Col·legi d'Economistes de Catalunya

Els economistes catalans consideren que l'economia de Catalunya creixerà menys aquest 2024 a causa de la sequera. Així se'n desprèn de l'Enquesta de Situació Econòmica - Hivern 2024, presentada pel degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC), Carlos Puig de Travy, i el director tècnic de l'enquesta que realitza l'entitat, Xavier Segura. El sondeig s'ha realitzat entre el 15 de febrer i el 3 de març d'enguany, i en ell han participat 649 col·legiats i col·legiades.

Com és habitual, l'Enquesta del CEC proporciona una valoració general de la situació econòmica. En aquest sentit, s'observa un empitjorament de la percepció de l'economia catalana en comparació a fa un any: només el 28,3% creu que està millor, davant el 35,4% de la tardor passada. D'altra banda, gairebé el 43% opina que l'economia catalana està igual que a l'hivern de 2023.

L'Índex de Confiança dels Economistes, que engloba la percepció de la comunitat del CEC tenint en compte tots els factors que incideixen en la situació econòmica, no ha experimentat grans canvis en comparació amb el sondeig de la tardor. El de l'economia catalana ha caigut 6 centèsimes fins el 5,32 i el de l'espanyola ha pujat 3 centèsimes fins el 5,27. El Col·legi d'Economistes de Catalunya preveu que tots dos indicadors es deterioraran lleugerament a mesura que avanci l'any i tancaran 2024 en el 5,30 i el 5,20 respectivament. Per demarcacions, els economistes de Girona són els que donen la puntuació més elevada tant per a l'economia catalana com per a l'espanyola (5,48 i 5,42, respectivament), i els de Lleida la més baixa (5,27 i 5,02).

L'Enquesta de Situació Econòmica també recull les principals qüestions de l'economia catalana que més preocupen als economistes. En aquesta edició, la sequera és el tema que més inquieta, apuntat per un 42,7% dels col·legiats. A la tardor només va ser assenyalat per un 28,9% dels enquestats. En el segon lloc repeteix el dèficit fiscal, amb un 41,4%, lleugerament per sota del 43,7% de l'últim sondeig, seguit de la situació política, amb un 30,6% (la última dada era del 27,6%). En quart i cinquè lloc apareixen la manca de reformes estructurals i la inflació i els costos de producció, amb un 28,8% i un 27,4% respectivament.

En relació a la situació econòmica, cal emfatitzar que l'enquesta es va fer abans de l'anunci d'eleccions anticipades per al 12 de maig. El degà del CEC ha fet una crida al consens durant la roda de premsa perquè "necessitem governs estables que tirin endavant mesures econòmiques que beneficiïn la ciutadania. L'economia va bé, però no s'ha de tensionar amb inestabilitat política", ha explicat. D'altra banda, ha manifestat que Catalunya necessita un nou model de finançament: "l'actual ha caducat i és ineficient".

Davant l'actual context d'adversitat climàtica i mediambiental, l'Enquesta de Situació Econòmica del CEC ha dedicat un monogràfic a la sequera perquè la seva comunitat col·legial pugui pronunciar-se sobre els efectes. El 95,3% dels col·legiats creu que tindrà un impacte negatiu en el creixement econòmic de Catalunya aquest 2024, mentre que un 57,0% opina que l'impacte advers serà molt elevat.

Pel que fa a les mesures d'emergència establertes per les autoritats, els economistes catalans consideren entre les més adequades la reducció del consum d'aigua per a usos recreatius (43,5%); la prohibició d'omplir les piscines, exceptuant les esportives i d'ús terapèutic (41,3%); i la prohibició del reg, excepte per a la supervivència de l'arbrat públic (37,8%) La prohibició de netejar amb aigua potable carrers, clavegueram, façanes i similars, la limitació de la dotació d'aigua per persona i dia a 200 litres, i la prohibició de netejar els vehicles amb aigua potable són altres mesures que també han rebut suport per part dels enquestats.

Com a conseqüència d'haver activat les mesures d'emergència, una àmplia majoria dels economistes (78,8%) afirma que s'accentuaran les tensions en el sector agroalimentari. D'altra banda, un 69,6% manifesta que s'iniciarà un conflicte entre els sectors econòmics (agrari, boca, industrial i turisme) pels usos de l'aigua, i un 55,1% diu que fomentarà la inversió en sistemes tècnics de reciclatge i reutilització de l'aigua.

Preguntats per quines són les accions que s'haurien d'incorporar per afrontar la sequera a mitjà termini, el 71,9% dels economistes demanda incrementar la inversió en plantes dessaladores i de regeneració, i el 67,0% reclama reparar canonades en mal estat que produeixen pèrdues molt elevades. Incrementar l'eficiència del regadiu (40,6%), augmentar la inversió en potabilitzadores (37,8%) i interconnectar la xarxa d'aigües de l'Ebre amb la xarxa metropolitana de Barcelona (34,1%) són altres propostes que tenen bona acollida.

L'Enquesta de Situació Econòmica també ha formulat dues preguntes entorn al sector agrari, en el marc de la conjuntura actual. D'una banda, el 78,3% dels col·legiats considera que no se li dona la importància que li correspon pel seu pes en l'economia. D'una altra, els enquestats han identificat diferents factors que afecten negativament el sector: excessiva burocràcia administrativa (56,6%); falta de control a la importació de països tercers (55,2%); preus baixos (45,3%); exigència de complir normatives ambientals excessivament estrictes en comparació a altres territoris competidors (42,5%); i pujada de costos de producció (40,2%).

El sondeig també posa de manifest la opinió desfavorable del 65,4%de la comunitat del CEC sobre l'entrada en vigor aquest mes del límit al preu dels lloguers a 140 municipis catalans. En concret, un 32,5% considera que no ajudarà a alleugerir la pressió en el mercat de l'habitatge i un 32,9% pensa que no solament no rebaixarà la tensió, sinó que tindrà l'efecte contrari. En aquest sentit, el degà del CEC ha comentat que el problema de l'habitatge requereix de "voluntat política" i "augmentar el pressupost" dedicat a aquest problema. "No es pot solucionar un problema com aquest només amb regulació. S'han de consensuar les mesures amb el sector i incrementar la col·laboració público-privada", ha dit.

Els economistes també s'han pronunciat sobre una qüestió relativa a la seva demarcació. A Barcelona, un 70,8% dels enquestats afirma que no renovar el contracte del circuït Barcelona-Catalunya amb la Fórmula 1 tindria efectes econòmics adversos (un 30,6% molt negatius i un 40,2% simplement negatius). Un 19,2%, però, no ho veu tan preocupant, en considerar que les conseqüències de no seguir acollint aquesta competició esportiva serien neutres i fins i tot un 5,1% pensa que serien favorables (un 3,1% dels quals creu serien molt positives i un 2,0% pensa que simplement positives).

A Girona, un 88,1% dels col·legiats assenyala que la bona marxa del Girona FC a La Liga té una incidència positiva en l'economia del territori (un 35,6% opina que és molt positiva, mentre que un 52,5% pensa que és positiva, però poc).

Per la seva banda, un 73,0% dels economistes de Lleida veu positivament la reconversió de l'aeroport Lleida-Alguaire en un equipament orientat a activitats industrials, formatives i tecnològiques vinculades a l'aeronàutica. Un 18,9% pensa que aquesta alternativa tindria un efecte neutral, i ningú creu que pugui tenir conseqüències negatives.

Finalment, a Tarragona la manca de reformes estructurals i la sequera són assenyalades, amb un 64,3% cadascuna, com els dos principals problemes que poden generar efectes negatius en l'economia de la demarcació aquest any 2024.