El Col·legi d’Economistes de Catalunya aposta per una nova cultura de la governança de la col·laboració público-privada acord amb el segle XXI
Notícies del Col·legi
A la Jornada "Col·laboració público-privada: reptes i horitzons" organitzada aquest matí per la Comissió de Gestió Pública del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC), s'ha debatut amb profunditat i des d'una perspectiva àmplia la importància present i futura de la col·laboració entre les administracions públiques i el sector privat, abordant els principals problemes i les oportunitats més rellevants que es plantegen.
La conferència de la jornada ha estat a càrrec de Mònica Reig, directora associada del Centre de Governança Pública d'ESADE, que ha centrat la seva exposició en com millorar l'eficiència de la gestió pública a partir de la col·laboració amb el sector privat, i ha recordat que aquesta és una activitat estratègica i global al servei de les polítiques públiques i en què complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) és bàsic per millorar les capacitats de la cooperació. D'altra banda, ha apuntat que les diferències de poder i responsabilitat entre ambdues tipologies d'agents generen desconfiança, i les divergències sobre valors, estratègies, cultures, expectatives... provoquen distància, malentesos i, de vegades, conflictes.
També ha tingut lloc una taula rodona per abordar, des de l'experiència, les diverses llums i ombres de la col·laboració público-privada, en la qual s'han abordat tres àmbits molt diferents però complementaris, en els que, segurament, s'ha implementat majorment aquesta col·laboració: infraestructures i mobilitat, cultura i habitatges. En la taula han intervingut Ricard Martínez, director general d'Ifercat, Mònica Mateos, coordinadora de Cultura de la Diputació de Barcelona, i Carme Trilla, presidenta de la Fundació Habitat 3. El moderador de la taula ha estat Enric Ripoll, soci de Faura-Casas.
El degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) Carles Puig de Travy en la benvinguda ha volgut recordar que la col·laboració público-privada és un acord a llarg termini entre una administració pública i el sector privat. Aquesta s'ha implementat a la majoria dels països de l'OCDE. Afegeix que, "els exemples de col·laboració exitosa són molts, però també hi ha ombres que cal dissipar". Ha destacat que "Espanya presenta un dels nivells més baixos en matèria de col·laboració público-privada dels països de l'OCDE, en terme de PIB, rànquing en el qual destaquen països com Holanda i Finlàndia". Fins ara, la Unió Europea ha tingut un paper clau a l'hora de garantir que els estats membres tinguin un procés de contractació de col-laboració público-privada transparent i competitiu. Tot i així, s'ha centrat bàsicament en la fase de contractació i el seu rol ha estat més limitat en les etapes d'execució o compliment. Finalment, ha afirmat que "més enllà de les discussions tècniques cal fer una crida a la responsabilitat i al compromís" i que "com a professionals tenim l'obligació d'aportar solucions que no només siguin eficients des d'un punt de vista econòmic, sinó també equitatives i sostenibles".
El president de la Comissió de Gestió Pública del CEC, Josep Viñas, Comissió creada l'octubre del 2021, ha explicat que, normalment, la col·laboració público-privada implica el finançament de capital privat de projectes i serveis públics per endavant, i després obtenir ingressos dels contribuents i/o usuaris per obtenir beneficis al llarg del contracte. Això fa que es basculi entre la maximització de beneficis empresarials i el benestar social, entre la inversió privada i l'endeutament públic, o entre les economies d'escala i la flexibilitat en la gestió de serveis. D'altra banda, ha apuntat que "a Catalunya es necessita una nova cultura de la governança de la col·laboració público-privada", orientada especialment a satisfer l'interès públic i que alhora asseguri una complementarietat entre els esforços públics i els privats. Els reptes de les administracions públiques al segle XXI, caracteritzats per la globalització de l'economia, l'exigència de rendició de comptes a la societat i la necessitat de satisfer noves necessitats, amb un estàndard de qualitat òptim per als ciutadans, obliguen a "repensar el model de col·laboració publico-privada i el seu funcionament".