Informaciones en RSS CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2020-01-09T16:15:11 --><p class="TextoJustificado">Obra colectiva, realizada por iniciativa y bajo la coordinación de Francis Lefebvre.</p><p> </p><p class="TextoJustificado">- Una obra no estrictamente jurídica dirigida a todos los empresarios y directivos, con independencia del tamaño de su sociedad, a quienes pretende ayudar ofreciéndoles soluciones claras y concisas sobre el proceso de implantación de un plan de RSC.<br />- Hoy en día estos planes son obligatorios en las grandes empresas y, aunque hoy es un factor diferenciador para el resto de empresas de menor tamaño, en breve también será obligatorio para éstas.<br />- Este nuevo Memento pretende abordar la RSC desde todas sus perspectivas, ofreciendo una visión completa, 360º.<br />- En él se analizan desde las nociones del buen gobierno corporativo hasta la gestión de grupos de interés, medioambiental, gestión financiera y fiscal responsable, etc.<br />- También se examina la revisión externa de los modelos e informes.<br />- Todo ello con las ventajas de la sistemática Memento: garantía de rigor técnico y enfoque práctico en el tratamiento de la información.<br /></p><p> </p><p class="TextoJustificado"><a href="https://www.efl.es/catalogo/mementos/memento-responsabilidad-social-corporativa">https://www.efl.es/catalogo/mementos/memento-responsabilidad-social-corporativa</a></p><p> </p><h5 class="SubTituloWeb">Autoría</h5><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Andrea Duque Pérez, Concepción Dunia Álvarez Lorenzo, Elena Escrig Olmedo, Fernando Anaya Martín, Idoya Ferrero Ferrero, Javier Martín Fernández, José Mariano Moneva Abadía, Juana María Rivera Lirio, Manuel Azpeitia Pérez de Miguel, María Ángeles Fernández Izquierdo, María Jesús Muñoz Torres, Max Gosch Riaza, Miguel Ángel Marco Fondevila y Xavier Subirats Alcoverro.</p><p class="TextoJustificado"><br /></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=0c61b7d6-6ca9-4799-b09e-83528bec56da&Cod=79756af0-a885-41cf-8060-d226ef055299 Fri, 10 Jan 2020 00:00:00 +0100 2020-01-09T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2019-06-03T17:17:07 --><p class="TextoJustificado">Aquest llibre tracta sobre l'empresa familiar, un cas especial perquè en ella convergeixen dues institucions amb finalitats i normes de funcionament molt diferents: l'empresa que busca la creació de riquesa i es regeix pels resultats, i la família, que cerca l'amor i la felicitat. L'una es racional; l'altre es emocional. A primer cop d'ull, empresa i familia son contradictòries pel que fa a las seves finalitats, però totes dues s'influeixen mútuament; encara més, formen una sola realitat. Aquest llibre ajuda a gestionar amb èxit aquesta realitat.<br />Ens troben davant d'una guia pràctica, fruit de l'experiència personal con a empresari i consultor de l'autor, i que recull les principals qüestions que se han de tenir en compte a l'hora de posar-se al davant d'una empresa d'aquest tipus. Algunes qüestions tan difícils com la que sorgeix al planificar el relleu &quot;cal continuar, vendre o tancar l'empresa familia?&quot;</p><p> </p><h5 class="SubTituloWeb">Sobre l'autor</h5><p class="TextoJustificado">Advocat, empresari i conseller de families empresaries.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Advocat amb més de 35 anys d'experiència com empresari. Al 1987 es va fer carrac del grup familiar, que en aquells moment tenia cent empleats i va créixer fins a cinc-cents al 2006. Guanyador del premi &quot;Best Place to Worf&quot; cinc anys consecutius. Sap el que es viure en pròpia carn creixements, reestructuracions , tancaments, separació de socis, processos de relleu, elaboració de protocols i formació de següents generacions. Consultor especialitzat en el recolzament a la propietat de pimes i la implementació de solucions de continuïtat a les empreses familiars. Columnista habitual a Expansión, La Vanguradia, L'economic i Viaempresa.</p><p> </p><p class="TextoJustificado">Aquest llibre ajuda a entendre i gestionar l'empresa familiar i tot el que suposa (Expansión).</p><p> </p><p class="TextoJustificado">Tot un compendi del aspectes que envolten aquest univers tan complex i, al mateix temps, tan aparentment contradictori en el que conflueixen l'empresa i la familia. (La Vanguardia)</p><p> </p><p class="TextoJustificado">Un llibre concret, pràctic i fácil de llegir (Vicente Font. IESE)</p><p> </p><p class="TextoJustificado">El llibre, de lectura senzilla, m'ha agradat molt per la claredat. Inclou molta vivència personal amb la descripció dels temes que envolten a l'empresa familiar. No queda res en el tinter que no estigui plantejat de manera pràctica. (Vicenç Bosch ASCEF)</p><p> </p><p class="TextoJustificado">Una molt bona reflexió de tots els aspectes importants de les EF i que pot servir de guia a moltes empreses que actualment estan en aquest tipus d'empresa. La quantitat d'informació, tant jurídica com tributaria, es molt valuosa, i és bo tenir-ho tot en un sol llibre,. Ens planteja experiències viscudes en primera persona i això és molt positiu (Mª Dolors Muñoz. Directora honorifica Càtedra Empresa Família de la UdG)</p><p> </p><p class="TextoJustificado"> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=0c61b7d6-6ca9-4799-b09e-83528bec56da&Cod=5d856d84-e53b-4272-ab88-ff6efb7a8598 Thu, 30 May 2019 00:00:00 +0200 2019-05-29T22:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2017-04-18T10:12:44 --><h5 class="SubTituloWeb">Els autors</h5><p><strong>Emili Grifell-Tatjé</strong> <br />Lloc i data de naixement: Manresa, 1955. <br />Càrrecs acadèmics: Catedràtic d'Organització d'Empreses de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1997. Director del Departament d'Empresa de la UAB en el període 2011 - 2013. Professor visitant en nombroses universitats d'arreu del món. Va rebre el diploma commemoratiu dels 25 anys com a membre del Col-legi d'Economistes de Catalunya. <br />Autor de publicacions en revistes internacionals de reconegut prestigi en l'àmbit de l'economia, l'empresa i la investigació operativa. Cal citar l'European Economic Review, European Journal of Operational Research, Management Science, Energy Economics, Strategic Entrepreneurship Journal entre moltes d'altres.</p><p> </p><p><strong>C. A. Knox Lovell</strong> <br />Lloc i data de naixement: New Jersey (USA), 1942. <br />Càrrecs acadèmics: Honorary Professor de la School of Economics, University of Queensland (Australia). Professor a la University of North Carolina (USA) en els anys 1977-93. Herman and Mary Virginia Terry Professor en el Terry College of Business, University of Georgia (USA), en el periode 1994-2006. <br />Autor de nombrosíssimes publicacions acadèmiques, algunes d'elles han tingut un gran impacte en la professió. Doctor Honoris Causa per la Université de Liège (Bèlgica) i la Universitat d'Elx (Espanya). Autor de tres llibres, dos d'ells amb la mateixa editorial, Cambridge University Press, en els anys 1994 i 2000, el tercer amb Kluwer-Nijhoff Publishing l'any 1985. Editor de cinc llibres més per les editorials Oxford University Press, Kluwer Academic Publishers i Edward Elgar Publishing Ltd.</p><p> </p><h5 class="SubTituloWeb">El llibre</h5><p class="TextoJustificado">L'obra és un estudi en profunditat de la relació productivitat i acompliment financer de l'empresa. La productivitat d'una empresa exerceix una gran influència en el seu resultat financer. Hi ha una influència similar per al cas dels sectors industrials i les economies: els que tenen una productivitat superior prosperen a costa dels altres.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">El llibre està estructurat en tres parts. La primera, composta de dos capítols, analitza la relació entre productivitat i rendibilitat empresarial. La segona, integrada per tres capítols, estudia la relació entre productivitat i benefici. La tercera, amb dos capítols, analitza la relació entre productivitat, cost i rendibilitat sobre actius. Hi ha un capítol introductori, en el qual els autors generen les preguntes que el llibre contesta i on es repassen els factors que porten a una superior productivitat de l'empresa i, com aquesta, repercuteix en el conjunt de l'economia.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">La metodologia, sobre la que es basen les contribucions, és la teoria econòmica i mostra com conceptes basics provinents de l'economia son utilitzats per generar &quot;benchmarking&quot; empresarial. Aquest &quot;benchmarking&quot; es el que ens permet valorar el comportament de l'empresa. La informació prové principalment dels estats comptables. El llibre proposa metodologies per explicar l'evolució dels resultats empresarials i, també, les diferències observades entre empreses. Es proporcionen aplicacions, entre les quals, cal destacar la de l'empresa americana de retailing, i líder mundial, Walmart.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Destacar que les aportacions del llibre ens han d'ajudar a millorar el diagnòstic empresarial, ens han de permetre una millor valoració de l'activitat de l'empresa i, especialment, del seu model de negoci. Magníficament editat per la prestigiosa Cambridge University Press (UK) sorprèn el seu preu d'uns quaranta euros, el que mostra que alguna cosa està canviant en el món editorial. <br />Visiteu la web de Cambridge University Press.<br /></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=0c61b7d6-6ca9-4799-b09e-83528bec56da&Cod=94697e13-9014-44f4-8608-62a04e601aed Tue, 16 Feb 2016 00:00:00 +0100 2016-02-15T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2016-02-22T17:14:59 --><p>Sobre l'autor<br /></p><p> </p><p>Des que es va graduar en economia el 1966 a la Universitat de Cambridge, (Anglaterra), Anthony Atkinson no ha deixat de investigar sobre la desigualtat econòmica. La seva recerca l'ha portat a treballar amb molts altres especialistes i en molts àmbits, tant en el de la recerca de les dades necessàries per conèixer i comprendre la desigualtat, com en l'anàlisi de la seva mesura i els fonaments teòrics, econòmics, socials, institucionals i filosòfics del seu estudi. És un dels autors més complerts, i jo afegiria de més honestedat intel-lectual, que podem trobar en aquest camp. La seva carrera acadèmica ha estat reconeguda arreu el mon i ha assessorat el govern Britànic i la Cambra dels Comuns en moltes ocasions... Té un web personal http://www.tony-atkinson.com modest i auster que parla per sí sol. <br /></p><p> </p><p>Sobre el llibre.<br /></p><p>Atkinson parteix de la idea de que no eliminarem mai la desigualtat econòmica, però sí hem de fer els esforços necessaris per reduir-la atès que, com a societat, hem anat massa enllà. Sabem que mantenir o augmentar la desigualtat actual en els països desenvolupats només té conseqüències dolentes tant a curt com a llarg termini. Què cal fer?. Millor... què podem fer? Quines polítiques poden concitar l'acord d'una &quot;majoria&quot; raonable de la societat i a més a més ser factibles en el mon real?... Aquest es el tema del llibre. <br />Una primera part, la dedica a la necessària diagnosi: de què parlem quan parlem de desigualtat de les rendes? (i de la riquesa?). Què podem aprendre dels períodes en que la desigualtat ha disminuït efectivament en alguns països? Què ens pot dir la ciència econòmica sobre les seves causes?<br /></p><p> </p><p>La gran aportació (i novetat, crec) és que l'autor, en la segona part del llibre &quot;es mulla&quot;; proposa 15 mesures concretes que podrien reduir la desigualtat de manera significativa i hi afegeix quatre propostes més per &quot;seguir-hi pensant&quot;. A continuació, a la tercera part es pregunta: &quot;ho podem fer?&quot;. I intenta respondre amb tota honestedat si els inconvenients habituals, com ara que &quot;el pressupost públic no ho aguanta&quot; o &quot;la globalització ha fet impossible actuar en un sol país&quot;, o.... tenen raó de ser o no. I després, per rematar, calcula els costos i els impactes d'algunes de les polítiques recomanades en el nivell de desigualtat del Regne Unit. <br /></p><p> </p><p>A més a més, per fer tot això analitza i discuteix algunes de les premisses o maneres de raonar de la teoria econòmica dominant i ofereix alhora raons per adoptar un canvi de perspectiva i exemples de com es poden construir. Com diu el mateix Atkinson, &quot;algunes propostes requereixen repensar aspectes fonamentals de la societat moderna i rebutjar idees polítiques que han dominat les dècades recents&quot;. Per exemple, cada vegada més els diaris parlen de que la globalització i el canvi tecnològic són dues forces que &quot;expliquen&quot; la creixent desigualtat i seguiran afectant també en el futur el nivell d'ocupació i dels salaris... doncs bé: Atkinson explica perquè això no ha de ser &quot;necessàriament&quot; així... Hi ha polítiques, i en darrer terme depèn de nosaltres. <br /></p><p> </p><p>El llibre... &quot;es el resultat de les meves reflexions, no només sobre les causes i les cures per a la desigualtat sinó també de l'estat del pensament econòmic contemporani&quot;. I sent fidel a la seva modèstia no afirma que &quot;l'enfocament adoptat sigui necessàriament superior, sinó que hi ha més d'una manera de fer economia&quot;.<br /></p><p> </p><p>En definitiva, un llibre complert, estimulant intel-lectualment i molt útil per a definir propostes polítiques concretes. Fora molt necessari que es traduís ràpidament, i que els economistes (i altres experts en les ciències socials) treballessin en mesurar i avaluar propostes concretes per a Espanya. Com assenyala Atkinson, la desigualtat és quelcom multidimensional, on incideixen diverses causes i per tant la resposta política, si ha de ser mínimament efectiva, ha de ser també múltiple i des de diferents àmbits. No n'hi ha prou amb refer el mix impositiu i la composició de la despesa pública. Fan falta també altres polítiques, i Atkinson les assenyala, les discuteix i les analitza. Ah... i per llegir el llibre no fa falta ser economista, &quot;només cal estar interessat en economia i política&quot;. El llibre d'un veritable mestre que dignifica l'economia com a ciència social útil a la societat. M'agradaria que fos tan o més famós que el llibre de Picketty sobre el capital al segle XXI. I fos llegit per tots els assessors polítics dels nostres partits.</p><p> </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=0c61b7d6-6ca9-4799-b09e-83528bec56da&Cod=ac67dba1-89a3-4515-be4f-a819f6b624b4 Tue, 16 Feb 2016 00:00:00 +0100 2016-02-15T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2015-04-29T13:23:56 --><p class="TextoJustificado">No són tres banquers, sinó quatre, els protagonistes d'aquest llibre, i no és només la de un mon que &quot;crema&quot; sinó també la història dels bancs centrals i els seus &quot;alquimistes&quot; (persones que dominen l'art de la transmutació de la matèria) des del 1656 fins el 2012. Els errors i els encerts de Ben Bernanke (Banc de la Reserva Federal dels EE.UU), Mervyin King (Governador del Banc d'Anglaterra), Jean Claude Trichet i Mario Draghi (Banc Central Europeu) són explicats i contextualitzats d'una manera que t'enganxa, t'atrau i alhora et fa lamentar que el llibre &quot;acabi&quot; el desembre del 2012. Perquè la història continua, és clar, i al lector li sembla que és més capaç d'entendre i comprendre el que passa ara mateix, després d'haver llegit aquest llibre. El capítol sobre la nova odissea grega és tan actual com recomanable, i la batalla al Congrés americà per defensar la &quot;independència&quot; de la Reserva Federal, un bon exemple de la lluita ideològica i la corresponent tensió política que és l'essència de la democràcia, i que també es dona -encara que de manera diferent - a la Unió Europea i en particular a la euro zona.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">No molta gent sap què fa exactament (o pot fer, perquè depèn de quin país es tracti), un banc central, i fins a quin punt, des de la crisi del 2007 els bancs centrals s'han trobat experimentant i fent &quot;coses&quot; noves, creuant, com explica Irwin, tants Rubicons que és impossible tornar enrere.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Hi ha un altre llibre, molt recomanable, sobre la gran depressió dels anys 30 des de la perspectiva també dels banquers centrals de l'època. El seu autor, Liaquat Ahamed, el titula: &quot;Los señores de las finanzas&quot;, però li dona el subtítol clarament expressiu de: &quot;los cuatro hombres que arruinaron el mundo&quot;. El judici de Neil Irwin pels nostres contemporanis és molt més favorable: creu que, almenys, van aprendre dels errors dels seus predecessors i van poder evitar la catàstrofe. Ja és molt. Per Irwin, &quot;les societats democràtiques han confiat als seus banquers centrals un poder enorme, perquè algunes coses són tan importants i alhora tècnicament tan complexes que no podem realment sotmetre-les a votació. No podem esperar la perfecció. Però sí que hem d'exigir progrés&quot;. Alguns arrufaran el nas davant aquesta afirmació, però el llibre de Neil Irwin ens ajudarà a entendre i a tenir criteri. En una situació de canvi tan radical del sistema monetari internacional com la que estem experimentant, aquesta no és una aportació menor.</p><p class="TextoJustificado"> </p><h5 class="SubTituloWeb">Sobre l'autor:</h5><p class="TextoJustificado">Periodista del Washington Post des del 2000 fins el 2012, i el principal responsable d'economia al diari, ha seguit molt de prop la crisi financera i les respostes des del govern dels Estats Units i la Reserva Federal entre 2007 i 2012. Es va formar en economia a la Columbia University i actualment és corresponsal econòmic del &quot;The New York Times&quot;. També apareix sovint a diferents televisions americanes.<br /><br /></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=0c61b7d6-6ca9-4799-b09e-83528bec56da&Cod=c442d3fa-2bde-46be-ac8d-163225c62fec Wed, 01 Jan 2014 00:00:00 +0100 2013-12-31T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2015-04-29T13:17:34 --><p class="TextoJustificado">Cada mes 9.200.000 pensionistes reben puntualment la seva pensió a Espanya, de les quals 5.560.000 són pensions de jubilació. (A Catalunya hi ha 1.650.000 pensionistes, dels quals 1.045.000 són jubilats). Suposa uns 8.000 milions d'€ cada mes.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">El futur és per definició incert, i tanmateix tots els polítics a Espanya s'han afanyat a assegurar que les pensions &quot;no fallaran&quot;, passi el que passi. Cal mirar-ho, però, amb perspectiva, perquè els treballadors d'avui són els pensionistes de demà, i és molt probable que cada vegada hi hagi més gent gran en relació a la gent treballadora. Certament, <a href="http://politica.elpais.com/politica/2015/02/26/actualidad/1424969363_446948.html ">vivim més anys que &quot;abans&quot;</a>.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Però no estem parlant tan sols de &quot;la pensió&quot;, una quantitat concreta per a cadascú, sinó també de si aquesta quantitat mantindrà el seu poder adquisitiu durant 15 o 20 anys o no i de si tindrà relació amb els guanys individuals al llarg de la vida o no.</p><p class="TextoJustificado">L'autor és ferm partidari del sistema actual de repartiment, que no és altra cosa que un pacte entre generacions (les pensions actuals es paguen amb les cotitzacions dels treballadors actuals), però alhora ens avisa que cal reescriure aquest pacte per adaptar-nos als canvis demogràfics i econòmics, inevitables perquè ja estan succeint. I aquest nou &quot;pacte&quot; pot prendre camins diferents que, l'autor ens alerta, ens portaran a nivells de benestar futur diferents. La societat espanyola està davant una decisió crucial pel seu futur, i Conde-Ruiz demostra que &quot;ens estem dirigint progressivament cap a un sistema de pensions assistencial (pensions pràcticament iguals per a tothom però de subsistència) del que no s'ha informat als treballadors i al qual no han tingut temps suficient per adaptar-s'hi&quot; (pàg. 15). Més que preguntar-se si en el futur hi haurà o no pensions, cal preguntar-se com volem que siguin, i fer el possible per a que siguin així, dins el marc dels fets i els condicionants existents. Volem un sistema contributiu o assistencial? No podrem evitar que la pensió mitjana en relació al salari mitjà baixi significativament, tot i les reformes ja introduïdes, però sí que podrem fer que el sistema sigui més just que l'actual i, sobretot, sostenible en el temps.</p><p class="TextoJustificado"> </p><h5 class="SubTituloWeb">Sobre l'autor</h5><p class="TextoJustificado">Ningú millor que José Ignacio Conde-Ruiz per respondre de manera clara, rigorosa, honesta i alhora molt entenedora, a la pregunta que és el títol d'aquest llibre. Com ho explica ell mateix, des que el 1994 va començar la seva tesi doctoral en economia a la Universitat Carlos III de Madrid, la seva carrera professional ha estat lligada d'una manera o altra a les pensions. Combina la docència (professor titular a la U. Complutense) i la investigació (subdirector de FEDEA) amb l'experiència de treballar prop dels governs (va ser director general de política econòmica a la oficina econòmica del President Rodríguez Zapatero del 2008 al 2010). Consultor extern del Banc Mundial, també ha format part del grup d'experts que durant el 2013 va assessorar al govern sobre el &quot;factor de sostenibilitat&quot; de les pensions a Espanya.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=0c61b7d6-6ca9-4799-b09e-83528bec56da&Cod=39849386-52d4-4f64-a06a-4715a6028fe6 Wed, 01 Jan 2014 00:00:00 +0100 2013-12-31T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2015-04-29T13:48:27 --><p class="TextoJustificado">Fruit de quinze anys de recerca, El capital al segle XXI té el mèrit i el sentit de l'oportunitat de posar un marc teòric i d'aportar un conjunt de dades històriques i comparatives a un dels temes més polèmics de l'actualitat: la desigualtat en el repartiment de la riquesa. L'economista francès Thomas Piketty posa en relació la ciència econòmica amb la història i fins i tot amb la literatura per estudiar les dinàmiques del capitalisme al llarg de tres segles i en més de vint països. En un esforç notable per apropar erudició i divulgació, el treball de Piketty evidencia que si els rendiments del capital són més alts més que el creixement econòmic d'un país les desigualtats no deixaran d'augmentar.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">El capital al segle XXI ha despertat força polèmica arreu del món, en part per reintroduir entre acadèmics, polítics, comentaristes i públic en general la preocupació sobre les desigualtats socials; en part per la seva proposta d'establir polítiques fiscals d'abast global que moderin la disparitat -- impostos a la riquesa i a la herència -- ; en part per la seva visió àmplia del que han de ser les ciències socials i en part perquè ofereix arguments sòlids i nous perquè els governs i les societats lluiten frontalment contra la desigualtat. </p><p class="TextoJustificado"> </p><h5 class="SubTituloWeb">Sobre l'autor</h5><p class="TextoJustificado">Thomas Piketty és un economista francès, relativament jove (va néixer el 1971) especialista en desigualtat econòmica i distribució de la renda i força precoç (va llegir amb 22 anys la seva tesi doctoral, preparada a la London School of Economics i titulada Assaig sobre la redistribució de la riquesa) i va ser professor del MIT. Des de l'any 2000 és director d'estudis a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS). Actualment és professor associat de l'Escola d'Economia de Paris. </p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=0c61b7d6-6ca9-4799-b09e-83528bec56da&Cod=33512240-f810-4019-a0e2-9d8884bdf902 Wed, 01 Jan 2014 00:00:00 +0100 2013-12-31T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2015-04-29T13:17:18 --><p class="TextoJustificado">Conèixer el que ha passat i entendre per que, es a dir, conèixer i entendre la historia en tota la seva complexitat es el punt de partida ineludible per entendre be el present i aixó poder orientar la política econòmica tot establint hipòtesis de futur. La vida d'una societat, d'un país o d'un estat es un continu que va del passat al futur passant pel present i la manera mes adient d'accedir al seu coneixement es coneixent i comprenent be el passat. Es per això que considero que llibres com el que es objecte d'aquesta ressenya son molt importants.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">En aquest llibre es fa un anàlisi aprofundit de la Historia d'Espanya, especialment de la mes recent (els darrers 75 anys), que permet comprendre on som i per que. El mes destacable del llibre i el seu principal valor afegit es que el fets analitzats ho son en tota la seva complexitat i s'interpreten des de moltes perspectives i especialment des de les perspectives institucional i internacional. De fet, en una bona mesura la frase del professor Fuentes Quintana que hi ha al principi de la Introducció: &quot;Las soluciones de los problemes económicos nunca son económicas, sino políticas&quot; està molt present en tots els capítols.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Aquest es un excel·lent llibre de Historia Econòmica d'Espanya que abarca des de principis del S. XIX fins el present. El mes destacable, peró, l'estudi aprofundit i multi disciplinar que fa dels darrers 75 anys. Els títols del capítols son prou expressius: Els anys de la fam (1939-1951); Un creixement econòmic llastrat (1951-60); El miracle econòmic (1960-1973); La crisi del petroli i la transició a la democràcia (1973-1985); La integració a la Unió Europea (1986-1996); Espanya hipotecada (1996-2007) i, finalment Una nova gran depressió (2007-2014).</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Tal com diu el professor Josep Fontana després de fer una ressenya d'aquest llibre en el Periódico, el conjunt de l'anàlisi que ofereix Maluquer en els tres darrers capítols d'aquest llibre son absolutament necessaris per qui aspiri accedir a una interpretació coherent del que ha succeït a Espanya. Coincidim amb el professor Fontana quan diu que només per aquests capítols hi ha motiu mes que suficient per recomanar un llibre que te la virtut d'obligar-nos a reflexionar sobre unes realitats profundes que poc tenen que veure amb la propaganda que habitualment difonen el nostres politics.</p><p class="TextoJustificado"> </p><h5 class="SubTituloWeb">Sobre l'autor</h5><p class="TextoJustificado">Jordi Maluquer de Motes Bernet</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Lloc i data de naixement: Barcelona, 1946</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Càrrecs acadèmics: Catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1984. Fou també Vicerector d'Investigació de l'UAB de 1992 a 1994.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado"><span class="AzulNegrita">Publicacions:</span></p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Ha publicat molts articles en revistes de prestigi: Revista de Economia Aplicada, Investigaciones de Historia Económica, Revista de Demografia Histórica,...</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Ha participat també en importants obres col·lectives: Historia económica regional de España. Siglos XIX y XX'' (2001); La modernización economica de España, 1830-1930; La economia española en el S. XX. Una perspectiva histórica;...</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Te també moltes altres publicacions sol o en col·laboració: España en la crisis de 1898: de la gran depresión a la modernización económica del S.XX'' (1999); Economía y colonias en la España del 98'' (1999), con Pedro Tedde; España en crisis. Las grandes depresiones económicas, 1348-2012 (2013), con Enrique Llopis...</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Altres: Premi Joan Sardà Dexeus atorgat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya el 1998 pel millor llibre d'Economia. Fou co-director de l'obra Historia Económica de la Cataluña Contemporánea (6 volúmenes, 1988-94).</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=0c61b7d6-6ca9-4799-b09e-83528bec56da&Cod=14bb9f47-64ca-4305-9f27-d39fb764f7ee Wed, 01 Jan 2014 00:00:00 +0100 2013-12-31T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2015-04-29T13:29:32 --><p class="TextoJustificado">El càlcul del PIB (el producte Interior Brut) d'un país és quelcom en construcció permanent. No fa gaire, al desembre del 2014, la Unió Europea donava per acabada l'adequació de les estimacions del PIB dels seus països, als canvis que el 2009 va proposar la Comissió Estadística de les Nacions Unides. Els diaris a Espanya se'n feien ressò, i de ben segur que molts lectors recordaran especialment els titulars sobre com la consideració de la prostitució feia pujar el PIB i portava de cap als responsables de la seva estimació. Hi ha quelcom més, és clar. (http://www.ine.es/prensa/np862.pdf ; http://www.oecd.org/std/na/new-standards-for-compiling-national-accounts-SNA2008-OECDSB20.pdf ). Ara bé, la pregunta és: per què, si les crítiques al PIB s'apilen cada vegada més, continuem &quot;revisant&quot; o &quot;refinant&quot; el seu càlcul?. Que el PIB no serveix per a tot el que es fa servir (mesurar el progrés, el benestar....) és quelcom sabut, i recordat, des de fa bastant temps. (Val la pena citar el millor, i darrer, treball: &quot;Medir nuestras vidas&quot; que és el &quot;informe Stiglitz-Sen-Fitoussy&quot; fet per encàrrec de Nicolas Sarkozy l'any 2009, amb les recomanacions corresponents).</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Les crítiques al PIB em recorden el comportament (d'alguns) quan érem joves: no havíem llegit el llibre però en sabíem la crítica. Doncs bé, Diane Coyle dona pistes prou convincents de per què ens resistim a deixar anar el PIB com a mesura central, o almenys imprescindible, de l'economia, des dels seus inicis els anys 20 del segle passat . La causa no és tan sols la ideologia, sinó més aviat la manca d'alternatives. Recordar els canvis en el PIB i la seva evolució és la manera senzilla i atractiva que ha trobat l'autora per fer-nos veure perquè mesurem el PIB i quines dificultats hi trobem, no per fer-lo servir per altres coses, sinó per aplicar-lo a la pròpia idea d'activitat econòmica, poder-la condensar en un número expressat en una moneda, i així poder fer comparacions entre països i en el temps. I treure conclusions, més o menys aproximades, del que &quot;potser&quot; estigui passant realment.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">L'autora no defuig els temes més actuals: com ha afectat la crisi la nostra interpretació del PIB?; per exemple: mesurem bé el sector financer?. Fins els anys setantes la idea dominant en el PIB era que, en tant que proveïdor de serveis d'intermediació, el sector financer no aportava res al PIB. Però poc a poc va ser considerat un sector estratègic important i també els mètodes d'estimació van anar canviant, fins el punt que ara comencem a pensar que és un sector &quot;sobrevalorat&quot;. O se'ns planteja l'etern problema dels serveis (la classe d'un professor de primària, per exemple): si ja eren difícils de mesurar en el passat, què me'n dieu dels serveis &quot;virtuals&quot; a la xarxa?. Diane Coyle ens ajuda a pensar-hi sense tenir aquella sensació d'avorriment infinit que jo recordo quan a la facultat estudiàvem - poc, és veritat - comptabilitat nacional. I, recordeu: el PIB és una gran eina conceptual dels economistes, potser que l'hi demostrem un xic d'afecte.</p><p class="TextoJustificado"> </p><h5 class="SubTituloWeb">Sobre l'autora</h5><p class="TextoJustificado">Doctora en economia per la Universitat de Harvard, va retornar a Anglaterra per treballar al Tresor i, aviat, com periodista especialitzada en economia en diversos diaris i a la BBC, de la qual és la vicepresidenta des del 2011. També exerceix la docència (Universitat de Manchester, d'Oxford). Ha escrit varis llibres sobre economia. Aquest és el seu setè. Té una consultora i un <a href="http://www.enlightenmenteconomics.com">bloc sobre llibres d'economia</a> que, crec, val la pena seguir.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado"><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Diane_Coyle">Més informació sobre l'autora</a></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=0c61b7d6-6ca9-4799-b09e-83528bec56da&Cod=dc332764-f2c0-4512-833a-da307d6867d7 Wed, 01 Jan 2014 00:00:00 +0100 2013-12-31T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2015-06-03T10:29:41 --><p class="TextoJustificado">La pròpia autora el resumeix així en el seu blog ( http://marianamazzucato.com/ ): &quot;El meu llibre, desafia la imatge d'un estat regulador i letàrgic en comparació amb un sector empresarial dinàmic, i ho fa utilitzant exemples històrics que demostren que les institucions públiques han estat les que han iniciat algunes de les inversions més arriscades i valentes que han revolucionat els sectors de les TIC, la biotecnologia i la nanotecnologia. El llibre ofereix una nova manera de pensar l'economia política del segle XXI&quot;.<br /></p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Els exemples històrics son importants. Per començar Apple, la principal empresa del mon. Sense menystenir en absolut la visió i l'empenta &quot;una mica esbojarrada&quot; del seu mític fundador, Steve Jobs, l'autora posa de relleu que &quot;les tecnologies bàsiques en les que es basen els productes innovadors d'Apple són, en realitat, el resultat de dècades de suport de federal a la innovació&quot; (pàg 155) (penseu en internet, els sistemes GPS, la microelectrònica, les xarxes sense fils, la pantalla tàctil, l'activació per veu SIRI...) i assenyala també que &quot;Apple ha concentrat el enginy no en desenvolupar noves tecnologies i components, sinó en la seva integració en una arquitectura innovadora&quot; (pàg. 161). També analitza el suport de l'Estat al desenvolupament de la indústria farmacèutica i de les tecnologies verdes, incloses l'energia eòlica i la solar, per aprendre com es pot formar i mantenir un &quot;ecosistema innovador&quot; que permeti fer front a la gran incertesa (en sentit de Knight, és a dir aquella situació en la que no es pot mesurar el risc associat) que suposa tota acció per a la innovació tecnològica. <br /></p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Per a l'autora, &quot;el procés de innovació és col-lectiu, acumulatiu i incert&quot;, i són aquestes característiques les que provoquen una desconnexió entre els riscos en les diverses etapes del procés i la possibilitat de beneficis, i posa de relleu la contradicció entre unes empreses que &quot;privatitzen&quot; els beneficis de l'acció en R+D+i de l'Estat, i un Estat que no pot fer altra cosa que &quot;socialitzar les pèrdues&quot; quan de la seva acció no en resulta cap canvi tecnològic que incideixi en el creixement econòmic. De fet la creixent resistència de les empreses a pagar impostos i a buscar beneficis a curt termini soscava la mateixa possibilitat d'una altra onada de innovació i creixement. Recordem-ho: sense l'estat, apple no hauria existit, i sense els impostos l'estat no hauria pogut finançar i desenvolupar el que ara és Apple. <br /></p><p class="TextoJustificado"> </p><p>Potser és hora d'assajar altres polítiques, a més de les fiscals, per assegurar la continuïtat del canvi tecnològic i, en especial, per assegurar que promogui el creixement sostenible i la inclusió social. L'autora n'ha estudiat unes quantes: participació pública en les patents, préstecs contingents als possibles beneficis obtinguts, bancs d'inversió pública orientats a una &quot;missió&quot;, creació de fons de participació en guanys generats per els &quot;nous invents&quot; ( a la manera dels fons sobirans de Noruega en els beneficis del petroli del mar del Nord), inversió en educació a tots nivells....ah... i revisió honesta de les polítiques de desgravació fiscal existents, algunes segurament més inútils del que ens pensem.<br /></p><p> </p><p>En la meva opinió un poderós i suggestiu al-legat a favor d'enfocar el desenvolupament dels països des d'una perspectiva shumpeteriana i keynesiana alhora, que posi l'èmfasi en el &quot;sistema&quot; de la innovació i no en els seus actors individuals per separat. No ho diu, però a mi em sembla que en tota la seva anàlisi la perspectiva europea (com a mínim) és la rellevant, perquè tal com assenyala, no cal només &quot;coneixement&quot;, cal que &quot;l'estoc acumulat de coneixement&quot; sigui gran, i cal assegurar la seva circulació i expansió més àmplia possible.</p><p> </p><h5 class="SubTituloWeb">Biografia</h5><p>És considerada una de les persones més &quot;innovadores&quot; en la formulació teòrica i política del paper de la innovació (i la R+D) en el desenvolupament dels països. Actualment és professora a la Universitat de Sussex (Regne Unit) al centre de recerca sobre ciència, tecnologia i innovació d'aquesta universitat (SPRU), però també ha ensenyat a altres universitats. Ha assessorat i col·laborat estretament amb la Comissió Europea, en especial com a directora durant tres anys del projecte FINNOV (Finances, innovació i creixement) dins el 7è. Programa Marc de Recerca de la Unió Europea. La Fundació Ford i el &quot;Institute for New economic Thinking&quot;, a més de la Comissió europea, financen la seva recerca actual.</p><p> </p><p>Crítica al llibre al REC71 <a href="http://www.coleconomistes.cat/MAILS/DOCS/REC%2071critica%20llibres.pdf">fent clic aquí </a></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=0c61b7d6-6ca9-4799-b09e-83528bec56da&Cod=04fd68b7-486e-47cd-8a2a-f3bc8c90622b Wed, 01 Jan 2014 00:00:00 +0100 2013-12-31T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2015-04-29T13:16:55 --><p class="TextoJustificado">En aquest llibre els autors es formulen una de les preguntes clau de l'Economia: per que uns països mostren nivells de riquesa, creixement i benestar superiors a d'altres, per que n'hi que fracassen a l'intentar assolir uns nivells satisfactoris. La metodologia d'anàlisi es, de fet, l'estudi de cassos actuals o històrics per tal de validar el model que proposen. Aquest mètode historiogràfic fa que el llibre sigui de lectura molt entretinguda i que es llegeixi amb facilitat.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">El capítol 2 del llibre conté una crítica al poder explicatiu que sobre la variable dependent, l'èxit o el fracàs econòmic dels països tenen les variables geogràfiques, culturals, històriques,... En el capítol 3 plantegen la seva teoria explicativa: L'èxit o el fracàs econòmic dels països depèn de variables institucionals. Son les institucions polítiques, que a la seva vegada configuren les econòmiques, les que determinen els nivells de creixement, riquesa i benestar dels països. En aquest capítol s'estableix una tipologia de les institucions politiques i econòmiques, tot distingint entres les institucions inclusives i les extractives. Les institucions politiques inclusives son aquelles que atorguen a la societat un poder de decisió i control sobre els governants, els politics, que s'exerceix periòdica i regularment . Les institucions politiques extractives son,pel contrari, aquelles que tenen per objectiu satisfer els interessos d'una part de la societat, d'una família, d'un clan a costa de la resta de la societat.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">En paral·lel, les institucions econòmiques inclusives cuiden de la defensa dels drets de propietat, de l'existència d'incentius per afavorir els processos de destrucció creadora i els avenços tecnològics, de respecte a les orientacions vocacionals de cada membre de la societat... En les extractives els processos de creixement econòmic es potencien o no en la mesura que convé i beneficia a les élites dirigents, en cas contrari es frenen. Es per aquest motiu que si be en aquest context es poden produir períodes de creixement, aquests son difícilment sostenibles a llarg termini perquè sempre arriba el moment que als dirigents no els convé seguir creixent per l'amenaça potencial que axó suposa per la seva posició.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Entre els capítols 4 i 15 els autors il·lustren la capacitat predictiva d'aquest model de tipus institucionalista amb un seguit d'exemples, cassos i països summament interessants fent de cada un d'ells un estudi força aprofundit. Sense voluntat de ser exhaustius mencionem l'anàlisi comparatiu de Corea del Nord i Corea del Sud, de la URSS, Anglaterra durant la revolució industrial, la Xina actual, alguns dels països colonials espanyols de Sudamerica,... En resum es tracta d'un llibre interessant i de lectura fàcil i distreta amb un contingut no exent de febleses però molt suggerent.</p><p class="TextoJustificado"> </p><h5 class="SubTituloWeb">Sobre els autors</h5><p class="TextoJustificado">Daron Acemoglu (Estambul, 1967) es professor d'Economia en el Massachusetts Institute of Technology (MIT) y ha rebut la prestigiosa medalla John Bates Clark.<br />Graduat per la Galatasaray High School d'Estanbul i per la University of York, UK i doctorat per la London School of Economics.</p><p class="TextoJustificado">Ha publicat gran nombre d'articles en prestigioses revistes: American Economic Review; Journal of Labor Economics; Journal of Political Economy; Review of Economic Studies; Journal of Economic Perspectives,...</p><p class="TextoJustificado">Entre d'altres ha rebut el premi de la Woodrow Wilson Foundation pel seu llibre <br />&quot;Economic Origins of Dictatorship and Democracy&quot;. També ha rebut el premi Heinz I. Eulau pel millor article publicat a la American Political Science Review per &quot;Economic Backwardness in Political Perspective&quot;. Es membre de la National Academy of Sciences.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">James A. Robinson es politóleg, economista y professor en l'Universidad de Harvard. Expert en política y economía latinoamericana y africana.<br />Va estudiar Economia a la London School of Economics, la Universitat de Warwick i a la Yale University.</p><p class="TextoJustificado">Ha publicat gran nombre d'articles en prestigioses revistes: Economics and Politics; Journal of Economic Perspectives; Annual Reviews of Economics; Journal of Political Economy; Journal of Development Economics; American Economic Review: Papers &amp; Proceedings.</p><p class="TextoJustificado">El 2007 va rebre el premi Woodrow Wilson Foundation per &quot;Economic Origins of Dictatorship and Democracy&quot; i el 2013 el premi Eccles Prize per &quot;Why Nations Fail&quot; el llibre objecte de la present ressenya.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=0c61b7d6-6ca9-4799-b09e-83528bec56da&Cod=781c0deb-49d4-450f-9e23-17c825323b4c Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 +0100 2011-12-31T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2015-04-29T13:52:57 --><p class="TextoJustificado">Independentment de com de diferent pugui semblar una crisi respecte a una altra, històricament és demostrable que qualsevol crisi financera serà sempre causada per l'acumulació excessiva de deute en un moment de creixement aparent de l'activitat econòmica. Malgrat les experiències viscudes arreu del món des de l'aparició dels mercats monetaris i financers, els esquemes que condueixen inevitablement a les crisis es reprodueixen, una i altra vegada, sota la creença que s'ha après dels errors del passat o de que &quot;aquesta vegada és diferent&quot; perquè ara són més intel-ligents i estem millors preparats. Per tal de detectar els esdeveniments previs a una crisi, economistes Reinhart i Rogoff exploren i analitzen diferents indicadors econòmics generats a 66 països repartits en els cinc continents durant els darrers 800 anys. La lliçó històrica pot ser aprofitada per trencar d'una vegada per totes amb la bogeria que tants costos econòmics ha comportat a les nostres societats.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Aquest llibre ofereix una història quantitativa de les crisis financeres en els seus diversos aspectes. En essència, el missatge dels autors és simple: hem estat en recessió econòmica abans i qualsevol crisi en la història del capitalisme és per la mateixa causa i comporta aquestes conseqüències socials. Segons Reinhart i Rogoff, reconèixer aquestes analogies i antecedents és fonamental per a la millora del sistema financer global, ja sigui per reduir el risc de futures crisis o, també, per millorar el tractament donat a desastres una vegada que ja s'hagin produït. Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff expliquen en el seu llibre &quot;Aquesta vegada és diferent&quot; que la clau per entendre la repetició de les crisis és la incapacitat per reconèixer quan de precària i volàtil és la confiança. Només un rumor, una dada dolenta o un pànic sobtat pot ser suficient per encendre la metxa.</p><p> </p><h5 class="SubTituloWeb">Sobre els autors: </h5><p class="TextoJustificado">Carmen M. Reinhart (l'Havana, Cuba, 1955). És directora de l'especialització en política econòmica internacional del Departament d'Economia a la Universitat de Maryland, on també és professora a l'escola d'Afers Públics. Va ser catedràtica de l'Institut de Desenvolupament Internacional de la Universitat de Harvard, així com de l'Institut del Fons Monetari Internacional.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Kenneth Rogoff S. (Nova York, Estats Units, 1953 és doctor en economia per l'Institut Tecnològic de Massachusetts. Actualment és Professor de polítiques públiques a la Universitat de Harvard. Des del 2001 al 2004 fou economista cap i director de recerca al Fons Monetari Internacional.</p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=0c61b7d6-6ca9-4799-b09e-83528bec56da&Cod=1ddaeceb-10b9-4c8c-9949-cb5d28a60b9c Sat, 01 Jan 2011 00:00:00 +0100 2010-12-31T23:00:00 CEC <!-- Generated by XStandard version 3.0.0.0 on 2015-04-29T13:45:49 --><p class="TextoJustificado">En aquest llibre, publicat inicialment el 1991, Galbraith analitza sobretot les bombolles especulatives, però també repassa les principals estafes financeres dels últims segles. Les exposa magistralment, amb detall, i sovint amb humor fi.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Amb la seva descripció de les bombolles posa de manifest que en totes les bombolles hi ha una sèrie d'etapes que es repeteixen una i altra vegada. La bombolla de les tulipes, com altres que s'exposen en el llibre (els immobles a Florida, el crac de 1929 o el de 1987) i les estafes financeres posen de manifest que les persones solen actuar en finances de manera poc racional i amb poca memòria. Per Galbraith l'objectiu del llibre és ajudar a aprendre la lliçó, per no caure de nou en els mateixos errors.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">De forma simultània a l'anàlisi de les bombolles, Galbraith recorda algunes de les principals estafes que s'han produït al calor de les bombolles. En el llibre s'expliquen diverses estafes, com la Banque Royale de John Law o els bons escombraria de Michael Milken, i també es fa referència a la piràmide de Charles Ponzi.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">En la majoria de estafes financeres se solen repetir una sèrie de trets comuns. Es tracta d'una entitat que ofereix productes amb una rendibilitat molt superior a la mitjana del mercat. No s'explica com s'aconsegueix aquesta rendibilitat. Els inversors que van entrant paguen amb els seus diners els interessos dels que van entrar abans. L'esquema funciona sempre que tingui forma de piràmide. És a dir, sempre que vagin entrant cada vegada més inversors. Quan deixen d'entrar ja no poden pagar els interessos i el castell de cartes s'ensorra arruïnant als incauts que s'han deixat enganyar.</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">Aquest llibre segueix sent avui molt oportú ja que sembla que tornen a repetir-se comportaments que van provocar les últimes bombolles especulatives (les que van explotar l'any 2000 i l'any 2008, per exemple).</p><p class="TextoJustificado"> </p><p class="TextoJustificado">El llibre de Galbraith, no és el primer que tracta aquesta temàtica, per exemple podem recordar Confusión de confusiones de Joseph de la Vega, publicat en 1688, o Delirios populares extraordinarios y la locura de las masas escrit per Charles Mackay en 1841. El mateix podríem dir d'un altre llibre de Galbraith: El crack del 29, editat també per Ariel. Però Breve historia de la euforia financiera és un dels llibres que analitzen les bombolles i les estafes financeres de forma més lúcida i clara. És un clàssic de gran interès per tot el que vulgui evitar caure en els errors del passat.</p><p class="TextoJustificado"> </p><h5 class="SubTituloWeb">Sobre l'autor:</h5><p class="TextoJustificado">John Kenneth Galbraith (1908-2006) ha estat un dels economistes més brillants i influents del segle XX. Va ser professor de Harvard durant dècades, però també va ocupar càrrecs públics de rellevància en l'era Kennedy. Per exemple, va ser assessor econòmic de diversos presidents nord-americans, i ambaixador dels Estats Units a l'Índia. Malgrat el seu indiscutible prestigi, no va rebre el premi Nobel, segurament perquè rebutjava radicalment la modelització matemàtica que llavors, i encara ara, predominen en l'anàlisi econòmica. Per Galbraith aquest tipus d'anàlisi està allunyat de la realitat, ja que no considera adequadament la influència en l'economia de disciplines com la política, la sociologia, la psicologia i altres disciplines que tenen difícil encaix en l'enfocament simplista dels models matemàtics. També es va guanyar molts enemics amb la seva crítica acèrrima al sistema predominant. Com a mostra, una de les frases d'aquest llibre: <em>&quot;El capitalisme -la lliure empresa- porta en el seu si les llavors del deteriorament recurrent</em>&quot; afirma Galbraith. <br /></p> http://www.coleconomistes.cat/Canales/Ficha.aspx?IdMenu=0c61b7d6-6ca9-4799-b09e-83528bec56da&Cod=91a7202b-aaec-4c8a-aee2-8940c7c97e62 Fri, 01 Jan 2010 00:00:00 +0100 2009-12-31T23:00:00 17/03/2026 1:00:54 www.CEC.com 17/03/2026 1:00:54 infocec@coleconomistes.cat http://www.coleconomistes.cat http://www.coleconomistes.cat/recursos/img/rsshome.jpg es