Experts coincideixen que la immigració és una oportunitat per sostenir l’Estat del benestar, però demanen polítiques adequades i una bona gestió per garantir la cohesió social a Catalunya
Notícies del Col·legi
El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha celebrat dimarts 7 d'octubre l'acte "Immigració: previsions i impacte pels propers anys a Catalunya", durant el qual s'ha presentat l'estudi "Transició demogràfica, immigració i envelliment a Catalunya 2024-2050. Impactes en el mercat de treball, la cohesió social, les pensions i la dependència", elaborat pel catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver, per encàrrec del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).
L'estudi posa en relleu que la immigració ha estat clau per sostenir el creixement econòmic i el mercat laboral català en els últims anys, amb el 97% dels nous llocs de treball generats entre 2018 i 2024 ocupats per persones nascudes fora d'Espanya, i que ho seguiren sent en el futur. Aquestes persones representen actualment el 29% dels ocupats a Catalunya, mentre que fa dues dècades eren només un 3%. L'informe assenyala que aquestes persones arriben en gran majoria a Catalunya en edat de treballar i ho fan amb pocs fills o gent gran a càrrec. El 2024, un 44,3% dels immigrants tenien entre 25 i 44 anys, un percentatge que es va disparar en algunes comarques: 57% al Barcelonès, 49% a la Segarra, 47,6% a l'Alt Empordà i 47,1% a la Garrotxa.
D'altra banda, l'informe remarca que la població nativa es manté des de fa 25 anys en sis milions, però la immigrant ha crescut des dels 253.000 persones als més de dos milions. Això ha tingut un impacte directe en el mercat laboral, perquè el creixement de la població immigrant ha compensat la reducció de nadius en edat laboral, amb una pèrdua de més de 800.000 catalans de 15 a 44 anys enfront d'un guany d'aproximadament un milió de migrants des de l'any 2000. Sectors com l'hostaleria, la construcció i l'agroalimentari, entre altres, se n'han vist directament beneficiats.
Cara el futur, l'estudi projecta que la immigració serà clau pel creixement econòmic de Catalunya. L'any 2035 hi haurà un milió de llocs de treball que no podran ser ocupats per catalans o catalanes per manca de població nativa activa suficient. I l'any 2050 una de cada tres persones tindrà més de 65 anys a Catalunya. Davant aquesta realitat, Oliver ha afirmat que des de la perspectiva macroeconòmica la immigració és "una loteria", sobretot perquè el fenomen de "l'envelliment i el sobreenvelliment no hi ha manera de parar-lo". La població immigrant serà doncs clau per fer funcionar el motor econòmic català, ha dit. Des de la perspectiva microeconòmica, l'acadèmic ha reconegut que la immigració tensiona alguns sectors, com el de l'habitatge. "La població immigrant creix en unes 115.000 persones cada any. Quants habitatges nous es construeixen anualment? 15.000", ha reflexionat.
El degà, Carlos Puig de Travy, ha convingut que "la immigració no és un problema, sinó una realitat estructural que, gestionada correctament, ofereix una oportunitat col-lectiva". "Sense ella, el nostre sistema de pensions, la nostra sanitat i molts sectors essencials senzillament no podrien sostenir-se", ha manifestat. Per això, "necessitem polítiques àgils i intel"ligents".
Durant l'acte també ha tingut lloc un debat moderat per Nieves Rabassó, presidenta de la Comissió de Relacions Laborals i Capital Humà, i membre de la Junta de Govern. Carme Poveda, directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona i presidenta de la Comissió d'Economia Industrial, s'ha pronunciat en la mateixa línia del degà. La immigració, ha dit, "ve a cobrir una necessitat de llocs de treball que els nadius no cobreixen". Però davant la importància d'aquesta població per Catalunya, Poveda ha demanat "polítiques que regulin la immigració" per canalitzar-la i evitar el "shock" que ha provocat la última onada de nouvinguts els darrers anys per "manca d'anticipació del sector públic".
El director del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), Francesc Castellana, ha recordat que l'arribada de persones immigrants en els darrers 20 anys ha estat necessària per compensar la disminució de la població activa autòctona. En aquest sentit, ha advocat per assolir un pacte civil en matèria migratporia, que promogui la cohesió social i la integració dels immigrants.
Xavier Trabado, president de la Taula del Tercer Sector Social, ha posat l'accent en iniciatives com el Pla de Barris, un instrument que permet als ajuntaments modificar l'estructura de determinats barris per evitar la segregació de la immigració.