Col·legi d'Economistes de Catalunya

Autor: Diane Coyle

Editorial: Princeton University Press, 2014

ISBN: 978-0-691-15679-8

El càlcul del PIB (el producte Interior Brut) d'un país és quelcom en construcció permanent. No fa gaire, al desembre del 2014, la Unió Europea donava per acabada l'adequació de les estimacions del PIB dels seus països, als canvis que el 2009 va proposar la Comissió Estadística de les Nacions Unides. Els diaris a Espanya se'n feien ressò, i de ben segur que molts lectors recordaran especialment els titulars sobre com la consideració de la prostitució feia pujar el PIB i portava de cap als responsables de la seva estimació. Hi ha quelcom més, és clar. (http://www.ine.es/prensa/np862.pdf ; http://www.oecd.org/std/na/new-standards-for-compiling-national-accounts-SNA2008-OECDSB20.pdf ). Ara bé, la pregunta és: per què, si les crítiques al PIB s'apilen cada vegada més, continuem "revisant" o "refinant" el seu càlcul?. Que el PIB no serveix per a tot el que es fa servir (mesurar el progrés, el benestar....) és quelcom sabut, i recordat, des de fa bastant temps. (Val la pena citar el millor, i darrer, treball: "Medir nuestras vidas" que és el "informe Stiglitz-Sen-Fitoussy" fet per encàrrec de Nicolas Sarkozy l'any 2009, amb les recomanacions corresponents).

Les crítiques al PIB em recorden el comportament (d'alguns) quan érem joves: no havíem llegit el llibre però en sabíem la crítica. Doncs bé, Diane Coyle dona pistes prou convincents de per què ens resistim a deixar anar el PIB com a mesura central, o almenys imprescindible, de l'economia, des dels seus inicis els anys 20 del segle passat . La causa no és tan sols la ideologia, sinó més aviat la manca d'alternatives. Recordar els canvis en el PIB i la seva evolució és la manera senzilla i atractiva que ha trobat l'autora per fer-nos veure perquè mesurem el PIB i quines dificultats hi trobem, no per fer-lo servir per altres coses, sinó per aplicar-lo a la pròpia idea d'activitat econòmica, poder-la condensar en un número expressat en una moneda, i així poder fer comparacions entre països i en el temps. I treure conclusions, més o menys aproximades, del que "potser" estigui passant realment.

L'autora no defuig els temes més actuals: com ha afectat la crisi la nostra interpretació del PIB?; per exemple: mesurem bé el sector financer?. Fins els anys setantes la idea dominant en el PIB era que, en tant que proveïdor de serveis d'intermediació, el sector financer no aportava res al PIB. Però poc a poc va ser considerat un sector estratègic important i també els mètodes d'estimació van anar canviant, fins el punt que ara comencem a pensar que és un sector "sobrevalorat". O se'ns planteja l'etern problema dels serveis (la classe d'un professor de primària, per exemple): si ja eren difícils de mesurar en el passat, què me'n dieu dels serveis "virtuals" a la xarxa?. Diane Coyle ens ajuda a pensar-hi sense tenir aquella sensació d'avorriment infinit que jo recordo quan a la facultat estudiàvem - poc, és veritat - comptabilitat nacional. I, recordeu: el PIB és una gran eina conceptual dels economistes, potser que l'hi demostrem un xic d'afecte.

Sobre l'autora

Doctora en economia per la Universitat de Harvard, va retornar a Anglaterra per treballar al Tresor i, aviat, com periodista especialitzada en economia en diversos diaris i a la BBC, de la qual és la vicepresidenta des del 2011. També exerceix la docència (Universitat de Manchester, d'Oxford). Ha escrit varis llibres sobre economia. Aquest és el seu setè. Té una consultora i un bloc sobre llibres d'economia que, crec, val la pena seguir.

Més informació sobre l'autora