Col·legi d'Economistes de Catalunya

El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha celebrat aquest divendres la sessió final del 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya, Cap a una economia més digital i sostenible. Aquesta jornada tanca un any i mig d’anàlisis i debats profunds, instant a afavorir conceptes com la innovació, la internacionalització i la sostenibilitat, imprescindibles perquè Catalunya pugui afrontar amb garanties els principals reptes econòmics, socials i mediambientals dels propers anys.

El 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya ha comptat amb més de 220 ponències i comunicacions, escrites per més de 450 autors i autores provinents del món professional, acadèmic i empresarial, així com de l’administració pública. En conjunt, a través de 10 eixos temàtics, s’han examinat els principals desafiaments i oportunitats que afronta el país.

En primer lloc, Alícia Romero, consellera d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, ha destacat el creixement anual del 3,4% que ha tingut el país, el que indica que estem davant d’una economia activa i rigorosa. “Catalunya genera riquesa, però encara tenim molts reptes per endavant, com ara augmentar el PIB per càpita, ja que el seu creixement és molt lent. És important que l’economia creixi, però també ho és poder repartir aquest creixement entre tothom”, ha dit.

Posteriorment, Raquel Gil, tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Promoció Econòmica, Treball, Feminisme i Memòria Democràtica de l’Ajuntament a Barcelona, ha remarcat que “és important apostar per feines de qualitat, ja que aquestes són fonamentals per tenir empreses competitives al territori”. A més, la tinenta ha comentat que des de l’Ajuntament s’està treballant per impulsar iniciatives que redueixin la bretxa digital i permetin a tothom tractar tots els temes de l’actualitat.

La primera de les taules rodones celebrades a la jornada, que ha comptat amb la presència dels exconsellers, Jaume Giró, Pere Aragonès i Antoni Castells, i l’exconsellera Natàlia Mas, ha girat al voltant de la productivitat, la competitivitat, les infraestructures i el finançament de Catalunya. Els ponents han coincidit a alertar sobre l’estancament de la productivitat, tant en l’àmbit europeu com espanyol i català, exposant que la mida reduïda de les empreses és un fre estructural per millorar. Alhora també han identificat la burocràcia, la fiscalitat i l’absentisme laboral com els tres grans obstacles existents actualment. En relació amb les infraestructures, s’ha destacat el corredor del Mediterrani, la importància de ser al costat de zones productives, ja que això beneficia al conjunt del territori i la necessitat de tenir infraestructures modernes i desenvolupades, perquè funcionin com a palanca de desenvolupament. Aquesta taula rodona també ha emfatitzat la necessitat de què Catalunya tingui un finançament més just per part de l’Estat, al mateix temps que s’ha reclamat una major autonomia financera per poder satisfer les necessitats actuals de la societat catalana.

Posteriorment, s’ha celebrat el debat sobre el present i el futur de l’economia amb experts del món de l’acadèmia: Xavier Ferràs (Esade), Anna Garriga (Universitat de Girona), Teresa Monllau (Universitat Pompeu Fabra), Josep Oliver (Universitat Autònoma de Barcelona), Miquel Puig (Doctor en Economia) i Joan Tugores (Universitat de Barcelona). En aquest sentit, han remarcat la necessitat d’una política industrial potent i coordinada. Per això, els experts han explicat que cal un pla nacional per enfortir la indústria, apostant per esforços conjunts de l’àmbit públic i privat. Aquest pla inclou també la inversió en R+D i la millora de la transferència de coneixement. A més, també s’ha exposat que existeixen grans divergències econòmiques dins del territori i que el mercat de treball pateix greus problemes per trobar mà d’obra qualificada.

A la tercera taula rodona, titulada la contribució del teixit empresarial, han participat Elisabet Alier (presidenta d’Alier), Alfonso Álvarez (CEO de Cellnex España), Aurora Catà (consellera independent de Repsol i Banc Sabadell), Carme Hortelà (directora de GVC Gaesco), Josep Martínez (conseller delegat de Saba) i Oriol Segarra (conseller delegat d’Uriach). Durant les seves intervencions han mostrat exemples pràctics de com les empreses s’han adaptat, han sigut resilients i s’han transformat en un entorn econòmic i social molt canviant. Per això, els ponents han destacat que és molt important la velocitat d’adaptació i, sobre tot, que existeixi col·laboració publicoprivada per fer front a tots els canvis disruptius que s’estan produint en els darrers anys.

Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, ha estat l’encarregat d’iniciar la cloenda de la sessió. A la seva intervenció ha remarcat que “el 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya ha de ser un punt d’inflexió per aplicar tots els coneixements que s’han generat en tots aquests mesos”. A més, ha exposat que Catalunya necessita afrontar, urgentment, grans reptes com la reforma de l’administració pública, un nou sistema de finançament, la crisi de l’habitatge i l’aposta per infraestructures claus com el Corredor del Mediterrani i l’aeroport de Barcelona. Abans d’acabar, també ha traslladat als assistents la necessitat d’impulsar un nou model econòmic i energètic, impulsant una indústria innovadora i tecnificada.

Per la seva banda, Albert Dalmau, conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, ha relatat que és fonamental el lideratge econòmic per prendre decisions importants. A tall d’exemple, ha parlat sobre la recent aprovació de l’ampliació de l’aeroport de Josep Tarradellas Barcelona - El Prat, destacant que ajudarà a millorar la competitivitat de les empreses. També ha posat el focus sobre el problema de l’habitatge, definint-lo com “la principal fractura que té la societat actualment”, i la necessària transformació dels serveis públics com a tractor de l’economia catalana.

Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, ha destacat que Catalunya disposa de tots els elements necessaris per generar progrés, benestar i justícia social. Ha subratllat, a més, la importància de mantenir una visió estratègica de país que permeti assolir consensos sòlids i duradors, capaços de perdurar en el temps més enllà dels canvis de govern, mitjançant l’aplicació de millores constants.

Finalment, Jordi Hereu, ministre d’Indústria i Turisme d’Espanya, ha expressat que “vivim en un context marcat per la incertesa, amb una geopolítica canviant i grans reptes a escala europea i estatal que impacten directament en el nostre entorn. Davant d’aquest escenari, cal posar en valor els actius que ens permeten no només fer front als desafiaments, sinó també convertir-los en oportunitats. L’atracció d’inversions, la millora de les infraestructures, l’accés a l’habitatge, l’impuls de la formació i la innovació —tant pública com privada— són palanques clau per adaptar-nos als canvis i enfortir la competitivitat del país”. A més, ha acabat destacant que és imprescindible impulsar la indústria com a motor de l’economia i que s’ha d’apostar per una transformació ambiental, social i econòmica del model turístic que tenim actualment.

Annex: Conclusió dels eixos temàtics del 4t Congrés d’Economia i Empresa

Eix 1: L’economia catalana en el nou marc geoestratègic global

L’economia catalana ha d’aprofundir el seu procés d’internacionalització com a palanca clau per adaptar-se al nou escenari mundial, aprofitar les oportunitats en un món en constant evolució i avançar-se als canvis per posicionar-se com un actor rellevant en l’escala global. El futur passa per consolidar una presència internacional forta i flexible, capaç de respondre a les modificacions en les cadenes de valor i d’aprofitar les oportunitats que ofereix un entorn econòmic cada vegada més interconnectat per continuar sent un motor de creixement.

Eix 2: Determinants del context macroeconòmic

És imprescindiblereforçar la productivitat i la complexitat econòmica, millorant la qualitat institucional i la inversió pública. Incorporar indicadors de benestar en les polítiques públiques serà clau per a un creixement sostenible i equitatiu. El futur de l’economia catalana passa per superar els models de creixement extensius, apostant per una economia més competitiva, diversificada i benestant, amb instruments d’anàlisi i planificació més sofisticats que permetin anticipar i gestionar millor els canvis estructurals. La millora de la base exportadora i la qualitat de les institucions seran claus per a la prosperitat futura.

Eix 3: La musculatura del sistema empresarial català

El teixit empresarial català necessita polítiques que enforteixin les empreses i els treballs autònoms, alineant criteris ESG amb el valor empresarial i promovent la col·laboració publicoprivada per millorar infraestructures i benestar social. El futur passa per una economia més resilient i diversa, amb empreses capaces d’innovar i competir a escala global, i amb una política industrial que posi en valor el potencial del territori i de les persones. La promoció de la col·laboració entre empreses, administracions i agents socials serà essencial per mobilitzar inversions i generar prosperitat compartida.

Eix 4: El capital humà i el futur del treball

El futur del treball requereix adaptar-se als canvis tecnològics i socials, superant les limitacions de la reforma laboral i fomentant la formació de perfils adequats, amb especial atenció al teletreball i la intel·ligència artificial. Catalunya necessita un mercat laboral més flexible i inclusiu, capaç d’atreure i retenir talent, i d’adaptar-se ràpidament als canvis que porten la digitalització i la transformació dels models de negoci. La formació continuada i la promoció de competències digitals seran claus per a la competitivitat futura.

Eix 5: La sostenibilitat de les polítiques públiques

Les polítiques públiques han de centrar-se en reduir la pobresa i la desigualtat amb mesures específiques per col·lectius, garantint la sostenibilitat dels sistemes de pensions, salut i educació, i millorant la qualitat democràtica i el finançament públic. El futur de l’Estat de benestar passa per polítiques més adaptades a les necessitats reals de la ciutadania, amb una atenció especial a la inclusió social, l’habitatge i la dependència, i amb un finançament estable i transparent. La millora de la qualitat democràtica i la participació ciutadana seran fonamentals per a la cohesió social.

Eix 6: El sistema de ciència i innovació i el repte de la transformació digital

El sistema de ciència i innovació ha de superar la fragmentació institucional i avançar cap a una infraestructura oberta i pública, amb una transferència de coneixement bidireccional que impulsi un sistema amb major impacte i legitimitat. El futur passa per una recerca i una innovació més coordinades i col·laboratives, amb una aposta decidida per la intel·ligència artificial i la digitalització.

Eix 7: Finances per a una transició sostenible

Les finances sostenibles han de superar barreres reguladores, millorar la qualitat de dades i fomentar la confiança dels inversors, amb un paper clau de l’educació financera i les polítiques públiques per garantir estabilitat i equitat. El futur del sistema financer està lligat a una integració plena dels criteris ESG, la innovació tecnològica i la formació financera de la ciutadania, per tal de garantir un sistema més just, transparent i resistent a les crisis.

Eix 8: Infraestructures i gestió sostenible del territori

Les inversions en infraestructures han de ser avaluades rigorosament, considerant costos socials i mediambientals, i promovent models de gestió eficients i col·laboració publicoprivada per garantir un ús sostenible i equitatiu. El territori necessita infraestructures més intel·ligents, eficients i respectuoses amb el medi ambient, amb una gestió que tingui en compte tant els beneficis econòmics com els impactes socials i ambientals, i amb una aposta clara per la mobilitat sostenible i la gestió eficient dels recursos hídrics i energètics. La planificació integral i la participació ciutadana seran claus per a la sostenibilitat del territori.

Eix 9: Sostenibilitat i canvi climàtic

La sostenibilitat i l’economia circular han de ser motors d’innovació i resiliència empresarial per desenvolupar solucions efectives i repensar el model econòmic. Catalunya ha de liderar la transformació cap a una economia descarbonitzada i regenerativa, amb empreses i administracions que treballin conjuntament per assolir els objectius de sostenibilitat i reducció de l’impacte ambiental, i amb una regulació que faciliti la transició cap a models més sostenibles.

Eix 10: La contribució dels professionals en l’economia

Els i les professionals de l’economia han de desenvolupar un perfil global, ètic i amb vocació pública, liderant canvis i afrontant els desafiaments socials i ambientals, establint una re estreta entre universitats, empreses i administració pública. El futur passa per professionals amb una formació sòlida, capacitat analítica i lideratge, i amb una clara sensibilitat social i ambiental, capaços de contribuir al benestar col·lectiu i a la transformació positiva de la societat catalana.