Col·legi d'Economistes de Catalunya

Aquest dimarts 5 de novembre s'ha inaugurat la vintena edició del Fòrum Concursal, que cada any organitza el Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) a Barcelona, i en el qual s'han donat cita més de 200 professionals del sector. Han participat com a ponents un important nombre de magistrats del mercantil de Catalunya, Madrid i València, així com experts en la matèria, distribuïts en 8 taules de treball. La trobada, que se celebra des de 2004, constitueix una de les cites de major projecció en aquest camp al nostre país, i coincideix, en aquesta ocasió, amb el segon aniversari de l'entrada en vigor del Text Refós de la Llei Concursal (TRLC) i amb la previsible aprovació, abans de final d'any, del Reglament de l'Administració Concursal.

El XX Fòrum ha estat inaugurat pel president del Consejo General de Economistas, Valentí Pich; el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy, i el director del Fòrum i vocal de la Junta de Govern del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Alfred Albiol.

En la seva intervenció, el president del Consejo General de Economistas, Valentí Pich, va sol·licitar una moratòria concursal per a les empreses afectades per la Dana, igual que es va fer per la pandèmia del Covid19, suspenent temporalment l'obligació que les empreses que es trobin en situació d'insolvència hagin de sol·licitar la declaració de concurs en un termini concret, tràmit que, de no complir-se dins del termini i en la forma escaient, porta aparellades importants sancions per als administradors de la societat. Segons Pich, "aquesta moratòria donaria oxigen a les empreses i podria ajudar a evitar que acabin en liquidació".

Per la seva part, el degà del Col-legi d'Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy, va destacar que "els empresaris es van conscienciant de les possibilitats que ofereix la Reforma Concursal i veuen la reestructuració com a garantia enfront de la insolvència i les crisis, així com una protecció de la responsabilitat dels administradors". Ha apuntat que en el primer semestre d'enguany el nombre de concursos s'ha incrementat a Espanya un 38% quant a empreses i un 72% en persones físiques respecte al mateix període de 2023 i a Catalunya un 35% i un 56%, respectivament.

Finalment, el director del Fòrum, Alfred Albiol, va manifestar que "la figura de l'administrador concursal està travessant la seva particular travessia del desert, per l'escàs nombre de nomenaments que s'efectua", però, no obstant això, va afegir que "una vegada superada aquesta etapa transitòria es preveu un ressorgiment de la figura".

El dia d'avui s'ha convertit en una jornada reivindicativa, en la qual els experts en matèria d'insolvències del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) han estat crítics amb alguns aspectes tant del Text Refós de la Llei Concursal (TRLC) com de l'últim text conegut del Reial decret que desenvolupa l'Administració Concursal (que va ser sotmès a informació pública al novembre del passat any).

A continuació, s'inclouen les principals crítiques abocades pel Col·legi d'Economistes de Catalunya respecte a aquestes dues normes:

En relació amb el procediment especial de microempreses

El TRLC va eliminar la intervenció dels administradors concursals en els procediments electrònics de concursos de microempreses. Cal tenir en compte que aquesta tipologia d'empresa és la més abundant del nostre teixit empresarial (a Espanya un 99,8% d'empreses són pimes, de les quals el 53,6% no té assalariats i prop del 95% en té menys de 10). Segons els experts del CEC, la no intervenció dels administradors concursals en aquests procediments constitueix un greu error, ja que resta la seguretat i garantia que es necessita en un procés concursal per a preservar el just equilibri entre els interessos de creditors i deutors.

En relació amb els concursos sense massa

En els concursos sense massa -és a dir, sense possibilitat d'obrir fase de conveni per no comptar amb patrimoni o actius-, que representen el 81,5% del total de concursos, ja no és obligatòria la designació d'un administrador concursal tret que el creditor el sol-liciti (ho fa tan sols un 1%). Segons el CEC, no sembla raonable que es pugui aconseguir l'exoneració sense liquidació ni pla de pagaments, i sense un adequat assessorament als creditors perquè puguin reaccionar dins del termini i en la forma escaient.

En relació amb els Plans de Reestructuració

Pel que fa als plans de reestructuració -eina preconcursal introduïda en el TRLC destinada a superar situacions d'insolvència sense necessitat d'acudir al concurs-, només es van presentar 341 plans de reestructuració en 2023, i 255 de gener a setembre de 2024. Les dades posen de manifest que aquests plans (que han de ser presentats per un expert en reestructuracions o un administrador concursal) no estan a penes sent empleats, malgrat que el TRLC els dona un gran protagonisme, però sense tot just desenvolupar-lo. Seria convenient que aquest desenvolupament s'inclogués en el Reglament (en l'última redacció no ho fa).

En relació amb la Segona Oportunitat

Els economistes consideren que encara subsisteixen uns certs problemes que posen en dubte l'èxit del mecanisme de segona oportunitat. Entre ells, la reforma de 2022 ha invertit la càrrega de la prova, i ja no és el deutor qui ha de provar el seu dret a l'exoneració, sinó que són els creditors els que han de demostrar les circumstàncies impeditives, però, no obstant això, aquests últims manquen d'un sistema que els permeti acarar aquesta informació. Segons el CEC, seria necessària la intervenció d'un administrador concursal que actués com a garant del procediment i el fes més eficient ajudant a determinar si un deutor pot o no acollir-se a l'exoneració, evitant un ús irresponsable d'aquest mecanisme i augmentant la seguretat jurídica.

En relació amb el futur Reglament regulador de l'estatut jurídic de l'administració concursal

Segons els experts en insolvències del CEC, en cas de mantenir-se la redacció del text de Reglament que va ser sotmès a informació pública el novembre de 2023, la gran majoria dels administradors concursals es veurien abocats a la desaparició, deixant l'activitat en mans d'uns pocs operadors amb la consegüent pèrdua de talent i eficiència.

Dit l'anterior, la pretesa "professionalització" de l'administració concursal a través del Reglament no hauria de passar per l'eliminació de la majoria dels professionals, màximament si es té en compte que el nombre de concursos pot incrementar-se en els pròxims anys, com ja reflecteixen les dades de 2024. D'altra banda, és de preveure que també es produeixi un augment dels plans de reestructuració, per la qual cosa tampoc sembla convenient reduir el nombre d'administradors concursals que hauran de gestionar-los.

Segons el CEC, la millor manera per a aconseguir una major professionalització de l'administració concursal seria que per a poder presentar-se a l'examen d'accés s'exigissin titulacions amb formació específica en matèria jurídica i econòmica (és a dir, advocats, economistes, titulats mercantils i auditors, que són els qui històricament han exercit com a administradors concursals) igual que s'exigeixen determinades titulacions per a poder presentar-se a l'examen d'Estat d'altres professions.

Finalment, des del CEC han denunciat un fet que consideren inaudit: que els honoraris dels administradors concursals es mantinguin invariables des de fa gairebé 20 anys, no havent estat actualitzats ni tan sols amb l'IPC.