Col·legi d'Economistes de Catalunya

La majoria d'economistes de Catalunya aposta per esgotar la via de negociació entre la Unió Europa i els Estats Units, després de l'anunci de la Casa Blanca d'imposar un aranzel del 20% als països del bloc comunitari, i recolza intensificar la relació comercial amb els continents asiàtic i llatinoamericà i el Canadà com a principal resposta estratègica a la guerra comercial nord-americana. Així ho han anunciat en roda de premsa aquest divendres el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy, i el director tècnic de l'Enquesta de Situació Econòmica, Xavier Segura.

Aranzels dels EUA
Davant la posada en marxa de mesures proteccionistes a diferents productes, matèries primes i sectors industrials per part del Govern dels Estats Units amb l'inici del segon mandat de Donald Trump, l'entitat ha volgut conèixer la opinió dels seus membres introduint una pregunta a l'Enquesta de Situació Econòmica - Hivern 2025, realitzada entre el 24 de febrer i el 23 de març, i en la que van participar 503 col·legiats i col·legiades. El 79,3% ha assenyalat que els aranzels tindran un impacte desfavorable en l'economia catalana. Les visions optimistes són minoritàries: només un 3,0% considera que l'impacte pot ser positiu. Hi ha un 14,5% que creu que l'impacte pot ser neutre.

L'anunci el 2 d'abril per part de les autoritats nord-americanes d'instaurar un aranzel universal mínim del 10% per a gairebé tots els països del món, que puja fins el 20% en el cas de la Unió Europa, ha portat al Col·legi d'Economistes de Catalunya a dur a terme una Enquesta Flash entre el 8 i 9 d'abril per aprofundir en la opinió dels col·legiats i les col·legiades. Han participat 477 persones.

Preguntats per quines mesures ha d'adoptar la Unió Europea, el 72,3% dels enquestats es decanta perquè el bloc comunitari treballi per esgotar la via de la negociació amb els Estats Units. El 43,4% dona suport a imposar aranzels "zero per zero" sobre béns industrials, el 35,2% a aplicar mesures proteccionistes sobre serveis i el 29,1% a mercaderies nord-americanes.
Una àmplia majoria dels i les economistes considera que una de les millors respostes estratègiques per part de la Unió Europea és reforçar el vincle amb socis comercials d'altres continents. En concret, el 76,5% aposta per intensificar les relacions amb països d'Amèrica Llatina i el Canadà, i el 74,4% de fer-ho amb països asiàtics. A més distància, el 44,4% veu favorable potenciar el lligam amb el continent africà. Mesures de tipus monetari (reducció dels tipus d'interès) o de política de divises (depreciar l'euro) reben un suport molt més limitat.

D'altra banda, el 87,4% considera que la mesura més adequada a implementar per part de les autoritats estatals i catalanes per fer front a l'impacte de les polítiques proteccionistes dels Estats Units és desplegar noves estratègies en política comercial, com ara la diversificació de mercats, campanyes de promoció o acords comercials. El 59,1% dona suport a oferir ajuda financera als sectors afectats, mentre que a certa distància el 24,5% veu bé posar en marxa mesures en matèria d'ocupació (ERTO, Sistema RED) i el 13,4% a fomentar les inversions en territori nord-americà.

Economia catalana i espanyola
Tornant a l'Enquesta de Situació Econòmica - Hivern 2025, el 43,9% de la comunitat col·legiada opina que l'economia catalana està millor ara que fa un any. Aquesta perspectiva, però, ha retrocedit 2,2 punts respecte l'anterior estudi, realitzat a la tardor de 2024. Aquesta percepció es trasllada a l'Índex de Confiança dels Economistes, que engloba la visió dels col-legiats i col-legiades i té en compte tots els factors que incideixen en la situació econòmica: 5,74 per l'economia catalana i 5,54 per l'espanyola. A l'anterior enquesta els valors es van situar en 5,77 i 5,58 respectivament. El Col·legi d'Economistes de Catalunya preveu que el valor català es mantingui en el mateix nivell fins a final d'any i que l'espanyol caigui lleugerament a 5,50 quan acabi el 2025. Per demarcacions, Tarragona és la que té una percepció més favorable tant per l'economia catalana (5,82) i l'espanyola (5,69), mentre que Lleida és la més pessimista (5,69 i 5,34).

L'Enquesta de Situació Econòmica també ha recollit els principals problemes de l'economia catalana. Un cop més, el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat torna a ser la qüestió que més preocupa amb un 42,3%, però registra una baixada de gairebé 4 punts menys amb la dada de la tardor de 2024. La segueix les dificultats d'accés a l'habitatge amb un 37,4%, en aquest cas més de 4 punts per sobre que en l'anterior sondeig (33,1%). A continuació segueixen les deficiències en infraestructures i comunicacions amb un 36,4%, la baixa productivitat amb un 33,0%, i la manca de reformes estructurals amb un 31,8%.

Per demarcacions, a Barcelona, els tres principals problemes coincideixen amb els dels conjunt de Catalunya. Lleida dona la màxima rellevància a la baixa productivitat (41,4%), seguida per la manca de reformes estructurals (31,0%) i les infraestructures i comunicacions (27,6%). Les dificultats d'accés a l'habitatge, que en el conjunt de Catalunya ocupen el segon lloc, apareixen a Lleida en vuitena posició. Girona situa les dificultats d'accés a l'habitatge i el dèficit fiscal com a problemes principals (ambdós amb un 37,5%), però també destaca la baixa productivitat com a tercer problema (29,2%), mentre que al conjunt de Catalunya aquest apareix com el quart.
Tarragona atorga més rellevància que la mitjana a la baixa productivitat, situant-la com a primer problema (46,6%), el dèficit fiscal és segon (37,9%) i en tercer lloc estan les infraestructures i comunicacions (24,1%).

En relació amb la crisi de l'habitatge, la base col·legial de l'entitat ha identificat que els tres motius principals que dificulten l'accés a un allotjament són la manca d'inversió pública (59,6%), la regulació inadequada i la inseguretat jurídica (53,3%), i, a certa distància, els pisos turístics (34,4%).

Retorn d'empreses a Catalunya i SMI
L'Enquesta de Situació Econòmica també ha preguntat sobre la perspectiva de què les empreses que van traslladar la seva seu social fora de Catalunya l'any 2017 la tornin a situar al territori, seguint l'exemple de Banc Sabadell, la Fundació La Caixa i Criteria, i Ciments Molins: el 69,4% dels enquestats considera que s'haurien de retornar, mentre que el 9,9% creu que no ho haurien de fer i el 20,7% no ha donat resposta a aquesta qüestió.
El sondeig s'ha fet ressò igualment del debat obert sobre si el Salari Mínim Interprofessional (SMI) ha d'estar subjecte a l'IRPF. El 54,1% dels i de les economistes de Catalunya opina que hauria de tributar, mentre que el 39,0% es posiciona en contra.

Pla Catalunya Lidera
D'altra banda, els i les economistes s'han pronunciat sobre el Pla Catalunya Lidera del Govern de la Generalitat, que té previst mobilitzar fins a 18.500 milions d'euros en els propers 5 anys per impulsar la competitivitat de l'economia catalana i assolir un creixement sostenible i compartit. En l'àmbit de les infraestructures, el 77,5% apunta que les accions han de centrar-se en millorar les connexions i la mobilitat sostenible. En relació amb la modernització productiva, el 67,4% demana una política industrial moderna orientada a sectors prioritaris. Sobre coneixement i innovació, el 78,5% manifesta que s'ha de prioritzar el reforç de la formació professional. Respecte a la igualtat d'oportunitats, el 71,2% s'inclina per fomentar la creació de llocs de treball més productius i de més qualitat. I sobre el bon govern, el 90,7% reclama la simplificació administrativa i normativa.

Demarcacions
Com és habitual, l'Enquesta de Situació Econòmica ha formulat una pregunta exclusiva a cada demarcació. A Barcelona, el 66,2% de les persones enquestades es posiciona a favor de flexibilitzar la norma urbanística que obliga a destinar un 30% dels nous habitatges a habitatge social, amb l'objectiu de poder dinamitzar el mercat.

A Girona, el 87,5% afirma que el turisme esportiu no suposa una amenaça per a la societat a les comarques gironines.

A Lleida, el 50,0% dels membres del Col·legi d'Economistes de Catalunya considera que les respostes i solucions plantejades pels poders públics a les demandes del sector agrícola i ramader no han estat satisfactòries (un 38,2% creu que són insuficients i un 11,8% que no s'ha donat resposta), mentre que gairebé un 30% han manifestat una opinió positiva i el restant 20,6% no s'hi ha manifestat al respecte.

A Tarragona, el 58,6% dels i de les economistes es manifesta esperançat sobre la possibilitat que les actuals obres en les infraestructures ferroviàries millorin la fluïdesa del transport de persones i mercaderies entre les comarques de Tarragona i les de Barcelona, encara que un 55,2% pensa que la millora serà parcial, mentre que prop del 38% és escèptic al respecte.

El Col·legi d'Economistes de Catalunya realitza l'Enquesta de Situació Econòmica des del 2001, tres cops l'any: hivern, primavera i tardor.