Col·legi d'Economistes de Catalunya

La majoria dels economistes catalans considera que les mesures adoptades pel Govern espanyol per a combatre la inflació s'han de revisar de cara el 2024. El 62,96% considera que s'ha de replantejar el pla anticrisi, mentre que un 25,56% creu que s'ha de mantenir igual i un 8,15% s'inclina per suprimir-lo. Aquesta és una de les principals conclusions de l'Enquesta de Situació Econòmica - Tardor 2023, presentada pel degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC), Carlos Puig de Travy, i el director tècnic de l'Enquesta de Situació Econòmica, Xavier Segura. El sondeig ha estat realitzat entre el 19 de novembre i el 13 de desembre, i en ell han participat 605 persones.

Com és habitual, l'Enquesta del CEC proporciona una valoració general de la situació econòmica des del punt de vista dels seus col·legiats i les seves col·legiades. En aquest sentit, la perspectiva s'ha deteriorat en relació a l'enquesta anterior realitzada entre el maig i el juny. El 35,37% dels i les economistes considera que l'economia catalana està millor ara que fa un any, mentre que el 37,59% creu que està igual i el 24,63% pensa que està pitjor. A la primavera passada, el 44,6% va dir que l'economia catalana estava aleshores millor, el 32,6% que estava igual i un 21,4% que estava pitjor.

D'altra banda, l'Índex de Confiança dels Economistes -que engloba la percepció de la comunitat del CEC davant el context econòmic actual- se situa a la tardor en el 5,38 per a l'economia catalana, lleugerament superior al 5,36 a la primavera, i en el 5,24 per a l'economia espanyola, per sobre del 5,17 de la primavera. La previsió és que l'índex per a l'economia catalana baixi una mica d'aquí a final d'any fins el 5,34, i que el nivell corresponent a l'economia espanyola caigui fins el 5,18.

El sondeig també reflecteix que les cinc principals qüestions sobre l'economia de Catalunya que més preocupen als i les economistes són les mateixes que les de l'enquesta de la primavera, però amb una menor intensitat. La inflació i els costos de producció ocupen la primera posició amb el 44,26%, netament per sota del 64,2% de la primavera. Tot i així, el 62,96% del total dels enquestats i les enquestades creu que les mesures per combatre la inflació adoptades al 2023 s'han de revisar de cara al nou any. Sobre l'impacte negatiu que pot tenir per a l'economia catalana l'augment actual de preus i costos, el 19,1% es mostra molt preocupat. Aquest percentatge, però, està molt per sota del 38,4% de l'enquesta de fa un any.

El dèficit fiscal amb l'Estat és la segona preocupació de la comunitat del CEC amb un 43,7% (44,9% a la primavera), seguit de les infraestructures i comunicacions amb un 32,96% (34,7% a la primavera), i la sequera i la manca de reformes estructurals ocupen la quarta i cinquena plaça del llistat amb un 28,89% cadascuna (a la primavera van situar-se en el 32,1% i el 31,9% respectivament).

Respecte a la sequera, el degà ha recordat que el Col·legi d'Economistes de Catalunya ha creat l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua de Catalunya junt amb els Col·legis professionals d'Enginyers Industrials, Enginyers de Camins, Canals i Ports, i Enginyers Agrònoms, i que ja han demanat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, poder participar en el disseny de mesures contra aquest problema "perquè el que s'ha fet fins ara no ha funcionat".

L'Enquesta de Situació Econòmica - Tardor 2023 també ha aprofitat per preguntar sobre l'acord d'investidura entre el PSOE i Sumar per a rebaixar la setmana laboral a 37,5 hores, un pacte que el 44,44% dels i les economistes catalans i catalanes valoren negativament. Un 30,74% considera que és positiu i un 19,81% es mostra neutral. El restant 5% no ha respòs a aquest tema.

En relació a les preguntes fetes a cada demarcació, casi la meitat dels i les economistes de Barcelona (46,23%) es mostra a favor del projecte per a ampliar l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i incloure les comarques del Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme i el Garraf, passant de 3,3 milions d'habitants a 5,3 milions. Una quarta part (25,24%) ho fa negativament i la resta la valora neutralment o no expressa opinió.

Una gran majoria dels i les economistes de Girona (77,97%) assenyala que l'increment de l'euríbor comportarà l'empobriment de moltes llars gironines i l'augment de sol-licituds de segona oportunitat. L'11,86% no creu, però que això serà així, mentre que el 10,17% no expressa opinió sobre aquesta qüestió.

L'agricultura i la ramaderia (71,88% impacte molt negatiu i 12,50% negatiu), la indústria agroalimentària (53,13% molt negatiu, 28,13% negatiu) i el turisme (18,75 molt negatiu i 28,13% negatiu) són, en opinió de la comunitat de Lleida enquestada, els sectors econòmics que més negativament es veuen afectats per la sequera. El transport (6,25% impacte molt negatiu i 12,50% impacte negatiu), els altres serveis (6,25% molt negatiu, 9,38% negatiu) i la construcció (9,38% molt negatiu 9,38 negatiu) son els àmbits que patiran un impacte relativament menor.

A Tarragona, pràcticament la totalitat dels i les economistes que han participat a l'enquesta (96%) coincideix en que les famílies seran les principals perjudicades per l'increment de tipus d'interès i de preus que afecten la situació econòmica actual.