Col·legi d'Economistes de Catalunya

Els crèdits climàtics són un dels instruments econòmics de la política ambiental. L'objectiu és proporcionar incentius econòmics per instrumentar accions que contribueixin a reduir les emissions de GEH, per tal d'assolir les fites de mitigació i adaptació establertes en els acords internacionals sobre el canvi climàtic, com l'Acord de Paris. El crèdit climàtic és una unitat de mesura que ve a representar la reducció, eliminació o compensació d'una tona equivalent de CO2(TCO2e).

Els crèdits climàtics tenen el seu antecedent en els permisos transferibles, més coneguts com drets d'emissió o de contaminació que van ser creats per l'Agencia Ambiental del Medi Ambient dels Estats Units (EPA, en anglès) l'any 1990. El dret d'emissió s'utilitzava pel control de la contaminació atmosfèrica, inicialment la pluja àcida i posteriorment el CO2. Els permisos d'emissió de contaminants, estaven en possessió de les empreses que els podien comprar o vendre, per tal de poder complir amb les seves obligacions de reducció de la contaminació de manera mes eficient. L'empresa que volia augmentar l'activitat i necessitava emetre més contaminants, havia d'acudir al mercat on es fixava el preu dels permisos. A major preu, més incentiu per buscar sistemes alternatius de producció ambientalment més eficient. Malgrat el debat sobre els aspectes d'equitat, o el dret a contaminar sempre que es pagui al mercat, la realitat és que el mercat de permisos ha estat un dels instruments ambientals americà durant dècades. Al marc europeu, el comerç d'emissions es fa a través de mercats estructurats i de mercats voluntaris.

Els mercats estructurats son sistemes regulats on les empreses dels sectors, legalment reconeguts, poden adquirir o vendre crèdits d'emissió per compensar les seves emissions, dins el Sistema de Comerç d'emissions de la Unió Europea (EU ETS). El comerç de drets d'emissió de la UE, es va establir per la Directiva 2003/87/CE que fixà les normes bàsiques del comerç, tot afectant certes instal-lacions fixes d'alta emissió de carboni, operadors aeris, transport marítim, edificis, transport per carretera i altres. En un inici els drets d'emissió s'assignaren gratuïtament als participants però, més recentment, l'assignació es realitza principalment (al voltant del 57%) a través de subhasta. La European Energy Exchange es la actual plataforma comú de la majoria de països de la UE, entre ells Espanya. Els permisos a partir de l'any 2021, s'emeten amb una validesa de 10 anys. La Directiva també exigeix que al menys, el 50% dels ingressos de les subhastes vagi a finalitats climàtiques o energètiques.

Les condicions d'oferta i demanda, atorguen als preus dels permisos alta volatilitat. Per equiparar les condicions dels productes intensius en carboni importats a les condicions de la producció europea, la UE ha aprovat recentment el Mecanisme d'ajust en Frontera de Carboni, regulat pel Reglament (UE) 2023/956 del Parlament Europeu i del Consell de 10 de maig de 2023 (MAFC o CBAM, en anglès).

Els mercats voluntaris en creixement
D'altra banda, existeixen els mercats voluntaris que permeten a les empreses o individus participar voluntàriament per finançar projectes de mitigació ambiental i així compensar les seves emissions. Son iniciatives no governamentals que han proliferat de manera vertiginosa en els darrers anys i a les que s'atorga un creixent paper en l'estratègia de descarbonització, si bé no poden ser utilitzats per complir amb les obligacions legals en compliment del protocol de Kyoto. Es donen moltes xifres en aquest mercat però per l'opacitat, les xifres no són fiables. Morgan Stanley valora les transacció el 2020 en 2000M$ i apunta xifres de fins a 250.000M$ pel 2050.

Algunes iniciatives reconegudes son Gold Standard, Climate Action Reserve (CAR); VERRA, com també moltes altres a l'estat espanyol com les plataformes Climate Trade, AirCo2, Ecoact, Anthesis Lavola i tants altres. La banca veu en aquests mercats oportunitats de negoci. Un exemple es la plataforma Carbonplace creada per nou bancs, entre els que està el BBVA, es una plataforma pels mercats voluntaris.

Els mercats voluntaris no han estat fins ara regularitzats i tenen una qualitat diversa, tot i que la situació canviarà aviat amb la publicació dels criteris del Consell d'Integritat pel Mercat Voluntari de Carboni (ICVCM en anglès) i d'acreditació amb estàndards de qualitat.

Catalunya entre els capdavanters
A Catalunya, existeix des de l'any 2015 un programa pioner de suport a entitats socials per les reduccions voluntàries d'emissions de GEH. Després de verificació externa per Bureau Veritas Iberia SLU, el programa facilita que organitzacions i particulars contribueixin al finançament d'aquestes per compensar voluntàriament la seva petjada de carboni. El preu del crèdit de GEH s'estableix en 10€ més despeses de transacció (més IVA) i la compravenda es realitza a través de SendeCO2.

A Catalunya, el projecte LIFE CLIMARK portat a terme amb la regió del Vèneto entre 2017 i 2021, tenia com principal objectiu contribuir a la mitigació del canvi climàtic i augmentar la capacitat d'embornal dels boscos mediterranis, promovent la gestió multifuncional i mitigadora, tot desenvolupant les bases d'un mercat de crèdits climàtics a Catalunya. Amb aquests precedents, a finals de l'any 2023, el Govern de la Generalitat va crear el Sistema de Crèdits Climàtics de Catalunya (ACORD GOV/270/2023, de 19 de desembre) per potenciar l'absorció del CO2 emès a l'atmosfera, després del seu anunci a la COP28. Els primers crèdits, començaran a l'àmbit forestal per facilitar el finançament d'inversions en solucions basades en la natura (NBS), però vol tenir també desplegament en el sòl agrícola. El preu s'estableix projecte a projecte i els crèdits adquirits no son transferibles.

En aquest vídeo hi podeu trobar més informació del Banc Mundial