltant de l'estreta relació de les dues disciplines mitjançant una conversa entre l'economista <strong>Miquel Àngel Fúster</strong> i el psicòleg <strong>Ricard Cayuela</strong>.</p><p> </p><p>Durant la xerrada s'han ofert pautes bàsiques per aconseguir una major responsabilitat de les persones en les seves decisions financeres, tant d'inversió com de finançament: cal ser prudent i no deixar-se portar per les emocions, diversificar, pensar a llarg termini i fer un pressupost realista d'ingressos i despeses (eliminant les prescindibles), per tal d'empoderar-se pel que fa referència a les financers personals. D'altra banda, també s'ha recomanat l'assessorament de professionals d'ambdues matèries en cas necessari.</p><p> </p><p>Durant l'acte han participat també els presidents territorials d'ambdues entitats: <strong>Arnau Farré</strong> per part del Col·legi d'Economistes i <strong>Eva Llàtser</strong> per part del Col·legi de Psicologia. </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=ec55f4f2-57b1-4fae-975b-7ac8b80093b4 Wed, 04 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-03T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-03-04T12:22:50 --><p>La <strong>Comissió d'Economia del Turisme</strong> ha celebrat l'acte &quot;Turisme i model productiu a Cataluny&quot; amb un panell d'experts per debatre el futur del sector que ha inclòs <strong>Josep Lladós</strong>, professor d'Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); <strong>Mateu Hernández</strong>, director general del Consorci de Turisme de Barcelona; <strong>Miquel Puig</strong>, doctor en Economista; i <strong>Salvador Anton</strong>, catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i director del Departament d'Innovació Turística d'Eurecat.</p><p> </p><p>Els experts han advocat per un nou model productiu del turisme a Catalunya que posi el sector en el centre de les polítiques públiques, reconegui el seu pes estratègic dins de l'economia i impulsi una reconversió del turisme de sol i platja cap a un model més divers, innovador i productiu. També han coincidit en la necessitat de redimensionar la temporada alta, afavorir la desestacionalització i optimitzar la gestió de les dades per reflectir millor la realitat econòmica i territorial del sector.</p><p> </p><p>Josep Lladós ha afirmat que &quot;el turisme crea valor&quot;, destacant que l'any 2024 va generar a Catalunya més de 25.000 milions d'euros en despesa turística (12-13% del PIB i mig milió d'ocupats). No obstant això, ha subratllat que &quot;el tractament actual de les dades no reflecteix la realitat econòmica del sector&quot;, per la complexitat de mesurar-lo: inclou efectes directes (allotjaments) i indirectes (restauració, cultura), i les noves metodologies de l'INE que comptabilitzen només la despesa territorial redueixen dràsticament aquestes xifres.</p><p> </p><p>Lladós ha remarcat que el turisme actua com a &quot;coixí econòmic&quot;, generant un superàvit del compte corrent de 70.000 milions d'euros (4,2% del total) que compensa el dèficit comercial i facilita el finançament extern. &quot;Sense aquest superàvit turístic, Espanya tindria un dèficit exterior de més de 23.000 milions&quot;, ha assenyalat, destacant també la seva contribució a la imatge país, els congressos i l'equilibri exterior.</p><p> </p><p>Miquel Puig ha alertat que la productivitat del sector és baixa perquè paga salaris baixos (menys a la costa que a Barcelona), suporta pocs impostos (IVA reduït, taxa turística de 60 cèntims per pernoctació al litoral) i genera pocs beneficis fora de Barcelona. &quot;A Barcelona té una productivitat mediocre, però a la resta és baixa&quot;, ha matisat.</p><p> </p><p>Puig ha criticat que s'hagi &quot;dimensionat el turisme català per la punta de la temporada alta&quot;, una estratègia &quot;enormement irracional i absurda&quot;. Ha contrastat que Barcelona està dimensionada per la temporada mitjana (maig-octubre) i és molt més productiva, mentre que el turisme de sol i platja del litoral &quot;només guanya diners a l'agost&quot; i rep subvencions implícites amb contractes fixos discontinus. Apunta que tenim una gran oportunitat: &quot;La clau és redimensionar el turisme de sol i platja per la temporada mitjana, no per la punta, perquè aquest error estratègic és colossal&quot;, ha remarcat.</p><p> </p><p>Per la seva banda, Mateu Hernández ha contextualitzat que Catalunya viu una transició cap a un nou model productiu on el turisme, tot i ser una potència econòmica, pateix desequilibris territorials greus entre costa, Barcelona i interior. Ha recordat que la Covid ja va posar de manifest aquesta realitat complexa -econòmica, social i cultural- i que cal replantejar el sector des de les realitats territorials diferenciades, abordant limitacions de producció, nínxols de mercat, transformació digital i estructures heretades.</p><p> </p><p>Hernández ha defensat que &quot;si creiem que Catalunya és una potència turística que genera valor, l'hem de posar al centre de la política, al centre del pensament polític de com volem el país&quot;. Ha advertit que &quot;moltes coses que li passen al país són derivades indirectament del turisme&quot; i que cal reflexionar sobre política laboral, comercial i industrial des d'aquesta perspectiva. &quot;No es tracta només de compensar dins del turisme, sinó de compensar en el país sencer&quot;, ha dit, plantejant el turisme com a eix vertebrador del model productiu global.</p><p> </p><p>Per últim, Salvador Anton ha exposat que Catalunya ha d'apostar per un turisme més basat en coneixement i innovació, capaç d'aportar més valor afegit al model productiu. Ha destacat la necessitat de millorar la governança territorial i de basar les polítiques en dades més fiables i homogènies per mesurar correctament tant els beneficis com els impactes. També ha posat en relleu la importància de la formació i la recerca aplicada per augmentar la competitivitat empresarial i la sostenibilitat ambiental del sector, i ha assenyalat que en el sector cal &quot;actuar amb cirurgia fina&quot;.</p><p> </p><p>Anton ha manifestat que &quot;el turisme és el germà pobre d'aquest país, intel-lectualment i políticament&quot;, malgrat ser un sector &quot;tan important, tan estratègic que tant mal fa o tant bé fa&quot;. Ha lamentat que el sector tingui a la Generalitat només rang de direcció general i que els pressupostos per a la seva reconversió siguin insignificants: &quot;Quants incentius s'hi posen?&quot;, ha preguntat?.</p><p> </p><p>En la seva benvinguda, el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, ha plantejat quatre vectors claus per avançar en l'evolució del sector: més coneixement i digitalització -amb l'ús de la intel-ligència artificial per optimitzar preus, planificació i gestió de recursos- ; reposicionament estratègic per competir en qualitat i diferenciació cultural, gastronòmica i creativa; seguretat jurídica i eficiència institucional com a requisits per a la inversió i la modernització; i talent i formació per consolidar un capital humà capaç d'assumir els reptes del futur.</p><p> </p><p>L'acte ha estat moderat pel president de la Comissió, José Rodríguez Pousa, membre de la Junta de Govern de l'entitat i CEO de Sercotel.</p><p> </p><p><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" src="https://www.youtube.com/embed/ZalPAAOj628?si=wPdJk4f9FQH0LStZ" title="YouTube video player" width="560">&amp;</iframe> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=50c5453c-b16f-419f-99ed-d658f8ff5774 Tue, 03 Mar 2026 00:00:00 +0100 2026-03-02T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 2.0.5.0 on 2026-02-26T17:11:13 --><p><strong>EconomistesBAN</strong>, la xarxa de business angels del Col·legi d'Economistes de Catalunya, ha participat en el tancament d'una ronda d'1 milió d'euros de l'empresa NEMA HEALTH per combatre melanoma metastàtic.</p><p> </p><p>La companyia especialitzada en immunoteràpies personalitzades és una spin-off biotecnològica de la Universitat de Lleida (UdL) i de l'Institut de Recerca Vall d'Hebron (VHIR) fundada el 2024 per Olga Rué i els científics Marta Corral, Joan Verdaguer i Jordi Barquinero.</p><p> </p><p>Els recursos permetran accelerar la fase preclínica contra el melanoma metastàtic i explorar l'aplicació de la seva immunoteràpia en altres tipus de càncer.</p><p> </p><p>Juntament amb EconomistesBAN, també han participat a la ronda BCN PEPTIDES i MedAngels, la xarxa de business angels del Col·legi de Metges de Barcelona.<br /></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=899e482a-f1b2-4ab3-aa89-b0d1fd4be788&Cod=9bd70c3a-c07a-498a-93aa-567d4091fba3 Thu, 26 Feb 2026 00:00:00 +0100 2026-02-25T23:00:00 19/05/2026 5:50:38 www.CEC.com 19/05/2026 5:50:38 infocec@coleconomistes.cat http://www.coleconomistes.cat http://www.coleconomistes.cat/recursos/img/rsshome.jpg es