Col·legi d'Economistes de Catalunya

Segons l'ONU, l'aigua és a l'epicentre del desenvolupament sostenible i és fonamental per al desenvolupament socioeconòmic, l'energia, la producció d'aliments, els ecosistemes i per a la supervivència dels éssers humans. L'aigua també forma part crucial de l'adaptació al canvi climàtic i és un vincle decisiu entre la societat i el medi ambient.

ODS. L'objectiu 6 dels objectius de desenvolupament sostenible de l'ONU és garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l'aigua i el sanejament per a tothom.

Catalunya, causes de la sequera
La causa principal de la sequera a Catalunya és la manca de pluja. Des del 2020 portem 13 trimestres consecutius amb precipitacions per sota de la mitjana. Per altre banda, la temperatura tampoc ha ajudat. Portem masses anys amb una mitjana de temperatura més alta. Al gràfic es pot veure clarament. La manca de pluja i la pujada de les temperatures podríem dir que son el principal desencadenant de la sequera, però també sembla bastant evident que aquest escenari serà freqüent els propers anys.

Catalunya, dues demarcacions hidrogràfiques
Catalunya es divideix en dues demarcacions pel que fa a la gestió de l'aigua: les conques internes o el districte de conca fluvial de Catalunya (cursos fluvials que neixen en territori català i desemboquen a la Mediterrània) i les intercomunitàries (rius que travessen vàries comunitats autònomes, com són el riu Ebre, el riu Segre, les dues Nogueres i el riu Garona).

Les conques internes estan gestionades per l'Agencia Catalana de l'Aigua (ACA) en canvi les conques intercomunitàries les gestiona la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, que a la vegada que altres zones fora de Catalunya.

Estat de les conques internes de Catalunya
Ens referirem a les conques internes perquè és on tenim els problemes més importants de sequera. Amb data 11/3/24. L'estat de les reserves d'aigua està en un 14,77%, es a dir sequera extrema. Per ara la tendència és a la baixa, el 22/1/24 era d'un 16%.

D'on ve l'aigua que consumim a Catalunya
Els orígens han canviat des de la sequera del 2008. En aquest moments, a finals del 2023 l'aigua dessalada suposava el 35% de l'aigua subministrada a l'àrea metropolitana de Barcelona, i la reutilització d'aigua potable reciclada suposava un 25%. Per tant, entre les dues un 60% de l'aigua consumida. És evident que és un canvi notable. Per tant, si la previsió es tenir més situacions de sequera, podem veure una clara tendència a intentar ser cada vegada menys dependents de la pluja i com a conseqüència invertir en altres sistemes alternatius.

La sequera a les zones compartides
Com podem veure la capacitat dels embassaments és totalment diferent. Per fortuna alguns tenen unes dades molt més positives, el pitjor es el l'embassament de l'Ebre que a 11/3/24 estava a un 37,35% i el que en tenia més era el de El Grado amb un 95,33%.

Mesures per reduir el consum a curt termini
A curt termini ja s'han anunciat la reducció de la pressió del subministra en els municipis de Catalunya que tenen més dotació. Concretament a partir de l'onze de març s'aplicà aquesta mesura a Begues, Cervelló, Corbera de Llobregat, Palma de Cervelló, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts y Tiana. En cas de continuar la sequera actual es preveu estendre aquesta mesura a altres municipis.

També hi ha un sèrie d'accions que estan prohibides a dia d'avui en total territori com omplir piscines privades, regar jardins particulars i netejar cotxes (excepte en establiments especialitzats).

També s'establiran controls per els grans consumidors, que consumeixin més de 20.000m3/any. Es demanarà un resum de les mesures d'estalvi d'aigua que han posat en marxa fins ara, en què es diferenciï entre l'aigua de procés i la resta d'usos.