Col·legi d'Economistes de Catalunya

El Col·legi d'Economistes de Catalunya i el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya consideren que la sostenibilitat entesa des d'una visió àmplia que contempli la sostenibilitat ambiental, social i econòmica és el principal repte de la societat. Un repte que implica transformar els fonaments de l'actual model econòmic amb l'objectiu de fer una societat més justa i respectuosa amb l'entorn i amb les generacions futures. Una transformació que només pot tenir garantia d'èxit si es fa de forma sistèmica i amb la participació dels diferents agents socioeconòmics, des de la ciutadania fins a les empreses, passant per les institucions i les administracions publiques, cercant una implicació i coordinació a tots els nivells sobre la base de la col·laboració públic privada.

En línia amb tot l'anterior, la Comissió Europea va aprovar la Directiva sobre informació corporativa sobre sostenibilitat de propera transposició a Espanya, que regula l'activitat econòmica i empresarial pel que fa a la sostenibilitat , ja que hi ha l'absolut convenciment que els riscos i oportunitats vinculats a la sostenibilitat tenen una influencia decisiva en els resultats financers de l'empresa. La Directiva s'aplica, inicialment, a totes les grans empreses i a totes les empreses que cotitzen en mercats regulats, amb l'excepció de les microempreses cotitzades, sent precís també avaluar la informació relativa a les seves filials. Les petites i mitjanes empreses cotitzades disposen d'un període transitori fins el 2028.

El Col·legi d'Economistes de Catalunya i el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya consideren que les empreses i, especialment, les petites i mitjanes empreses, que representen l'àmplia majoria del teixit productiu a Catalunya, haurien de reportar en relació als valors que contempla el concepte ampli de sostenibilitat i, en aquesta línia, el marc que estableix la Directiva sobre Sostenibilitat esmentada, tinguin o no tinguin l'obligació de complir-la.

Per això consideren que les empreses haurien de veure l'elaboració i presentació d'un informe de sostenibilitat com un avantatge competitiu en la seva actuació en els mercats, en relació als seus empleats, en la seva activitat quotidiana amb proveïdors i clients, en la seva relació amb les administracions públiques, a l'hora d'obtenir finançament i, en definitiva, com a via per projectar-se com a empreses compromeses socialment. Malgrat no ser d'obligat compliment, les dues entitats col·legials creuen que incorporar la Directiva ha de ser vista en positiu per part de les empreses catalanes com un mecanisme per impulsar la seva competitivitat i per augmentar el seu valor i, per tant, el de tots els stakeholders.

Per fer possible l'anterior, el Col·legi d'Economistes de Catalunya i el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya demanen a les administracions públiques i, en particular, a la Generalitat de Catalunya diverses accions. D'una banda la creació d'una línia d'ajuts, destinats a les empreses, sobretot les de menor grandària, per tal de facilitar que puguin contractar professionals experts que els ajudin i assessorin a l'hora d'elaborar i presentar informes de sostenibilitat. Aquestes ajuts podrien ser similars als que ja existeixen en d'altres àmbits (iniciació a l'exportació, tecnologies digitals, indústria 4.0, ...).

També proposen establir incentius fiscals en favor de les empreses, sobretot petites i mitjanes empreses, que incorporin en la seva acció quotidiana l'elaboració i verificació externa d'informes de sostenibilitat.

Les dues entitats col·legials proposen introduir i estendre clàusules de sostenibilitat en els processos de licitació de les diferents administracions públiques, que donin un major valor a les ofertes presentades per empreses que elaborin informes de sostenibilitat verificats per professionals independents.

També demanen impulsar una campanya de divulgació entre el teixit empresarial, principalment de pimes, sobre la bondat de la sostenibilitat i, particularment, de la Directiva de Sostenibilitat, destacant els beneficis que es deriven de l'elaboració i presentació d'informes de sostenibilitat en molts àmbits (social, financer, licitació pública, accés a clients,...) i recomanant-los com a part important de les seves estratègies empresarials.

Finalment, demanen que es proposi a les instàncies oportunes que elaborin unes guies ad hoc per a aquelles empreses que vulguin, ja sigui voluntàriament o bé a demanda dels seus clients, complir amb les obligacions emanades de la directiva i que tinguin present les casuístiques i les realitats específiques de les petites i mitjanes empreses, i que no siguin una simple adaptació de les pautes dirigides a les grans empreses.

Així ho han explicat el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya Carles Puig de Travy i el president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya Antonio Gómez en la inauguració del I Congrés Català de Sostenibilitat que han organitzat a l'Ateneu Barcelonès les dues institucions amb l'objectiu d'abordar els reptes actuals i futurs que planteja la Directiva sobre Sostenibilitat. A la jornada s'ha parlat d'implicacions de la directiva i compromís de les empreses amb la sostenibilitat, de la regulació de la sostenibilitat en un entorn internacional i a la Unió Europea, de com es preparen les empreses i el Tercer Sector davant el nou paradigma de la sostenibilitat, de com afecta la regulació sobre la sostenibilitat als sectors de l'economia catalana, de reporting, comunicació i fiabilitat de dades de sostenibilitat, de finances sostenibles, licitació pública, subministrament i ESG o de com veu l'ICAC la transposició de la directiva sobre sostenibilitat.

El conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya Carles Campuzano ha participat de la cloenda, mentre que el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (per delegació del president de la Generalitat de Catalunya) Arnau Queralt ho ha fet de la inauguració.

[+] veure nota CEC-CCJCC I Congrés Català de Sostenibilitat

[+] veure nota de premsa